Astronomia
Max Planck i la mecànica quàntica
| Altres seccions |
| Astronomia Educativa |
| El Sistema Solar |
| Fotos del Sistema Solar |
| L'Univers |
| Fotos de l'Univers |
| Lectures d'Astronomia |
Planck va estudiar a les universitats de Munich i Berlín. Va ser nomenat professor de física a la Universitat de Kiel al 1885, i des de 1889 fins 1928 va ocupar el mateix càrrec a la Universitat de Berlín. Al 1900 Planck va formular que l'energia es radia en unitats petites separades denominades quants.
Avançant en el desenvolupament d'aquesta teoria, va descobrir una constant de naturalesa universal que es coneix com la constant de Planck. La llei de Planck estableix que l'energia de cada quant és igual a la freqüència de la radiació multiplicada per la constant universal. Els seus descobriments, malgrat això, no van invalidar la teoria que la radiació es propagava per ones. Els físics en l'actualitat creuen que la radiació electromagnètica combina les propietats de les ones i de les partícules.
Els descobriments de Planck, que van ser verificats posteriorment per altres científics, van suposar el naixement d'un camp totalment nou de la física, conegut com mecànica cuàntica, i van proporcionar els fonaments per a la investigació en camps com el de l'energia atòmica. Va reconèixer al 1905 la importància de les idees sobre la quantificació de la radiació electromagnètica exposades per Albert Einstein, amb qui va col·laborar al llarg de la seva carrera.
El propi Planck mai no va avançar una interpretació significativa dels seus quantums. Al 1905 Einstein, basant-se en el treball de Planck, va publicar la seva teoria sobre el fenomen conegut com efecte fotoelèctric. A partir dels càlculs de Planck, Einstein va demostrar que les partícules carregades absorbien i emetien energies en quants finits que eren proporcionals a la freqüència de la llum o radiació. Al 1930, els principis cuàntics formarien els fonaments de la nova física.
Planck va rebre molts premis, especialment, el Premi Nobel de Física, al 1918. Al 1930 Planck va ser elegit president de la Societat Kaiser Guillem per al Progrés de la Ciència, la principal associació de científics alemanys, que després es va anomenar Societat Max Planck. Les seves crítiques obertes al règim nazi que havia arribat al poder a Alemanya al 1933, el van forçar a abandonar la Societat, de la qual va tornar a ser el seu president en acabar la II Guerra Mundial. L'oposició de Max Planck al règim nazi el va enfrontar amb Hitler. En diverses ocasions va intercedir pels seus col·legues jueus davant el règim nazi.
Max Planck va sofrir moltes tragèdies personals després de l'edat de 50 anys. Al 1909, la seva primera esposa va morir després de 22 anys de matrimoni, deixant dos fills i dues filles bessones. El seu fill major va morir en el front de combat en la Primera Guerra Mundial en 1916; les seves dues filles van morir de part. Durant la Segona Guerra Mundial, la seva casa a Berlín va ser destruïda totalment per les bombes al 1944 i el seu fill més jove, Erwin, va ser implicat en la temptativa contra la vida de Hitler que es va efectuar el 20 de juliol de 1944 i va morir de forma horrible a mans de la Gestapo al 1945.
Tot aquest cúmul d'adversitats, assegurava el seu deixeble Max von Laue, les va suportar sense una queixa. En acabar la guerra, Planck, la seva segona esposa i el fill d'aquesta, es van traslladar a Göttingen on ell va morir als 90 anys, el 4 d'octubre de 1947.
Max Planck va fer descobriments brillants en la física que van revolucionar la manera de pensar sobre els processos atòmics i subatòmics. El seu treball teòric va ser respectat extensament pels seus col·legues científics. Entre les seves obres més importants es troben Introducció a la física teòrica (5 volums, 1932-1933) i Filosofia de la física (1936).