[ Astronomia Educativa ]       [ El Sistema Solar ]       [ Fotos del Sistema Solar ]       [ L'Univers ]       [ Fotos de l'Univers ]
Lectures d'astronomia

Primers mesuraments astron˛mics

El primer mesurament cientÝfic d'una distÓncia c˛smica va ser realitzat, cap a l'any 240 a. de JC, per Eratˇstenes de Cirene - director de la Biblioteca d'Alexandria, per aquell temps la instituciˇ cientÝfica mÚs avanšada del mˇn -, qui va apreciar que el 21 de juny, quan el Sol, al migdia, es trobava exactament en el seu punt mÚs alt a la ciutat de Siena (Egipte), no ho estava tambÚ, a la mateixa hora, a Alexandria, uns 750 km al nord de Siena. Eratˇstenes va concloure que l'explicaciˇ devia residir en que la superfÝcie de la Terra, al ser rodona, estava sempre mÚs lluny del Sol en uns punts que en uns altres.

Prenent per base la longitud de l'ombra d'Alexandria, al migdia en el solstici, la ja avanšada Geometria va poder respondre a la pregunta relativa a la magnitud en que la superfÝcie de la Terra es corbava en el trajecte dels 750 km entre Siena i Alexandria. A partir d'aquest valor es va poder calcular la circumferŔncia i el diÓmetre de la Terra, suposant que aquesta tenia una forma esfŔrica, fet que els astr˛noms grecs de llavors acceptaven sense vacilĚlaciˇ.

Eratˇstenes va fer els corresponents cÓlculs (en unitats gregues) i, pel que podem jutjar, les seves xifres van ser, aproximadament, de 12.000 km per al diÓmetre i uns 40.000 per a la circumferŔncia de la Terra. AixÝ, doncs, encara que potser per casualitat, el cÓlcul va ser bastant correcte. Per desgrÓcia, no va prevaler aquest valor per a la grandÓria de la Terra. Aproximadament 100 anys a. de J.C, un altre astr˛nom grec, Posidoni d'Apamea, va repetir l'experiŔncia de Eratˇstenes, arribant a la molt distinta conclusiˇ que la Terra tenia una circumferŔncia aproximada de 29.000 km.

Aquest valor mÚs petit va ser el que va acceptar Ptolomeo i, per tant, el que es va considerar vÓlid durant els temps medievals. Colˇn va acceptar tambÚ aquesta xifra i, aixÝ, va creure que un viatge de 3.000 milles cap a Occident el conduiria a l'└sia. Si haguÚs conegut la grandÓria real de la terra, tal vegada no s'hauria aventurat. Finalment, al 1521-1523, la flota de Magallanes - o, millor dit, l'˙nic vaixell que quedava d'ella - va donar la volta per primera vegada a la Terra, la qual cosa va permetre restablir el valor correcte, calculat per Eratˇstenes.

Basant-se en el diÓmetre de la Terra, Hiparc de Nicea, aproximadament 150 anys a. de JC, va calcular la distÓncia Terra-Lluna. Va utilitzar el mŔtode que havia estat suggerit un segle abans per Aristarc de Samos, el mÚs agosarat dels astr˛noms grecs, els quals havien suposat ja que els eclipsis de Lluna eren deguts a que la Terra s'interposava entre el Sol i la Lluna. Aristarc va descobrir que la corba de l'ombra de la Terra al creuar per davant de la Lluna indicava les grandÓries relatives de la Terra i la Lluna. A partir d'aix˛, els mŔtodes geomŔtrics oferien una forma per a calcular la distÓncia que es trobava la Lluna, en funciˇ del diÓmetre de la Terra. Hiparc, repetint aquest treball, va calcular que la distÓncia de la Lluna a la Terra era 30 vegades el diÓmetre de la Terra, aix˛ significava que la Lluna devia trobar-se a uns 348.000 km de la Terra. Com veiem, aquest cÓlcul Ús tambÚ bastant correcte.

Per˛ trobar la distÓncia que ens separa de la Lluna va ser tot el que va poder aconseguir l'Astronomia grega per a resoldre el problema de les dimensions de l'Univers, almenys correctament. Aristarc va realitzar tambÚ un heroic intent per determinar la distÓncia Terra-Sol. El mŔtode geomŔtric que va usar era absolutament correcte en teoria, per˛ implicava la mesura de diferŔncies tan petites en els angles que, sense l'˙s dels instruments moderns, va resultar ineficaš per a proporcionar un valor acceptable. Segons aquest mesurament, el Sol es trobava unes 20 vegades mÚs allunyat de nosaltres que la Lluna (quan, en realitat, ho estÓ unes 400 vegades mÚs).

Pel que fa a la grandÓria del Sol, Aristarc va deduir - encara que les seves xifres van ser tambÚ err˛nies - que aquesta grandÓria devia ser, almenys, unes 7 vegades major que el de la Terra, assenyalant a continuaciˇ que era ilĚl˛gic suposar que el Sol, de tan grans dimensions, girÚs entorn de la nostra petita Terra, per la qual cosa va decidir, per fi, que el nostre planeta girava a l'entorn del Sol.

Per desgrÓcia ning˙ va acceptar les seves idees. Posteriors astr˛noms, comenšant per Hiparc i acabant per Claudi Ptolomeu, van emetre tota mena d'hip˛tesi sobre els moviments celestes, basant-se sempre en la nociˇ d'una Terra imm˛bil en el centre de l'Univers, amb la Lluna a 384.000 km de distÓncia i altres cossos situats mÚs enllÓ d'aquesta, a una distÓncia indeterminada. Aquest esquema es va mantenir fins al 1543, any que Nicolau CopŔrnic va publicar el seu llibre, el qual va tornar a donar vigŔncia al punt de vista de Aristarc i va destronar per a sempre a la Terra de la seva posiciˇ com a centre de l'Univers.

Aquesta pÓgina forma part del lloc:  Astronomia Educativa. Univers i Sistema Solar