S'anomena dualitat a una correspondència entre els diversos elements geomètrics
que constitueixen l'espai tridimensional, aquesta correspondència assigna a cada
pla un punt; a cada punt un pla i a cada recta, una recta. Així, direm que el
concepte dual d'un pla és un punt, el concepte dual d'un punt és un pla, mentre
que el concepte dual d'una recta és una recta.
La
dualitat és una correspondència involutiva, o sigui si la practiquem dues vegades
tornem al element inicial, es compleixen també les següents propietats:
- Si dos punts P1
i P2 tenen assignats els plans
i
, la recta que passa per P1
i P2 té assignada la intersecció
dels plans
i
, (el concepte dual de recta que passa per dos punts
és el de recta intersecció de dos plans)
- Si tres punts estan alineats,
els plans duals tenen una recta en comú (el concepte dual de punts alineats
és el de plans amb una recta en comú).
- Si tres punts P1,
P2 i P3
tenen assignats plans
,
i
, llavors el pla que passa per P1,
P2 i P3,
té assignat el punt de intersecció
(el concepte dual de pla que passa per tres punts
és el de punt d'intersecció de tres plans).
- ...
En
el cas dels políedres, la dualitat és particularment interessant atès que el
dual d'un políedre serà també un políedre, en efecte, a cada cara del políedre
inicial li correspon un vèrtex del políedre dual, a cada vèrtex del políedre
inicial li correspon una cara del políedre dual i a cada aresta li correspon
una aresta, per tant, si un políedre té c cares,
v vèrtexs i a
arestes, el seu dual tindrà v cares, c
vèrtexs i a arestes.
Figura
7.3: Dualitat en els políedres regulars.
|
Figura
7.4: Dualitat entre diversos políedres
|
En
l'apartat següent veurem que aquesta correspondència presenta una dificultat
ja que depèn de l'elecció d'un punt (origen de coordenades), en el cas d'un
políedre amb algun centre de simetria, es pot escollir un origen de manera natural
que és el centre de simetria del políedre. 7.2.
Subseccions