Astronomia
Halley i les òrbites dels cometes
| Altres seccions |
| Astronomia Educativa |
| El Sistema Solar |
| Fotos del Sistema Solar |
| L'Univers |
| Fotos de l'Univers |
| Lectures d'Astronomia |
És conegut principalment pel seu estudi sobre la periodicitat dels cometes, però també va realitzar altres importants aportacions com el catàleg dels cels del sud (Catalogus stellarum australium, 1678), els mètodes per mesurarla distància al Sol a través del trànsit dels planetes, l'establiment del moviment dels cometes i l'acceleració secular de la Lluna.
Va néixer el 8 de Novembre de 1656 a Hargerston, Middlesex. Estudià a Oxford i es va convertir en membre de la Royal Society a l'edat de 22 anys. Les seves activitats també van incloure les publicacions d'Apol·loni i d'altres antics geòmetres com també estudis de matemàtiques pures.
Des de la illa de Santa Helena va catalogar les posicions de 341 estrelles de l'hemisferi sud i va observar un trànsit de Mercuri a partir de la qual cosa hipotitzà que aquests esdeveniments podrien ser utilitzats per determinar la distància al Sol.
El tractat científic més important de Halley va ser la Synopsis astronomiae cometicae. En aquesta obra, Halley va aplicar les lleis de Newton a totes les dades disponibles sobre els cometes i va demostrar matemàticament que aquests giren en òrbites el·líptiques al voltant del Sol. La seva encertada predicció del retorn d'un cometa al 1758 (avui conegut com cometa Halley), va confirmar la seva teoria que els cometes són cossos celestes que formen part del Sistema Solar.
És considerat el pare de la Geofísica. Va estudiar el magnetisme de la Terra i va desenvolupar una teoria sobre ell; va determinar la llei dels pols magnètics, la relació entre la pressió barométrica i el clima, va publicar assajos sobre òptica i navegació, va ser un dels pioners en la realització d'estadístiques socials i va publicar al 1693 els càlculs anuals de mortalitat en Breslau.
Al 1710 va comparar la posició de les estrelles amb les del catàleg de Ptolomeu i va deduir de devien tenir moviment propi i ho va detectar en tres d'elles. A l'observatori de Greenwich va dissenyar el mètode per determinar la longitud per mitjà d'observacions lunars. Al 1686 va publicar el primer mapa metereològic del món. Entre 1698 i 1700 va estudiar la declinació magnètica en diversos punts de l'oceà Atlàntic i va recollir les dades necessàries per publicar un mapa magnètic l'any 1701.