Clica aquí per obtenir el permís si l'has perdut	Aiguablava - Far de Sant Sebastià 2on ESO	Clica aquí per obtenir el treball
Jacint Verdaguer La fada de Rose Que bonica n'és la mar, que bonica en nit serena! de tant mirar lo cel blau los ulls li blavegen. Hi davallen cada nit amb la lluna les estrelles, i en son pit, que bat d'amor, gronxades se bressen.	Jacint Verdaguer (Folgueroles, 1845 - Vil·la Joana, Vallvidrera, 1902). De família de pagesos pobra i de profundes conviccions religioses, anà a l'escola del seu poble i als deu anys ingressà al seminari de Vic. S'interessà des de molt jove pels costums i tradicions de la Plana de Vic. Es manifestà ben aviat com una persona ingènua, tenaç i tossuda. Els seus primers textos daten de quan tenia quinze anys. Al seminari es donà a conèixer com a poeta, féu amistat amb Jaume Collell i prengué contacte amb els clàssics universals. A conseqüència d'això va concebre un poema èpic sobre la gesta de Colom, que amb el temps es transformà en L'Atlàntida. L'any 1865 obté dos accèssits als Jocs Florals de Barcelona i fa amistat amb els prohoms de la Renaixença. El 1870 és ordenat sacerdot i enviat a Vinyoles d'Orís com a vicari. Cau malalt i els metges li recomanen l'aire de mar. S'embarca com a capellà en el vaixell "Guipúzcoa", que feia la ruta Cadis-l'Havana, propietat del primer marquès de Comillas. Un cop refet, treballà intensament en L'Atlàntida, que enllestí el 1876. Aquest mateix any entrà com a capellà a la casa dels marquesos de Comillas, al palau de Portaferrissa. El 1877 L'Atlàntida és premiada als Jocs Florals i el seu prestigi augmenta amb la publicació d'Idil·lis i cants místics (1878), Llegenda de Montserrat (1880), Oda a Barcelona (1883), Canigó (1886), Excursions i viatges (1887) i Pàtria (1888), entre d'altres. El 1886 fa un viatge a Terra Santa, del qual és fruit el Dietari d'un pelegrí a Terra santa (1899). A partir d'aquest viatge, Verdaguer sent la necessitat de ser més fidel a la vida de Crist, i es lluira a la caritat, a la confessió i a la pràctica d'exorcismes. A causa d'això la situació del poeta es féu difícil al palau de Comillas i l'any 1892 el bisbe de Vic el reclamà a la seva diòcesi. Residí al santuari de la Gleva, on escriví Roser de tot l'any (1894) i Sant Francesc (1895). L'intent de recloure'l en un asil de capellans vells, invàlids i bojos motivà la desobediència de Verdaguer, que fugí a Barcelona, a casa d'una família que havia conegut en les sessions d'exorcismes. Se sent acorralat i és quan comença a publicar a El Noticiero Universal una sèrie d'articles que després aplegarà sota el títol En defensa pròpia; així neix el "cas Verdaguer", que dividí l'opinió pública. El bisbe de Vic el suspèn a divinis. D'aquest períodetràgic de la seva vida és el llibre Flors del Calvari (1896). Dos anys després, gràcies a les gestions de l'arquebisbe de Madrid i als agustins d'El Escorial, se li aixeca la suspensió i és admès a la diòcesi de Betlem, on passa els últims anys amb gran penúria econòmica. Encara publicà Santa Eulària (1899) i Aires del Montseny (1901). La seva mort li tornà la grandesa i el seu enterrament fou un gran acte multitudinari.
Far de Sant Sebastià
El primer d'octubre de 1857 es va inaugurar el far de Sant Sebastià, al terme de Palafrugell, i que és actualment el més important de Catalunya i un dels de més abast lumínic del món L' any 2007 el far de Sant Sebastià va celebrar els seus150 anys.	El far de Sant Sebastià, es troba a la població de Palafrugell. Fou inaugurat l'1 d'octubre del 1857. Fou creat pel Ministeri de Foment segons les previsions del "Plan general de alumbrado marítimo de España e islas adyacentes" de l'any 1851. El projecte definitiu el va fer l'enginyer Josep Mª Faquineto i l'obra la va realitzar el contractista barceloní José Auxich Casals amb un cost final de 463.939,20 rals. En un principi el servei del far requeria del treball de tres faroners, que vivien en les dependències habilitades a l'efecte en el mateix far. els avenços tecnològics van reduir el personal necessitari per al seu funcionament fins a la seva automatització i la marxa de l'últim faroner, Ángel Casariego,l'estiu de l'any 1999. En el record resten també noms com els de l'Ángel Bradaris (1945-1948) o Antonio Aguirre (1949-1988) Segons un "avís a navegants" publicat el 1857, el far giratori "de primer ordre" es troba situat a 41º 53' 30 latitud nord i 9º 24' 38 longitud est de l'Observatori de Marina de San Fernando i una altitud sobre el nivell del mar de 167,13 m. Tenia llavors un abast de 22 milles. A la façana de l'edifici s'hi llegeix "Faro de S. Sebastián,. Reinado doña Isabel Segunda. Inaugurado en 1857". Pocs mesos després de la inauguració s'hi feien les primeres reformes amb el cobrament del pati interior i el tancament del recinte amb una reixa de ferro perimetral, instal·lació autoritzada l'any 1860. Una de les imatges més antigues que es conserven és una postal editada per J.Joanola i datada el 1906. La reforma més important del far va tenir lloc a patir de l'any 1963i fins al 1966 , amb el desmuntatge de la torre original, la construcció de l'actual i la instal·lació d'una llanterna aeromarítima. L'any 1970 un radiofar començava a emetre les lletres SN en codi morse, facilitant la situació als vaixells que navegaven fora de l'àmbit visual del far o en dies de poca visibilitat. El far de Sant Sebastià, totalment automatitzat, continua essent el que té un pla focal més alt de tot el litoral català i el més potent, amb un abast de 32 milles (uns 50 quilòmetres). Emet esclats de llum blanca de 0' 3 amb ocultació de 4' 7. L'any 2000 es va signar un protocol de col·laboració entre l'Ajuntament de Palafrugell i l'Autoritat Portuària de Barcelona (de qui depèn el far en el qual es proveïa que part de la instal·lació i del seu entorn poguessin ser oberts al públic i destinades a usos vinculats a la mar, la natura o el patrimoni local.
Els camins de ronda
	Els camins de ronda són una sèrie d'itineraris que voregen les cales de la Costa Brava i que en el passat van ser utilitzats per contrabandistes i agents de vigilància. S'han recuperat com a rutes molt agradables de senderisme, ja que passen per alguns dels llocs més emblemàtics de la costa gironina: 12 trams de camins amb un total de 215 quilòmetres que es poden fer en diferents etapes. De tota la xarxa de camins de ronda, hem triat com a mostra un dels més típics, el que va de Calella a Llafranc i puja al far de Sant Sebastià. Una proposta per tot l’any, però a l’estiu té l’atractiu de poder banyar-se a les espectaculars cales
Jaciments històrics
	El jaciment se situa al cim de la muntanya, a 156metres d'altitud sobre el nivell del mar. Aquesta muntanya, en entrar al mar, forma el cap de Sant Sebastià. El jaciment està datat entre els seglesV al I aC. , encara que en algunes excavacions s'han trobat materials del segle VI aC. Es poden veure fins a quatre cases ibèriques de dues habitacions cadascuna i que es disposen en diversos carrers, formant una superfície d'uns 300 metres quadrats. A més a més s'han descobert 15 sitges o depòsits excavats a la roca i un forn. Possiblement aquest assentament va concloure la seua activitat amb l'arribada dels romans a Llafranc.
Sender mediterrani
	El traçat d’aquest sender segueix tot el litoral català, mostrant la diversitat de cales, platges i paisatges mediterranis, així com les serres litorals. Comença a Portbou i es dirigeix a Llançà. Des d’aquí baixa als Aiguamolls de l’Empordà, de gran interès ornitològic, travessa el riu Fluvià i arriba a les runes gregues d’Empúries. Després de pujar al massís del Montgrí, baixa a Begur i a Palafrugell. Seguidament passa per la serra de les Gavarres i passa per les conegudes poblacions de Sant Feliu de Guíxols, Tossa de Mar i Lloret de Mar. Seguidament s’enfila a la serra del Montnegre i el Corredor. Després del poblat ibèric de Puig Castellar arriba a Santa Coloma de Gramanet, travessa el Besòs i voreja Barcelona per la serra de Collserola. La vista sobre la mar no es perd anant cap a Sitges, i després a Albinyana, Tarragona i Constantí, des d’on torna a la costa per Cambrils. Seguidament torna terra endins fins que surt al mar per l’Ametlla de Mar. En arribar a l’Ampolla travessa el delta de l’Ebre per Amposta, puja la serra del Montsià i baixa a Ulldecona. Distància: 583 km Comarques: Alt Empordà, Alt Penedès, Baix Camp, Baix Ebre, Baix Empordà, Baix Llobregat, Baix Penedès, Barcelonès, Garraf, Maresme, Montsià, Selva, Tarragonès, Vallès Oriental, Vallès Occidental Si cliques damunt el cartell de gr-92 obtindràs informació de totes les etapes del mateix Si cliques aquí tindràs informació sobre tots els G.R a la Península Ibèrica
Les platges de Palafrugell
	Platja de Tamariu - Sa Perica - La Musclera -  Barraca dels Liris - Cala Pedrosa Per a Josep Pla, aquest  lloc posseïa un secret misteriós i indefinible relacionat amb el que ell anomenava “la quinta essència de la llibertat”. Aquest itinerari passa efectivament, per alguns dels llocs més emblemàtics del Baix Empordà, amb cales singulars i plenes d’encant que conserven encara la seva bellesa peculiar. Platja de Tamariu ( Imatge inferior esquerra, i imatge inferior) Aquest nucli de població, que pertany al municipi de Palafrugell, té els orígens en les barraques i tavernes d’un poblet de pescadors. Tamariu va ser  antic lloc d’esbarjo i de repòs dels treballadors del suro de Palafrugell durant els anys d’esplendor de la indústria surera. La llum elèctrica no hi va arribar fins els anys trenta del segle XX. ( Imatge superior) Sa Perica Es tracta d’una zona molt rocallosa i peculiar que cal travessar passant per damunt de les pedres. ( Imatge del mig) La Musclera Travessant Sa Perica s’arriba a la platja de la Musclera. En aquest indret el matrimoni Woevodski (creadors del jardí botànic de Cap Roig) hi van construir una casa el 1929, d’estil colonial espanyol de Califòrnia, per a Lord i Lady Islington. Els Liris A la petita platja dels Liris s’hi conserva una barraca de pescadors construïda el 1872. Cala Pedrosa És una de les platges més inaccessibles i pedregoses d’aquesta part de la Costa Brava. El nom, és clar, li ve dels còdols que la cobreixen. ( Imatge inferior )
Cim de Ses Falugues

	El Cim de Ses Falugues, porta el nom de dues coves prehistòriques existents a la part est del cim. La visió des del cim és impresionant tenint per un costat el mar i les cales a sota nostre i per l'altre banda l'extensió de l'Empordà sota els nostres peus. La seva alçada és de 174 metres, i al seu cim sempre oneja la senyera.
Coves de Ses Falugues
Es tracta de dos hipogeus, és a dir, coves artificials, excavades en granit i orientades al sud. L’hipogeu gran fa 3 m de llarg, 2,10 m d’ample i 2 m d’alt; el petit, 2,50 m. de llarg, 1,20 m d’ample i 1,20 m d’alt. La seva finalitat era religiosa o funerària. Es troben a la banda de mar del puig de Ses Falugues, prop d’Aiguablava.
Aiguablava
	La Platja d'Aiguablava., com la majoria de les cales de Begur, la seva situació geogràfica és realment privilegiada. És dominada a ponent per la muntanya de ses Falugues, i queda emmarcada per la Punta d'Es Mut i, al fons, El Cap de Begur, un penya-segat d'impressionant bellesa. Per les seves aigües d'infinits matisos i poca fondària i per la seva sorra fina i clara, la platja ofereix una sensació d'acollidora calidesa. El seu entorn natural és gairebé verge, ja que amb prou feines ha estat urbanitzat. En la seva obra, Josep Pla destaca la inoblidable bellesa d'aquest paratge que, segons ell, forma un conjunt harmònic de formes llargues i suaus que dibuixen el seu perfil rocallós en el cel. A la dreta de la cala, assegut damunt les roques i emboscat pels pins, es troba el Parador Nacional d'Aiguablava. A l'esquerra, seguint una costa de pintoresca fisonomia, es pot arribar fins a Fornells trobant cales i ports minúsculs que s'endinsen salvatgement a les roques: Port d'Esclanyà, Port de Ses Orats...
Fornells
	A Fornells, hi destaquen el Port Esportiu i la casa que Bonaventura Sabater va fer consturir damunt el Port de Ses Orats, anomenada el Paradís i que, segons la tradició, fou el lloc d´es d'on es batejà aquest litoral amb el conegut nom de "Costa Brava". Petit nucli urbà on si troba ubicat un petit port esportiu i un Club Nàutic. Al seu costat dues petites cales: ses Orats i Can Malaret. Fornells disposa de dos importants establiments hotelers. S' accedeix per la carretera d'Aiguablava provenint de Begur I cal remarcar que el paisatge que l'envolta és el que més s'identifica amb Begur. Seguint el camí de Ronda es porta a la platja d'Aiguablava.
Coralls
	Els coralls (o corals) són animals colonials que pertanyen a la classe dels antozous del fílum cnidaris. Les colònies estan formades per miler d'individus anomenats zooides i poden assolir grans dimensions (esculls de corall). Els coralls són més freqüents i abundants en mars càlides. El terme coral no té cap significat taxonòmic i és poc precís; se sol usar per a designar els antozous que secreten un esquelet calcari dur, especialment els que formen colònies ramificades. Però també és comú denominar corall a espècies que creixen formant colònies compactes, com ara el corral cervell (Diploria labyrinthiformis) i fins i tot els que posseeixen un esquelet corni i flexible com les gorgònies. Els coralls, sobre tot el corall vermell i el corall negre, tenen un ampli ús en joieria essent el coraller la persona que treballa el corall.