| [ Astronomia Educativa ] [ El Sistema Solar ] [ Fotos del Sistema Solar ] [ L'Univers ] [ Fotos de l'Univers ] | |
|
Lectures d'astronomia |
Planetes en altres sistemes solarsSaber si estem o no sols a l'univers ha estat un dels objectius de molts filòsofs i científics al llarg de la història. Fins fa poc, els únics planetes coneguts formaven part del Sistema Solar. El descobriment de planetes extrasolars és un esdeveniment bastant recent. Tot i que que la recerca sistemàtica va començar al 1988, el primer planeta extrasolar o exoplaneta va ser detectat al 1995.Però observar planetes directament no és fàcil. L'existència de planetes extrasolars s'ha deduït en primera instància a partir de proves indirectes. Malgrat això, existeixen diversos projectes futurs que permetran observar aquests planetes en el canal visible o en l'infraroig. A partir d'aquí es podrien obtenir algunes dades que permetin deduir si aquests planetes allotgen vida o no. Fins fa poc temps els científics no han disposat de tècniques i instruments capaços de detectar planetes extrasolars, és a dir, sistemes planetaris entorn d'altres estrelles. Però l'existència del nostre sistema planetari ha fomentat la recerca. Així, un dels primers passos cap al descobriment de planetes més enllà del nostre Sistema Solar es va produir al 1983, quan es va descobrir un disc entorn de l'estrella Beta Pictoris. Però durant molt temps aquesta ha estat l'única prova disponible. L'arribada del telescopi espacial Hubble va permetre realitzar observacions detallades de regions de formació d'estrelles, com l'existent en la constel·lació d'Orió. Així es van detectar discos protoplanetaris entorn d'estrelles joves en formació, i es va comprovar que una gran part de les estrelles que s'estaven formant tenien discos que podrien donar lloc a planetes en el futur. AL principi de la dècada de 1990, es va anunciar el descobriment de planetes girant al voltant de púlsars. Els púlsars són estrelles molt compactes i que giren molt ràpidament, emetent radiació electromagnètica que, si l'eix de rotació està orientat convenientment, pot detectar-se des de la Terra. Más tard es va veure que existien errors en l'anàlisi de les dades i que aquests planetes no existien. Després, no obstant s'ha confirmat l'existència de planetes girant entorn de púlsars. Finalment, al 1995, es va anunciar el descobriment del primer planeta extrasolar girant entorn d'una estrella de tipus solar, 51 Pegasi. A partir d'aquest moment, els anuncis de nous planetes extrasolars s'han anat succeint sense pausa fins arribar a l'actualitat. Ara ja es coneixen diverses desenes de planetes extrasolars, i el nombre de planetes coneguts creix cada any. Donada la dificultat que presenten les observacions directes, els primers intents de recerca de planetes que han donat resultat s'han basat en observacions indirectes. Els mètodes utilitzats es basen en les pertorbacions gravitatòries causades pels planetes sobre les estrelles i en el trànsit del planeta per davant de la llum de l'estrella. La major part dels planetes orbiten la seva estrella a una distància bastant menor que la distància Terra-Sol. A més, la massa observada és prop de la massa de Júpiter. Això és, en part, conseqüència dels mètodes de detecció emprats. Els planetes de massa major i que giren més prop de l'estrella tenen més possibilitats de ser detectats per les tècniques empleades. No obstant, el refinament d'aquestes tècniques i la utilització d'altres noves ha de permetre en un futur proper detectar també planetes de tipus terrestre, és a dir, planetes amb una massa equivalent a la del nostre planeta. En el futur, gràcies a nous telescopis situats en terra i a nous observatoris espacials, serem capaços de recollir llum procedent directament dels planetes per a obtenir imatges. A partir d'aquí, amb l'ajuda de la espectroscopía, podrem conèixer quins són els components principals de les atmosferes o les superfícies dels planetes. |
| Aquesta pàgina forma
part del lloc: Astronomia Educativa.
Univers i Sistema Solar |
|