L'exposició a plaguicides en la producció de flors a Sud-Amèrica.
La
demanda de verdures, fruites i flors fresques per part de la població
d'Amèrica del nord al llarg de tot l'any ha originat una intensa
exportació des d'Amèrica del sud i el Carib. Però
l'èxit econòmic que aquest fet provoca ha tingut un preu:
la greu exposició a plaguicides de molts treballadors que cultiven
i manegen aquests conreus exportables El millor exemple, per no dir el
pitjor, es dóna en la indústria de producció de flor
als hivernacles sud-americans.
Els productors de roses i clavells de l'Equador usen una mitjana de sis
fungicides, quatre insecticides i tres nematicides (contra diverses menes
de "cucs"), a més a més de varis herbicides. Moltes
d'aquestes substàncies s'apliquen amb freqüència i
altres diàriament amb la finalitat de "sanejar" els hivernacles,
que són especialment vulnerables a les epidèmies i plagues
a causa de les condicions ambientals.
La indústria de les flors, que s'ha desenvolupat de forma vertiginosa
en les darreres dècades, es concentra a les regions altes, a prop
de Quito i del seu aeroport. Les plantacions disposen d'infrastructures
molt sofisticades que inclouen complets sistemes d'irrigació i
drenatge, i electricitat per als treballs nocturns. Els cicles de producció
són molt intensius i estan planificats d'acord amb les exigències
de la demanda de la població dels EEUU. Les exportacions es diaparan
segons el ritme de festivitats en aquest país (dia de Sant Valentí,
dia de la mare).
El cultiu de flora a Colòmbia o Costa Rica es regeix per les mateixes
pautes. A Costa Rica, per exemple, els treballadors tracten les plantes
amb insecticides i nematicides extremadament tòxics, entre els
que es troben el metilparation i l'aldicarbó, productes d'ús
restringit a Nord-Amèrica a causa dels perills per la salut. Igualment
es fa servir una ampla gamma de plaguicides, entre els que destaquen els
fungicides mancozeb i captan, sota sospita de ser cancerígens;
també hi ha herbicides com el paraquat, que es extremadament tòxic
per qualsevol via d'exposició, be sigui absorbit per la pell, inhalat
o ingerit accidentalment.
El perill derivat de l'exposició a moltes d'aquestes substàncies
augmenta segons el tipus de situació en què s'apliquen i
la freqüència d'aplicacions. Molts d'aquests productes s'apliquen
diàriament en un ambient d'altes temperatures en hivernacles sense
ventilació suficient: els nivells de vapors tòxics que s'originen
són alarmants i el contacte amb residus que es dipositen sobre
les plantes és inevitable.
Les dones són especialment propenses a l'enverinament per plaguicides
en el negoci de l'exportació de flors a Sud-Amèrica, perquè
representen entre el 70 i 80% de la ma d'obra. A més amés
del risc d'exposició, la salut de les treballadores està
amaçada per una dieta pobre, allotjaments insalubres i falta de
serveis sanitaris i educatius apropiats. Símptomes com visió
borrosa, fotofòbia, migranyes, nàusees, propis de l'exposició
a compostos organofosforats i carbomats, sovintegen en aquestes treballadores.
Aquesta situació està provocada entre d'altres factors per
la pressió per maximitzar la producció, la manca de serveis
de sanitaris de control, el desconeixement del personal laboral sobre
els efectes de les substàncies utilitzades i la manca d'equips
preventiud com mascaretes, guants, botes o ulleres protectores.
Lori Ann Thrupp. Bittersweet harvest for global supermarkets
