
L'apariència
del cel estrellat és el d'una immensa esfera on es troben ubicats els diferents
astres, des del lloc d'observació podem mesurar d'una manera senzilla l'angle
que forma la direcció en que es troba un astre amb una altra direcció de referència.
L'astronomia de posició estudia la direcció en que es troben els astres deixant
de banda en principi la distància a què estan de nosaltres; Aquesta simplificació
implica que n'hi ha prou amb dues coordenades per situar el punt on es troba
l'astre; en efecte, prenent un pla de referència (per exemple el pla Oxy),
amb els angles
i
, ja n'hi ha prou per conèixer la posició del punt P
a l'espai si prescindim de la distància OP.