TEMPORADA 2006 |
10 km Sant Antoni: 42-50 Cros de Sant Sebastià: 12-36 Mitja de Granollers: 1-34-40 Cursa de Muntanya de la Vall del Congost: 3-41-27 Marató de Barcelona: 3-48-50 Cursa d'orientació al bosc de Malhivern (La Garriga) Pujada a Vallhonesta: 1-10-44 Cursa d'Orientació Nocturna d'Arbúcies Pujada a la Peña Oroel (Jaca): 1-30-14 Mitja Marató de Sabadell: 2-00-33 Cursa del Bandolerer: 3-01-08 Mitja Marató de Muntanya de Sant Llorenç Savall: 2-17-25 Cursa de Muntanya La Talaia: 3-15-08 Cursa de muntanya del Farell: 1-00-50 Cursa de Muntanya del Castell de Burriac: 2-44-11 Pujada a La Mola per Nadal: 32-13 26 de desembre: Rodant pel Riu Ripoll: 49-18 El 2006 he entrenat 210 dies amb un total de 2367 km. |
![]() |
OBJECTIUS TEMPORADA 2007 : Curses d'orientació i Circuït Català de Curses de Muntanya
|
![]() |
HISTORIAL
ATLÈTIC
|
Vaig començar a córrer el 1979, però les primeres anotacions que tinc són de 1983. Des de 1990 anoto sistemàticament els meus entrenaments i els resultats de les meves curses. Des de 1990 fins a 31 de desembre de 2006 he corregut entre curses i entrenaments 36.864 km. He participat en 11maratons d'asfalt i 2 de muntanya, 48 mitjes maratons d'asfalt i 3 de muntanya, 27 curses de 10 km. i 113 curses de diferents distàncies, 60 d'elles de muntanya i 7 curses d'orientació. En total he participat en 202 curses, d'elles 65 de muntanya. Les meves millors marques: Marató de Barcelona (1994): 3-25-44 Mitja marató de Gavà (2000): 1-29-32 10 km. Cursa de Sant Antoni (2001): 41-08
Millors records: Encara que totes les curses són especials i de totes elles en guardo un excel·lent record a la meva memòria, entre totes triaria els següents moments: La meva segona marató de Barcelona (1991), la primera vegada que arribava a l'Estadi Olímpic en 3-52-35. L'emoció de l'arribada a l'Estadi per la porta de marató no té preu. La primera vegada que feia la Matagalls-Montserrat (1991) en 20 hores 5 minuts. Després la faria dues vegades més. La última vegada (1996) en 15 hores 55 minuts. La pujada a Montserrat molt i molt cansat sota el sol del migdia: es barrejava l'alegria d'haver aconseguit acabar amb el cansament; semblava que Montserrat no arribaria mai. La extrem-marató de l'Aneto (1999) en 7-37-31. Era un objectiu llargament esperat i preparat i per fi aconseguia la fita per la que m'havia preparat tan de temps. Encara se'm posa la pell de gallina quan recordo aquests moments.
|