L’atletisme és considera l’esport més antic del planeta. Hi ha diverses teories que apunten a l’any 880 aC com a data d’inici de l’esport, però la teoria més acceptada és la del 776 aC perquè són els primers jocs dels quals s’han trobat escriptures que ho demostren.

A l'estadi d‘ Olimpia els atletes començaven als 12 anys l’entrament i la preparació física a la pista. A més hi havia proves diferents a les actuals, per exemple s’hi contemplava la lluita, boxa, pancraci (una combinació de les dues anteriors), carreres de quàdriques... d’altra banda ja es disputaven moltes altres proves com els llançaments de disc i javelina, curses de velocitat, salt de llargada....

Amb l’arribada del cristianisme els Jocs van anar perdent interès. L’any 394 dC l’emperador romà Teodosi I el Gran els va abolir ja que eren considerats pagans.

Fins a mitjans del segle XIX no es van reprendre a Anglaterra, on havia crescut l‘ interès pels esdeveniments esportius, i per tant, també per l’atletisme.

Als Estats Units al 1868 es va fundar el primer club d’atletisme. Això va desfermar l‘interès per aquest esport tant a Europa com a Amèrica.

Tot i això no va ser fins els jocs d‘ Estocolm, al 1912 que no es van començar a cronometrar les carreres; va ser, per tant, el primer cop que es van comptar les marques.

El 20 d’agost del 1913 es va fundar la Federació Internacional d’ Atletisme Amateur (IAAF) amb seu a Londres. Els fundadors van ser 16 països, però actualment ja l‘ integren 137.

Al 1976 es va acordar que tots els rècords i proves s’expressin de forma mètrica.

Les proves a l’atletisme s’acostumen a classificar en tres grans blocs:

• curses (velocitat, tanques, resistència, marxa, relleus...)
• concursos (salts i llançaments)
• combinades (decatló i heptatló).