Personatges famosos
Astronomia

Galileu i el telescopi: la nova astronomia

Altres seccions
El físic i astrònom italià Galileu Galilei (1564-1642) sostenia que la Terra girava al voltant del Sol, el que contradeia la creença que la Terra era el centre de l'Univers. Es va negar a obeir les ordres de l'Església catòlica perquè deixés d'exposar les seves teories, i va ser condemnat a reclusió perpètua. Juntament amb Kepler, va començar la revolució científica que va culminar amb l'obra d'Isaac Newton. La seva principal contribució a l'astronomia va ser l'ús del telescopi per a l'observació i descobriment de les taques solars, valls i muntanyes lunars, els quatre satèl·lits majors de Júpiter i les fases de Venus. En el camp de la física va descobrir les lleis que regeixen la caiguda dels cossos i el moviment dels projectils. En la història de la cultura, Galileu s'ha convertit en el símbol de la lluita contra l'autoritat i de la llibertat en la investigació.

Va néixer prop de Pisa el 15 de febrer de 1564. Va estudiar amb els monjos en Vallombroso i al 1581 va ingressar en la Universitat de Pisa per a estudiar medicina. Al cap de poc temps va canviar els seus estudis per la filosofia i les matemàtiques, abandonant la universitat al 1585 sense haver arribat a obtenir el títol. Al 1589 va treballar com professor de matemàtiques en Pisa, on es diu que va demostrar davant els seus alumnes l'error d'Aristòtil, que afirmava que la velocitat de caiguda dels cossos era proporcional al seu pes, deixant caure des de la torre inclinada d'aquesta ciutat dos objectes de pesos diferents.

Altres importants descobriments de Galileu en aquells anys són les lleis pèndol (sobre el qual hauria començat a pensar, segons la coneguda anècdota, observant un llum que oscil·lava a la catedral de Pisa) i les lleis del moviment accelerat, que va establir després de traslladar-se a ensenyar a la Universitat de Pàdua al 1592. A Pàdua, malgrat això, i després a Florència, Galileu s'ocupa sobre tot en astronomia i ho farà intensament fins al 1633.

Al 1609 va sentir que als Països Baixos havien inventat un telescopi. Al desembre de 1609 Galileu havia construït un telescopi de vint augments, amb el qual va descobrir muntanyes i cràters a la Lluna. També va observar que la Via Làctia estava formada per estrelles i va descobrir els quatre satèl·lits majors de Júpiter. Al març de 1610 va publicar aquests descobriments en "El missatger dels astres". La seva fama li va valer d'ésser nomenat matemàtic de la cort de Florència, on va quedar lliure de les seves responsabilitats acadèmiques i va poder dedicar-se a investigar i escriure. Al desembre de 1610 va poder observar les fases de Venus, que contradeien l'astronomia de Tolomeu i confirmaven la seva acceptació de les teories de Copèrnic.

A principis de 1616, els llibres de Copèrnic van ser censurats per un edicte, i el cardenal jesuïta Roberto Belarmino va donar instruccions a Galileu perquè no defensés la teoria que la Terra es movia. Galileu va guardar silenci sobre el tema durant alguns anys i es va dedicar a investigar un mètode per a determinar la latitud i longitud en el mar basant-se en les seves prediccions sobre les posicions dels satèl·lits de Júpiter.

Al 1624 Galileu va començar a escriure un llibre que va voler titular "Diàleg sobre les marees", en el qual abordava les hipòtesis de Tolomeu i Copèrnic en relació a aquest fenomen. Al 1630 el llibre va obtenir la llicència dels censors de l'Església catòlica de Roma, però li van canviar el títol per "Diàleg sobre els sistemes màxims", publicat a Florència al 1632. Malgrat d'haver obtingut dues llicències oficials, Galileu va ser cridat a Roma per la Inquisició a fi de processar-lo. Galileu va ser obligat a abjurar al 1633 i se'l va condemnar a presó perpètua (condemna que li va ser commutada per arrest domiciliari). Els exemplars del Diàleg van ser cremats i la sentència va ser llegida públicament a totes les universitats.

L'última obra de Galileu, "Consideracions i demostracions matemàtiques sobre dues ciències noves relacionades amb la mecànica", publicada a Leiden al 1638, revisa i afina els seus primers estudis sobre el moviment i els principis de la mecànica en general. Aquest llibre va obrir el camí que va dur Newton a formular la llei de la gravitació universal, que va harmonitzar les lleis de Kepler sobre els planetes amb les matemàtiques i la física de Galileu.

Aquesta pàgina forma part del lloc: Astronomia Educativa: Univers i Sistema Solar