Témer la mort, senyors, no és res més que aparentar ser savi sense ser-ho, perquè és aparentar conèixer allò que no es coneix. Ningú no coneix la mort, ni si pot arribar a ser per a l'home el millor dels béns, en canvi la temen com si tinguessin ben conegut que és el pitjor dels mals. I no ha de ser vergonyosa la ignorància que consisteix a creure que es coneix allò que no es coneix? Jo, senyors, en aquest tema difereixo potser de molts homes i, si en alguna cosa pogués dir que sóc savi, seria en aquesta: com que no conec ben bé el món d'Hades, tampoc no crec conèixer-lo. Però sí sé que ser injust i desobeir a un altre millor, sigui déu sigui home, és un mal i una vergonya. I davant els mals que sé que són mals i d'allò que no sé si també podria ser un bé, mai no tindré por ni fugiré.
De manera que si ara m'absoleu i desobeïu a Anitos, que de bon principi afirmava que no m'havien de fer comparèixer aquí o, quan comparegués, no seria possible deixar d'executar-me i proclamava davant vosaltres que, en cas d'escapar-me, els vostres fills s'interessarien en allò que Sòcrates ensenya i acabarien absolutament arruïnats, si encara desprès d'això diguéssiu: "Sòcrates, no obeirem a Anitos, sinó que t'absolem, però amb aquesta condició, que ja no perdràs més temps en investigació ni en filosofia i, si actuessis de manera contrària, moriries". Bé, doncs, si, com acabo de dir, m'absolguéssiu amb aquestes condicions, us diria: "Jo a vosaltres, atenesos, us tinc en gran consideració i estima, però obeiré més al déu que a vosaltres i, mentre respiri i tingui aptituds, de cap manera no deixaré d'estimar la filosofia, ni d'animar-vos, ni de donar, a qui de vosaltres em trobi, la meva opinió dient-li, com acostumo: Ah tu, home excel·lent, atenès com ets, de la polis més important i prestigiosa en saber i poder, no t'avergonyeixes de preocupar-te de com aconseguir moltíssimes riqueses, reputació i càrrecs, però en canvi de la veritat i de com aconseguir un esperit el millor possible no et preocupes ni tan sols hi penses? I si algú de vosaltres m'ho arriba a discutir i afirma que es preocupa, no el deixaré anar de seguida ni me n'aniré, sinó que li preguntaré, l'interrogaré i el posaré a prova; i si em sembla que no ha adquirit virtut, però que ho afirma, li reprovaré que, allò que mereix més atenció, ho valora menys, i allò pitjor, pel contrari, més. I faré això amb qualsevol que em trobi, jove o vell, ciutadà o estranger, però especialment amb els ciutadans, que esteu més emparentats amb mi: això és el que m'ordena el déu, ho sabeu bé, i jo considero que cap bé no és més important per a vosaltres en la polis que el meu servei al déu. Perquè jo no faig altra cosa que passejar persuadint-vos, a joves i a vells, que no us preocupeu del físic ni de les riqueses més que de com aconseguir un esperit el més excel·lent possible, i dient-vos que la virtut no neix de les riqueses, sinó les riqueses de la virtut, com també tots els altres béns de la humanitat, tant a l'àmbit públic com al privat. Si en dir això corrompo els joves, això constitueix delicte. Però si algú afirma que jo dic una cosa diferent a això, no té raó. Per això us diria, atenesos: obeïu a Anitos o no, absoleu-me o no, perquè jo no faré una altra cosa, encara que hagi de morir mil vegades.

Plató: Apologia de Sòcrates, 29b-30d.

Els sofistes van ser els primers professionals de l'ensenyament. Segons Protàgores, l'home és la mida de tot. El relativisme és essencial en aquests pensadors.	Sòcrates és l'ànima de la filosofia occidental: Sols sé que no sé res, coneix-te tu mateix. El coneixement viu en el nostre interior i si el descobrim o recordem, serem savis.	Seegons Plató, un artesà de l'univers ha organitzat tot perfectament. La nostra ànima coneix aquesta perfecció, però els nostres sentits no en capten més que ombres.	En el centre entre dos extrems trobem la virtut. Aristòtil ha estat el creador de moltes ciències i va ser la màxima autoritat durant molt de temps.	Epicur ha estat, possiblement, el pensador hel.lenístic més influent: com que la felicitat és plaer i absència de dolor, hem d'aprendre a purificar els sentits per no desitjar res.