Astronomia
Tycho Brahe i les mesures del firmament
| Altres seccions |
| Astronomia Educativa |
| El Sistema Solar |
| Fotos del Sistema Solar |
| L'Univers |
| Fotos de l'Univers |
| Lectures d'Astronomia |
Al 1565, a causa d'una diferència d'opinió amb altre estudiant per un problema matemàtic, es va batre en duel i va quedar mutilat del nas, havent de dur la resta de la seva vida una postísissa d'or, plata i cera. Gaudia del favor del rei de Dinamarca Frederic I qui, al 1576, li va cedir la petita illa de Hven, a l'estret de Sund, avui territori suec. Aquí, Tycho va fer construir l'observatori més gran de la seva època, al que va anomenar Uraniborg, és a dir, "ciutat del cel". Va dotar l'observatori de monumentals i perfeccionats instruments, alguns dels quals van ser ideats per ell mateix: quadrants murals, sextants, esferes armilars, esquadres i gnomones amb gegantines escales graduades per a obtenir la millor precisió possible en la determinació de les coordenades celestes i de les altres mesures astronòmiques.
Al 1572 una estrella molt lluminosa va aparèixer en la constel·lació de Casiopea, arribant a la lluminositat de Júpiter i després es va anar apagant lentament, tot i que restà visible fins al març de 1574. Tycho la va observar durant un any i mig, tractant de calcular amb els seus instruments i coneixements la distància amb el mètode del paralatge. L'astrònom es va adonar que l'estrella nova mancava de paralaje, el que equivalia a admetre que es trobava a una distància infinita, o sigui que pertanyia a l'esfera de les estrelles fixes. Tycho Brahe va publicar els resultats del seu treball, provocant amb ell una veritable revolució en el camp de les creences astronòmiques: per primera vegada es va demostrar que les esferes superlunars no eren en absolut immutables, contràriament a l'opinió d'Aristòtil.
Al 1588, l'astrònom va desmentir, no amb simples disertaciones, sinó amb proves basades en les seves observacions i mesures, una altra teoria que en aquell temps era universalment acceptada: la de la naturalesa atmosfèrica dels cometes. Va seguir amb els seus instruments el cometa aparegut el 13 de novembre de 1577, va amidar el seu paralaje i, per tant, la distància, i va concloure que es trobava a aproximadament 230 radis terrestres, és a dir, més enllà de la Lluna, que està a 60 radis terrestres.
Tycho va rebutjar el sistema copernicà no per ignorància, sinó per coherència amb les seves observacions. Ell va raonar d'aquesta manera: si la Terra girés al llarg d'una òrbita al voltant del Sol, com pensava Copèrnic, l'observador hauria de notar un desplaçament anual (paralatge) en les posicions de les estrelles fixes. Com que Tycho mai no va poder mesurar aquest desplaçament, es va convèncer que Copàrnic estava equivocat. El raonament de Tycho era inacceptable: va ser la insuficient precisió dels seus instruments el que no li va permetre apreciar el petit paralaje de les estrelles.
Després de la mort del rei de Dinamarca, esdevinguda al 1588, va abandonar la illa de Hven i es va instal·lar al castell de Benatky, pròxim a Praga, convertint-se en matemàtic oficial de l'emperador Rodolf ll. Aquí se li uneix al 1600 el jove J. Kepler, amb el qual va tenir una fructífera col·laboració en els últims anys de la seva vida. En morir va deixar a Kepler les observacions realitzades al llarg d'anys i anys d'estudi, amb l'esperança que aquest pogués demostrar la seva teoria de l'Univers. Kepler es va servir dels treballs de Tycho per a formular les seves famoses lleis sobre els moviments planetaris, que, en canvi, van servir com a confirmació de la teoria de Copèrnic sobre el sistema solar.