[ Astronomia Educativa ]       [ El Sistema Solar ]       [ Fotos del Sistema Solar ]       [ L'Univers ]       [ Fotos de l'Univers ]
Lectures d'astronomia

La nostra galÓxia, la Via LÓctia

La Via LÓctia Ús la projecciˇ, sobre l'esfera celeste, d'un dels brašos espirals de la galÓxia de la qual nosaltres formem part, que pren, per extensiˇ, el mateix nom. ╔s una agrupaciˇ d'uns 100.000 milions d'estrelles en forma d'espiral, les dimensions de la qual s'estimen entorn dels 100.000 anys-llum i el disc central de la qual tÚ una grandÓria de 16.000 anys-llum.

La Via LÓctia, tambÚ anomenada CamÝ de Santiago, pot observar-se a primera vista com una banda de llum que recorre el firmament nocturn, que Dem˛crit ja va atribuir a un conjunt d'estrelles innombrables tan properes entre elles que resulten indistinguibles. Al 1610 Galileu, usant per primera vegada el telescopi, va confirmar l'observaciˇ de Dem˛crit. Cap al 1773 Herschel, contant les estrelles que observava en el firmament, va construir una imatge de la Via LÓctia com un disc estelar dintre del qual la Terra es troba immersa, per˛ no va poder calcular la seva grandÓria. Al 1912 l'astr˛noma H. Leavitt va descobrir la relaciˇ entre el perÝode i la lluminositat de les estrelles anomenades variables cefeides, el que li va permetre mesurar les distÓncies dels c˙muls globulars.

Diversos anys desprÚs, Shapley va demostrar que els c˙muls estan distribu´ts amb estructura mÚs o menys esfŔrica al voltant del centre del disc, en el que va denominar l'halo galÓctic. TambÚ va mostrar que aquest no estÓ centrat en el Sol, sinˇ en un punt distant del disc en la direcciˇ de la constelĚlaciˇ de Sagitari, on va situar correctament el centre de la galÓxia.

Aquesta estructura va quedar confirmada quan es va observar des de l'observatori de Forest Wilson a Calif˛rnia que l'objecte espiral anomenat Andrˇmeda estava constitu´t per estrelles individuals i no era una mera nebulosa de gas com fins llavors es creia. Cap al 1930 Trumpler va descobrir l'efecte d'enfosquiment galÓctic produ´t per la pols interestelĚlar, amb el que es va aconseguir corregir tant la grandÓria de la GalÓxia com la distÓncia a la qual es troba el Sol als valors avui en dia acceptats. D'acord amb aquestes dades, el sistema Solar es troba a una distÓncia entre 8.000 i 10.000 parsecs de distÓncia del centre galÓctic, aproximadament a dos teršos de distÓncia.

Totes les estrelles que componen la Via lÓctia estan girant al voltant del nucli, que es creu que pot comptar en el seu interior amb un forat negre. Les observacions astron˛miques referides a galÓxies distants mostren que la velocitat de rotaciˇ del Sol al voltant de la galÓxia Ús d'uns 250 km/s, emprant aproximadament 250 milions d'anys a realitzar una revoluciˇ completa. Les estrelles pr˛ximes al Sol realitzen una ˛rbita relativament semblant, per˛ les mÚs properes al centre de la galÓxia giren mÚs rÓpid, fet que es coneix com rotaciˇ diferencial.

L'edat de la Via LÓctia s'estima en uns 13 mil milions d'anys, dada que es desprŔn de l'estudi dels c˙muls globulares i que concorda amb el resultat obtingut pels ge˛legs en el seu estudi de la desintegraciˇ radioactiva de determinats minerals terrestres.

L'observaciˇ del mapa estelar ha permŔs reconstruir els brašos espirals de la GalÓxia, zones en les quals Ús abundant el nombre de c˙muls estelars o zones de formaciˇ estelar. Aquests es nomenen per les constelĚlacions que en ells es troben. El braš mÚs proper al centre galÓctic Ús anomenat de Centaure o de Norma-Centaure. El segŘent braš cap a l'exterior Ús el de Sagitari. El braš d'Oriˇ Ús el nostre braš local, tambÚ anomenat del Cigne, i el braš contigu cap a l'exterior es coneix com el de Perseo.

Les estrelles que es troben a la GalÓxia solen agrupar-se en dos grans grups, anomenats comunament poblacions. El grup anomenat de poblaciˇ I estÓ integrat per estrelles de composiciˇ solar, relativament joves, que es distribueixen en ˛rbites aproximadament circulars en el disc galÓctic, dintre dels seus brašos. Les estrelles de poblaciˇ II sˇn riques en hidrogen i heli, amb escassesa d'elements pesats, sˇn de major edat, i tenen ˛rbites que no es troben dintre del plÓnol galÓctic.

Aquesta pÓgina forma part del lloc:  Astronomia Educativa. Univers i Sistema Solar