Pugen les temperatures i les emissions de carboni.

La temperatura mitjana del planeta va arribar ais 14,52 graus el 2002, i va substituir el 2001 com a segon any més càlid d'ençà que es van iniciar els enregistraments a final del segle XIX, segons l'Institut Goddard d'Estudis Espacials. Altres centres d'anàlisi sobre el clima, que fan servir aproximadament la mateixa xarxa de mesuraments de temperatura en terra i en mar, situen també el 2002 en segon lloc quant a calidesa, després del 1998, i afirmen que els 9 anys mes càlids s'han enregistrat del 1990 ençà.
Els científics relacionen la tendència cap a l'escalfament que es va disparar durant el segle XX amb l'acumulació de diòxid de carboni (CO2) i altres gasos que retenen la calor. Amb la crema de combustibles fòssils, la població humana va alliberar uns 6.440 milions de tones de carboni a l'atmosfera el 2002, un increment d'un 1 % respecte de l'any anterior, amb la qual cosa la concentració atmosfèrica de CO2 va arribar a 372,9 parts per milió en volum.
Els mesuraments duts a terme a l'observatori de Mauna Loa d'Hawaii mostren un increment del 18 % en nivells de CO2 entre el 1960 i el 2002. Els científics calculen que aquests nivells han pujat un 31 % d'ençà del començament de la Revolució Industrial, al voltant del 1750. La concentració actual no s'ha superat en com a mínim 420.000 anys, i probablement en 20 milions d'anys.
Les oscil·lacions en la temperatura de la zona tropical de l'oceà Pacífic es relacionen tant amb els nivells de CO2 com amb les fluctuacions de la temperatura d'un any a l'altre. Els oceans del món, que contenen cap a 50 vegades mes CO2 que l'atmosfera, son capaços d'absorbir mes carboni quan estan freds. En el moment en què la superfície marina s'escalfa en el Pacífic equatorial, com succeeix durant El Niño, l'oceà no absorbeix tant carboni i, per tant, pugen els nivells de CO2 atmosfèric, juntament amb la temperatura del planeta.
El maig del 2002, les boies centrals de l'oceà Pacífic van enregistrar unes temperatures mes càlides que la mitjana, anunciant! l'inici d'El Niño, que es va mantenir fins al 2003 i que va canviar de manera brusca les pautes de precipitacions, temperatura i vents en algunes regions. Això va contribuir també a generar les sequeres de l'índia, d'Austràlia i d'Àfrica, així com les inundacions d'Europa. Els científics estan convençuts que aquest episodi d'El Niño pot ajudar a situar la temperatura mitjana del planeta en un nou cime!2003.
Hi ha molts indicadors de l'escalfament del globus. Els biòlegs enregistren fets primaverals anticipats, com ara la primera florida en plantes o l'arribada d'ocells migratoris, i descobreixen que els dominis geogràfics d'ocells, papallones i plantes es desplacen cap als pols. Les glaceres de les muntanyes retrocedeixen a Alaska, a Àsia, als Alps, a Indonèsia, a Àfrica i a l'Amèrica del Sud. Durant el segle XX, els nivells del mar al planeta van pujar entre 1 i 2 mil·límetres cada any, amb mes rapidesa que en el segle XIX.
Els països pobres son els que es troben mes desprotegits davant del canvi climàtic. A mesura que han augmentat les temperatures dels cims de les muntanyes de Rwanda i altres terres altes africanes, els mosquits transmissors de la malària han ampliat el seu abast i infectat mes persones.1 El bacteri del còlera es va desenvolupar amb forca a les càlides aigües oceàniques durant El Niño de 1997-1998, que va provocar la inundació de les costes de l'oceà Índic i va causar brots de còlera a Djibuti, Somàlia, Kenya, Tanzània i Moçambic. Durant aquests últims 20 anys, les inundacions i altres catàstrofes relacionades amb el temps s'han comptat entre els factors que han desencadenat l'emigració de 10 milions de persones de Bangla Desh a l'índia.18
Els països benestants son els que contribueixen més en el canvi climàtic. Els EUA, amb menys d'un 5 % de la població mundial, constitueixen el principal origen del carboni procedent de la crema de combustibles fòssils, amb un 24 % del total mundial d'emissions. En l'àmbit per càpita, les emissions dels EUA quasi dupliquen les dels altres països industrialitzats importants i són 17 vegades mes altes que les de l'índia. La Xina, on viu una cinquena part de la població del món, se situa en segon lloc, a distancia dels EUA en emissions, amb tan sols un 12 % del total.
El 2002 s'ha avançat en la reducció de les emissions de carboni del món, quan Japó, Canadà i 15 països de la UE van ratificar el Protocol de Kyoto de 1997 sobre el canvi climàtic. Perquè entri en vigor l'han de ratificar 55 països que representin els 55 % de les emissions del 1990 de les nacions industrialitzades i de l'ex-bloc oriental. A final de gener del 2003 ho havien fel 104 països, que representaven el 44 % de les emissions. Atès que els EUA i Austràlia s'han retirat del procés, perquè entri en vigor el protocol l'ha de ratificar Rússia.

Molly O. Sheehan. Signes Vitals 2003. Centre Unesco de Catalunya