Conclusió

conclusio

El nivell sonor produït per l’activitat humana no ha deixat d’augmentar des de la Revolució Industrial i es calcula que en els darrers 20 anys s’ha duplicat. Concretament, l’estat espanyol encapçala la llista de països afectats perquè és el segon país més sorollós del món (després del Japó) i es calcula que una quarta part de la seva població està exposada a nivells sonors excessius, amb una mitjana de més de 65 dB.

El soroll és un dels factors que més alteren la vida quotidiana i la convivència però també és un greu problema de salut pública. Segons estudis recents, la reducció del soroll es considera una qüestió prioritària per la majoria de persones, fins i tot per davant d’altres temes mediambientals com poden ser el consum d’aigua, les energies renovables o la conservació de l’entorn.

La contaminació acústica és, doncs, un problema global, complex i amb moltes vessants, però en el fons és, sobretot, una qüestió d’actitud personal. Cal educar i promoure l’anomenat civisme acústic; és a dir, el compromís individual i col·lectiu per reduir l’excés de soroll, sempre amb una actitud dialogant però a la vegada activa i decidida.

De tots nosaltres depèn que tinguem un futur menys sorollós i, per tant, més humà i saludable.

 

 

Endevinalla:  Si pronuncies el meu nom desaparec. Qui sóc?
 (La vita è bella de Roberto Benigni)

 

I per acabar, el web Humor Klaklon ironitza sobre l’excés de música que envolta qualsevol activitat humana (al transport públic, al centre comercial, pel carrer...) i és que la suma de sons, encara que siguin grans composicions musicals, acaben provocant soroll.

 

Return to the Beginning