Personatges famosos
Astronomia

Hubble i l'expansió de l'Univers

Altres seccions
Edwin Powell Hubble(1889-1953). Astrònom i cosmòleg nord-americà, cèlebre per descobrir l'expansió de l'univers i estimar la seva grandària i edat, tot i que la seva contribució al coneixement de l'univers és molt més àmplia i va més enllà d'aquesta premissa fonamental.

Va començar la seva carrera professional estudiant jurisprudència a Xicago i Oxford, però també es va distingir com atleta i boxador. Un dels seus primers descobriments es remunta a 1919, quan va demostrar que a l'interior de la nostra Galàxia existeixen núvols d'hidrogen que es fan lluminosos per l'existència d'estrelles en el seu interior.

Al 1923 va descobrir les estrelles individuals que constitueixen la nebulosa de la regió externa de la galàxia d'Andròmeda, i, gràcies a la relació lluminositat-distància que caracteritza aquestes estrelles, va poder demostrar que Andròmeda no és a l'interior de la nostra Galàxia, sinó fora, i que és un sistema d'estrelles completament similar al nostre. Hubble va introduir també un sistema de classificació de les Galàxies segons la seva estructura.

Al 1929 Hubble va comparar les distàncies que havia calculat per a diferents galàxies amb els desplaçaments cap al vermell fixats per Slipher per a les mateixes galàxies. Va descobrir que com més lluny estava la galàxia, més alta era la seva velocitat de recessió.

Aquesta relació es coneix com la llei dels desplaçaments cap al vermell o llei de Hubble; determina que la velocitat d'una galàxia és proporcional a la seva distància. La relació entre la velocitat de recessió d'una galàxia i la seva distància és la constant de Hubble. El valor d'aquesta constant es calcula que està entre els 50 i els 100 km/s per megaparsec (1 megaparsec equival a 1 milió de parsecs), encara que les dades més recents apunten a un valor comprès entre els 60 i 70 km/s per megaparsec.

Com que sembla que les galàxies retrocedeixen en totes les direccions des de la Via Làctia, hom podria pensar que la nostra galàxia és el centre de l'Univers. Però això no és així. Imaginem un globus amb punts uniformement separats. A l'inflar el globus, un observador en un punt de la seva superfície veuria com tots els altres punts s'allunyen d'ell, igual que els observadors veuen totes les galàxies retrocedir des de la Via Làctia. L'analogia també ens proporciona una explicació senzilla de la llei de Hubble: l'Univers s'expandeix com un globus.

Abans de morir, Hubble va participar també en el disseny del mastodòntic telescopi americà de Monte Palomar, a Califòrnia. En el seu honor, el Telescopi Espacial Hubble duu el seu nom.

Aquesta pàgina forma part del lloc: Astronomia Educativa: Univers i Sistema Solar