.
La pobresa i la desnutrició

 

La pobresa és l'arrel de la desnutrició. Les famílies pobres no disposen de recursos econòmics, ambientals i socials per comprar o produir prou aliments.
A les àrees rurals, la manca de sòl i la seva degradació, la salinitat de l'aigua causada per la sobreexplotació d'aqüífers, les sequeres o les inundacions es combinen per minvar el potencial de producció d'aliments de les famílies. A les àrees urbanes l'atur i els baixos sous, la contínua pujada dels preus dels aliments, deixen moltes famílies fora del circuit. Les guerres i altres menes de conflictes cruents trastoquen profundament els sistemes de producció d'aliments i gairebé sempre produeixen epidèmies de fam.
Les conseqüències sanitàries d'una nutrició inadequada són enormes. Sovint des del primer món no prenem consciència de la dimensió del problema: és normal, ens afecta molt poc, però Àfrica i el sud-est d'Àsia s'enfronten a greus problemes per fer front a l'alimentació de seva població. S'ha estimat que a la dècada del 90 el 12% de les morts totals de la humanitat van ser produïdes per malnutrició.. Les causes concretes se centren en l'infraconsum de proteïnes i substrats energètics i en les carències en micronutrients clau com el iode, la vitamina A i el ferro. Quan la pobresa limita dieta adequada i variada, les deficiències de ferro, iode i vitamina A es produeixen simultàniament amb la desnutrició proteino-energètica.
La deficiència en ferro és el trastorn més comú de carència de micronutrients. L'anèmia està molt estesa entre les dones dels països no desenvolupats (50% de les embarassades), i en algunes parts del món la situació és més greu (88% de les embarassades a la Índia). L'anèmia augmenta el risc de mort per hemorràgia durant el part. També provoca cansament i incapacitat física per al treball i pot afectar a la capacitat per aprendre dels nens i nenes.
Es calcula que més de 40 milions de nens i nenes de menys de 6 anys tenen una carència moderada de vitamina A. En les situacions més acusades, de major deficiència, pot provocar la ceguesa. A la vora 300.000 infants en tot el món queden cecs cada any per la deficiència vitamínica.
La manca de iode provoca lesions cerebrals i retard mental. No és exagerada la dada següent: 26 milions de persones (0,4% de la població mundial, però 26 milions de persones!) s'han vist afectades en diferent grau per lesions cerebrals lligades a la manca de iode. Altres trastorns menys greus com el boci (hipertròfia de la glàndula tiroides) afecten a una fracció major de la població (665 milions).
Quan es combina desnutrició i malalties infeccioses la situació arriba a ser desesperada. Cal pensar que el dèficit d'ingerència de proteïnes pot provocar una depressió del funcionament del sistema immunitari, amb la qual cosa els nens amb desnutrició són més vulnerables a les malalties comuns com el xarampió, la diarrea, les infeccions respiratòries, la tuberculosi, la tosferina i la malària (comú en molts països tropicals). A més a més es donen certes interaccions veritablement perverses. Els paràsits de la malària (que es multipliquen a l'interior dels glòbuls vermells) fan servir ferro per a reproduir-se amb el que aguditzen l'anèmia de la persona afectada. La carència de proteïnes i alguns minerals influeix significativament en l'absorció de plom i cadmi per l'organisme. La manca de vitamina A prolonga i pot aguditzar els efectes d'una malaltia com el xarampió.

Leslie Roberts. Recursos Mundiales, 2000. Ecoespaña.