[ Astronomia Educativa ]       [ El Sistema Solar ]       [ Fotos del Sistema Solar ]       [ L'Univers ]       [ Fotos de l'Univers ]
Lectures d'astronomia

La cara visible de la lluna

L'atracció gravitatòria de la Lluna sobre la Terra fa pujar el nivell de l'oceà a banda i banda del nostre planeta i crea així dues inflors. A mesura que la Terra gira d'oest a aquest, aquests dos bonys (dels quals un mira sempre cap a la Lluna i l'altre en direcció contrària) es desplacen d'est a oest al voltant de la Terra.

A l'efectuar aquest desplaçament, els dos bonys freguen contra el fons dels mars poc profunds com el de Bering o el d'Irlanda. Aquest fregament converteix energia de rotació en calor, i aquest consum de l'energia de rotació terrestre fa que el moviment de rotació de la Terra al voltant del seu eix vagi disminuint a poc a poc. Les marques actuen com un fre sobre la rotació de la Terra, i com a conseqüència d'això els dies terrestres es van allargant un segon cada mil anys.

Però no és només l'aigua de l'oceà el que puja de nivell en resposta a la gravetat lunar. L'escorça sòlida de la Terra també acusa l'efecte, encara que en mesura menys notable. El resultat són dos petits bonys rocosos que van girant al voltant de la Terra, l'un mirant cap a la Lluna i l'altre en la cara oposada del nostre planeta. Durant aquest desplaçament, el fregament d'una capa rocosa contra una altra va minant també l'energia de rotació terrestre. (Els bonys, és clar, no es mouen físicament al voltant del planeta, sinó que, a mesura que el planeta gira, remeten en un lloc i es formen en un altre, segons quines porcions de la superfície passin per sota de la Lluna.)

La Lluna no té mars ni marees en el sentit corrent. No obstant això, l'escorça sòlida de la Lluna acusa la força gravitatòria de la Terra, i no cal oblidar que aquesta és vuitanta vegades més gran que la de la Lluna. La inflor provocada en la superfície lunar és molt major que la de la superfície terrestre. Per tant, si la Lluna girés en un període de vint-i-quatre hores, estaria sotmesa a un fregament moltíssim major que la Terra. A més, com el nostre satèl·lit té una massa molt menor que la Terra, la seva energia total de rotació seria ja d'entrada, per a períodes de rotació iguals, molt menor.

Així, doncs, la Lluna, amb una reserva inicial d'energia molt petita, soscavada ràpidament pels grans bonys provocats per la Terra, va haver de sofrir una disminució relativament ràpida del seu període de rotació. Fa segurament molts milions d'anys va deure decelerar-se fins el punt que el dia lunar es va igualar amb el mes lunar. Des d'aleshores, la Lluna sempre mostraria la mateixa cara cap a la Terra.

Això, al seu torn, congela les inflors en una posició fixa. Un d'ells mira cap a la Terra des del centre mateix de la cara lunar que nosaltres veiem, mentre que l'altre apunta en la direcció contrària des del centre mateix de la cara que no veiem. Ja que les dues cares no canvien de posició a mesura que la Lluna gira al voltant de la Terra, els bonys no experimenten cap nou canvi ni tampoc es produeix cap fregament que alteri el període de rotació del satèl·lit. La Lluna continuarà mostrant-nos la mateixa cara indefinidament; la qual cosa, com veieu, no és cap coincidència, sinó conseqüència inevitable de la gravitació i del fregament.

La Lluna és un cas relativament simple. En certes condicions, el fregament a causa de les marees pot donar lloc a condicions d'estabilitat més complicades. Durant uns vuitanta anys, per exemple, es va pensar que Mercuri (el planeta més proper al Sol i el més afectat per la gravetat solar) oferia sempre la mateixa cara al Sol, pel mateix motiu que la Lluna ofereix sempre la mateixa cara a la Terra. Però s'ha comprovat que, en el cas de Mercuri, els efectes del fregament produeixen un període estable de rotació de 58 dies, que és justament dos terços dels 88 dies que constitueixen el període de revolució de Mercuri al voltant del Sol.

Aquesta pàgina forma part del lloc:  Astronomia Educativa. Univers i Sistema Solar