Astronomia
Nicolau Copèrnic i la teoria heliocèntrica.
| Altres seccions |
| Astronomia Educativa |
| El Sistema Solar |
| Fotos del Sistema Solar |
| L'Univers |
| Fotos de l'Univers |
| Lectures d'Astronomia |
Copèrnic va néixer el 19 de febrer de 1473 a la ciutat de Thorn (avui Toru), en el si d'una família de comerciants i funcionaris municipals. L'oncle matern de Copèrnic, el bisbe Ukasz Watzenrode, es va ocupar que el seu nebot rebés una sòlida educació en les millors universitats. Copèrnic va ingressar a la Universitat de Cracovia en 1491, on va començar a estudiar la carrera d'humanitats; poc temps després es va traslladar a Itàlia per a estudiar dret i medicina. Al gener de 1497, Copèrnic va començar a estudiar dret canònic a la Universitat de Bolonya.
Al 1500, Copèrnic es va doctorar en astronomia a Roma. L'any següent va obtenir permís per a estudiar medicina a Pàdua (la universitat on va fer classes Galileu, gairebé un segle després). Toto que mai es va documentar la seva graduació com a metge, va practicar la professió per sis anys a Heilsberg. A partir de 1504 va ser canonge de la diòcesi de Frauenburg. Durant aquests anys va publicar la traducció del Grec de les cartes de Theophylactus (1509), va estudiar finances i al 1522 va escriure un memoràndum sobre reformes monetàries.
Els seus treballs d'observació astronòmica practicats en la seva majoria com ajudant a Bolonya del professor Domenico Maria de Novara deixen veure la seva gran capacitat d'observació. Va ser un gran estudiós dels autors clàssics i a més es va confessar com gran admirador de Ptolomeu i va estudiar el seu Almagest a fons. Després de molts anys va finalitzar el seu gran treball sobre la teoria heliocèntrica on explica que no és el Sol el que gira al voltant de la Terra sinó al contrari.
Aquesta teoria, malgrat això, també requeria de complicats mecanismes per a l'explicació dels moviments dels planetes, a causa de la perfecció de l'esfera. Estimulat per alguns amics Copèrnic publica un resum en manuscrit, en els seus comentaris estableix la seva teoria en 6 axiomes, reservant la part matemàtica per al treball principal que es publicaria sota el títol "Sobre les revolucions de les esferes celestes".
A partir d'aquí la teoria heliocèntrica va començar a expandir-se. Ràpidament van sorgir també els seus detractors, sent els primers els teòlegs protestants adduint causes bíbliques. Al 1616 L'església Catòlica va col·locar el treball de Copèrnic en la seva llista de llibres prohibits.
L'obra de Copèrnic va servir de base perquè, més tard, Galileu, Brahe i Kepler posessin els fonaments de l'astronomia moderna.