Astronomia
Henrrietta Swan Leavitt i les estrelles variables (Cefeides)
| Altres seccions |
| Astronomia Educativa |
| El Sistema Solar |
| Fotos del Sistema Solar |
| L'Univers |
| Fotos de l'Univers |
| Lectures d'Astronomia |
Al 1895 va entrar com a voluntària a l'Observatori d'Harvard i set anys més tard va entrar a formar part de la plantilla, sota la direcció de Charles Pickering. Durant aquest temps va tenir l'oportunitat de realitzar treballs teòrics, però es va convertir en la cap del Departament Fotogràfic de l'Observatori, on, juntament amb el seu grup, va estudiar les imatges de les estrelles per tal de determinar les seves magnituds. Durant la seva carrera, Leavitt va descobrir més de 2.400 estrelles variables. Es va dedicar llavors a l'estudi d'aquestes estrelles variables, el que suposaria la seva major aportació a l'Astronomia: la relació entre el període i la lluminositat de les Cefeides.
Les Cefeides són estrelles variables que mostren un ritme regular de lluentor, enfosquiment i lluentor quan s'observen en períodes de temps que van des d'unes setmanes a uns mesos. Leavitt va observar que com més brillant era l'estrella, més temps durava la pulsació. Això significa que observant una d'aquestes estrelles, es pot determinar el període de pulsació i descobrir com és de brillant l'estrella.
Aquestes estrelles són polsants degut al fet que les zones d'hidrogen i heli ionitzat es troben prop de la superfície. Les Cefeides són més brillants quan estan prop de la seva grandària mínima i, ja que totes les Cefeides estan, aproximadament, a la mateixa temperatura, la seva grandària determina la seva lluminositat. A més, aquestes estrelles són tan brillants que es poden observar en galàxies molt llunyanes.
Una vegada constatada, la llei de Leavitt es va utilitzar per a mesurar la distància d'objectes molt llunyans, com les galàxies. Per a calibrar-la, va caldre obtenir per altres mitjans la distància a la qual es troba alguna cefeida pròxima, d'on es dedueix la seva lluminositat real. Utilitzant aquest mètode, els astrònoms Shapley i Curtis van mesurar la distància a la galàxia M31, arribant a diferents conclusions, ja que no estaven d'acord en la grandària de la Via Làctia ni es coneixia en aquella època la distinció entre noves i supernoves.
Henrietta Leavitt també va desenvolupar un patró de mesures fotogràfiques que va ser acceptat pel comitè Internacional de Magnituds Fotogràfiques al 1913. Per a elaborar aquest patró de mesurament, Leavitt va utilitzar 299 plaques de 13 telescopis i va emprar equacions logarítmiques per a ordenar les estrelles sobre 17 magnituds de lluminositat. Leavitt va continuar redefinint aquest treball durant tota la seva vida.
A causa dels prejudicis de l'època, Henrietta no va poder desenvolupar els seus propis mètodes de treball, pel que no va tenir l'oportunitat de treure el màxim rendiment al seu intel·lecte. En el transcurs del seu treball també va descobrir quatre estrelles noves i va estudiar alguns tipus d'estrelles binàries i asteroides.
Va ser membre de Phi Beta Kappa, de l'Associació Americana de la Universitat de la Dona, de la Societat Americana d'Astronomia i Astrofísica, de l'Associació per a l'Avanç de la Ciència i membre honorífic de l'Associació d'Observadors d'Estrelles Variables.
Henrietta Leavitt va treballar a l'Observatori d'Harvard fins la seva mort al 1921 a causa d'un càncer. Malhauradament, Henrietta va morir abans de poder concloure un altre treball sobre les escales de mesurament de la magnitud de les estrelles. Les seves importants contribucions al món científic van ser reconegudes al 1925, a títol pòstum, quan va ser nominada per l'Acadèmia Sueca de Ciències per al premi Nobel.