Astronomia
Cassini, Júpiter i les distàncies en el Sistema Solar
| Altres seccions |
| Astronomia Educativa |
| El Sistema Solar |
| Fotos del Sistema Solar |
| L'Univers |
| Fotos de l'Univers |
| Lectures d'Astronomia |
Al 1665 va descobrir el moviment de rotació de Júpiter al voltant del seu propi eix i va mesurar la seva durada, fent el mateix al 1666 amb el de Mart. Va calcular els períodes rotacionales de Júpiter, Mart i Venus, i al 1668 va elaborar les taules dels moviments dels quatre satèl·lits de Júpiter descoberts per Galileu (Olaf Roemer va utilitzar aquests resultats per a calcular la velocitat de la llum).
Al 1669 va ser nomenat director de l'Observatori Astronòmic de París, convidat pel ministre francès Colbert. Aquí va descobrir, entre 1671 i 1674 , quatre satèl·lits de Saturn fins aleshores desconeguts (Japetus, Rhea, Tetis i Dione), batejats per ell com "Ludovici" en honor del "Rei Sol"; i al 1675, va observar una discontinuidad (detectada 10 anys abans per William Balle) que ara es coneix com a divisió de Cassini.
Va observar durant diversos anys, juntament amb el seu deixeble Fatio, la llum zodiacal i per primer cop, al 1683, va posar en relleu la seva naturalesa extraterrestre i no meteorològica. Va descobrir que l'eix de rotació de la terra no estava situat perpendicularment a la eclíptica, com s'havia cregut fins llavors, i que les seves posicions successives a l'espai no eren paral·leles entre si; va afegir al satèl·lit de Saturn descobert per Huygens quatre més, i va presentar a l'Acadèmia les seves investigacions sobre el calendari indi.
El seu èxit més important va ser establir el primer càlcul ajustat a les dades d'avui dia (només un 7% per sota del valor actual) de la distància existent entre la Terra i el Sol. Va arribar a aquests resultats mitjançant l'observació de Mart des de París (alhora que Richter feia el mateix des de la Guayana francesa a 10.000 km. de distància). Va calcular la distància de Mart a la Terra i va determinar les distàncies dels altres planetes al Sol (basant-se en la tercera llei de Kepler). Va morir cec, probablement a causa de els llargs anys dedicats a l'observació del cel, després d'haver dictat la seva autobiografia.
Com a director a París, el van succeir una dinastia de Cassinis: el seu fill Giacomo, anomenat Cassini II, després d'ell el seu nebot Cessés Francesco, Cassini III, i finalment el seu nebot-nét Giacomo Domenico, Cassini IV. Les seves obres s'han publicat amb el títol d'Opera Astronòmica.