..S'ha dit, potser amb molta raó, que "els grecs som nosaltres". De fet, les civilitzacions que des de lluny han determinat l'actual mapa d'Europa són la grega, la celta, la romana, la germànica i l'eslava. En el nostre cas, a més, quina influència més evident que la romana? I hem d'admetre amb Horaci allò de Graecia capta ferum uictorem cepit, és a dir que "Grècia, en ser conquerida, va conquerir un feroç vencedor". Si més no, aquest ferum (mal traduït) vol dir que els romans no coneixien cap allà al segle III a. C. la cultura refinada, l'harmonia artística, la filosofia..., en definitiva, la philanthropia, que enorgullien als grecs (sobretot als atenesos) des de feia alguns segles. Els grecs, doncs, en entusiasmar els romans, els van captivar fins a tal punt que les lletres romanes van desenvolupar-se com a continuació i paral.lelament a les gregues, gairebé com si el canvi de llengua no fos rellevant. Per cert, que els romans foren uns traductors genials i anomenaren humanitas l'hel.lènica philanthropia. Si fem un salt en el temps i pensem en un altre període importantíssim de la nostra cultura occidental, aterrem en el Renaixement, molt associat a Humanisme, tot just després de la presa de Constantinoble pels turcs. Va ser aleshores quan els primers humanistes bizantins -grecs-, van fugir cap a Occident i van ensenyar a llegir els manuscrits grecs sobre els quals va plorar Petrarca perquè no els entenia. Un cop més, els grecs ens van conquerir. I què dir del Classicisme, del Neoclassicisme, del Neohumanisme alemany, del Romanticisme...? Fins i tot avui tenim la necessitat de recórrer a la vella i bella llengua grega per renovar les nostres llengües modernes (pregunteu als metges, que d'això en saben molt). "Els grecs som nosaltres", s'ha dit, potser amb molta raó.