Astronomia
Laplace i els moviments dels planetes
| Altres seccions |
| Astronomia Educativa |
| El Sistema Solar |
| Fotos del Sistema Solar |
| L'Univers |
| Fotos de l'Univers |
| Lectures d'Astronomia |
Va néixer el 28 de Març de 1749 a Normandia. Als divuit anys ja es distingia com a mestre i matemàtic a l'escola militar de Beaumont. Va aconseguir cartes de recomanació i, al 1767, va marxar a París a sol·licitar l'ajuda del distingit matemàtic francès D’Alembert. Amb la seva ajuda, va obtenir més tard el nomenament de professor de matemàtiques a l'escola militar de París, i va quedar assegurat el seu ingrés en el món de la ciència.
El primer treball científic de Laplace va ser la seva aplicació de les matemàtiques a la mecànica celeste. A Newton i altres astrònoms els va ser impossible explicar les desviacions dels planetes de les seves òrbites, predites matemàticament. Així per exemple, es va determinar que Júpiter i Saturn s'avançaven de vegades, i unes altres es retardaven pel que fa a les posicions que devien ocupar en les seves òrbites. Laplace va idear una teoria, que va confirmar amb proves matemàtiques, que les variacions eren normals i es corregirien soles en el transcurs de llargues etapes de temps. Es va considerar que aquests teoria tenia gran importància per a entendre les relacions dels cossos celestes a l'Univers, i ha suportat la prova del temps sense sofrir gaires correccions.
Va aclarir els coneixements científics sobre les forces elementals de la Naturalesa i l'Univers. Va escriure articles sobre la força de gravetat, el moviment dels projectils i el fluix i reflux de les marees, la precessió dels equinoccis, la forma i rotació dels anells de Saturn i altres fenòmens. Va estudiar l'equilibri d'una massa líquida en rotació; també va idear una teoria de la tensió superficial que era semblant al modern concepte de l'atracció o cohesió molecular dintre d'un líquid.
Treballant amb Lavoisier, va estudiar la calor específica i la combustió de diverses substàncies, i va posar els fonaments per a la moderna ciència de la termodinàmica. Va inventar un instrument, conegut amb el nom de calorímetre de gel, per a mesurar la calor específica d'una substància. El calorímetre mesurava la quantitat de gel fos pel pes donat d'una substància calenta la temperatura de la qual es coneixia. Llavors, podia calcular-se matemàticament la seva calor específica.
A l'estudiar l'atracció gravitacional d'un esferoide sobre un objecte extern, va idear el que es coneix avui com equació de Laplace, que s'usa per a calcular el potencial d'una magnitud física en un moment donat mentre està en moviment continu. Aquesta equació no només té aplicació en la gravitació, sinó també en l'electricitat, la hidrodinàmica i altres aspectes de la física.
Entre 1799 i 1825, Laplace va reunir els seus escrits en una obra de cinc volums, titulada Mecànica Celeste, en la qual es proposava donar una història de l'astronomia, sistematitzant l'obra de generacions d'astrònoms i matemàtics, i oferint una solució completa als problemes mecànics del sistema solar. Más tard va publicar un volum titulat El sistema del món. Al 1812 va publicar la seva Teoria analítica de les probabilitats, que és un estudi sobre les lleis de probabilitat.