HIMNE
MAPA - ALEMANYA	PAÍS

Diuen que Leni Riefenstahl va viure cinc vides, o cinc etapes en la seva  vida. En totes elles ha quedat palès el seu esperit, la seva fermesa, i els diversos interessos que duia endavant amb ambició. Va morir el 10 de setembre del 2003, dues setmanes després de cumplir 101 anys, a la seva casa de Pöcking a prop del llac Starnberg, al sud de Baviera. Amb ella estava el seu company, el càmara HorstKettner. Cap institució oficial va fer públic el seu  condol. Alemanya no li va perdonar el seu passat altament controvertit. Considerada amant de Hitler, amiga de Goebbels, cineasta i productora oficial del règim nazi, va viure des de la Segona Guerra Mundial  com una proscrita. Resumint la vida de Leni es potveure el perquè d’questes opinions.

Helene Bertha Amalie Riefenstahl va estudiar a l’intitut Kollmorgen de Berlin. Era la millor de la classe en matemàtiques, gimnàstica i dibuix; tan sols la nota en conducta enterbolava el seu expedient.  Després d’ocasiona rmolts disgustos a la seva familia, Leni va poder satisfer el seu gran desig de ser ballarina, matriculant-se a l’escola  de ballet Eugenie Eduardova a l’edat de 19 anys, enlloc de fer-ho als 6 anys, edat habitual.  Malgrat fracturar-se en tres ocasions els turmells, va tenir una carrera brillant en aquesta professió. L’any 1925 en el transcurs d’una actuació, es va lesionar el genoll i es va veure obligada a fer repòs. Durant aquest període de descans va sentir la necessitat d’ iniciar-se com actriu, i  va establir contacte amb el fundador  de la Societat de Cinema Esportiu i de Muntanya de Friburg, el doctor ArnoldFrank. D’aquest contacte li va sorgir el seu primer paper com a protagonista en la pel·lícula La Muntanya Sagrada, filmada en les muntanyes Suïsses, al llac Lenzerheide i a Helgoland. Riefenstahl va aprendre a esquiar, però es va fracturar el turmell i el rodatge es va haver d’aturar. Mentre feia repòs una altra vegada, els gels de quinze metres d’espessor es van fondre, ocasionant enormes perdues a la productora. Leni va salvar per iniciativa pròpia el projecte cinematogràfic, filmant sis-cents metres de panoramiques de la natura. La pel·lícula va ser un èxit i Franck li va començar a ensenyar els secrets de la direcció. El gènere de muntanya va estar de moda durant els anys 1926 al 1932, i Leni va resultar ser una brillant estrella.

L’any 1927 va fer El Gran Salt, al 1928 El Destí dels Habsburg, al 1929 L’Infern Blanc de PizPalü i al 1930 Tempestes al Montblanc.

Va fer el pas del cinema mut al sonor, i al 1931 va fundar una productora per dur a terme les seves pròpies idees. A Friburg es va perfeccionar en el revelat, la còpia i el muntatge del material cinematogràfic. La Llum Blava  l’any 1932 va representar l’inici de la seva trajectòria com a directora, al temps que també actuava com actriu.

Va ser en el seu pas per Berlin presentant la seva obra, on va descobrir, el gran paper que reprentava en la conciència de l’ opinió pública, un polític anomenat Hitler. La va fascinar de tal manera que li va escriure una carta manifestant-li el desig de conèixe’l personalment. A cap d’un temps i durant un passeig romàntic per una platja del mar de Nord, Hitler s’interessà pel treball i els plans de l’artista. D’aquell passeig va néixer una atracció mutua vers la personalitat de cadascú. Leni va marxar a Groenlàndia per fer el rodatge de Sos. Quan al 1932 va tornar a Alemanya, va començar a ser convidada a les festes i reunions del cercle dels alts funcionaris del partit. A partir d’aleshores s’acostà a la causa nazi i va filmar els documentals: El Triomf de la Voluntat (1935) sobre el V Congrés del Partit, i Olympia  (1936) sobre els Jocs Olímpics de Berlín .En aquell temps la seva productora estava finançada pel  Banc de Crèdit al Cinema, pertenyent al Ministeri de Propaganda del Reich. Quan al 1938 viatjà a EE.UU, els seus amics artistes que treballaven com emigrants en Hollyood, li van retirar la paraula; se la coneixia com la concubina de Hitler, i la seva pel·lícula va ser boicotejada. No obstant al 1939 va rebre la medalla d’or del Comité Olímpic Internacional. Amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial la trajectòria de Leni va fer un tomb; va seguir filmant pel·lícules  lleugeres i d’entreteniment,  seguint el programa de la Càmara de Cultura del Reich. També va projectar una obra titulada Terra Baixa que no va poder realitzar.

El 21 de març de 1934 es va casar, a l’edat de 42 anys. Les seves relacions anteriors havien acabat malament i aquest matrimoni també va ser un fracàs. Al final del Tercer Reich, Riefenstahl va ser empresonada i va haver de passar per un procés de desnazificació i responsabilitats. Va ser considerada “complice” i “no implicada”, ja que mai havia format part del partit ni de cap organització. El seu patrimoni li va ser expropiat i va marxar a viure amb la seva mare.    

Entre 1950 i 1964 va planejar onze pel.lícules però no lideixaven dur-les a terme.Al’edat de 60  anys va começar de nou en el camp de la fotografia. Va fer una sèrie sobre la tribu dels Nuba a Sudàn. Va ser aleshores que va conèixer a Horst Ketter,40 anys menor que ella i amb qui compartiria la seva vida fins l’últim moment. Va tenir un accident d’helicòpter en aquest país, i com a conseqüència es fracturà varies costelles, i es lesionà un pulmó. El reportatge va tenir un èxit mundial. L’Art Directors Club el va declarar el millor treball fotogràfic al 1975. A l’edat de 72 anys s’entussiasmà pels esports subaquàtics, i fingint tenir 52 anys, va aprendre submarinisme. Va fer valuosos reportatges sobre la flora i  la fauna, realitzant immersions juntament amb el seu company.  Als 80 anys va escriure les seves memòries i el llibre va ser un Bestseller.

Al 1995 la ciutat de Milà organitzà una retrospectiva sobre la seva obra. Al 1977 a Roma, se li va fer un homenatge. Als 96 anys encara va filmar un film subaquàtic. Dos anys més tard, en una entrevista, va  declarar que no era comunista ni nazi, que mai va considerar a Hitler un home atractiu sexualment, però que d’haver-lo considerat no hagués dubtat en convertir-se amb la seva amant. Es manifestà una artista, a qui interessava  la bellesa i tot el que era sa i fort . L’any 2002 viatjà a Sevilla  amb motiu del Festival de Cinema i Esport, que organitzava dues exposicions fotogràfiques sobre ella. L’ 11 de setembre es va operar a Alemanya de l’esquena, però només va romandre  tres dies a l’hospital perquè estava ocupada preparant una pàgina Web. Al cumplir 100 anys, es dutxava cada dia amb aigua freda, caminava cinquanta minuts i utilitzava morfina per atenuar els dolors d’esquena. Més de cent tesis doctorals analitzen la seva obra artística, i el moviment feminista l’ha convertit en figura de cult. Jod iFoster té el projecte de dirigir i protagonitzar un “biopic” sobre ella. Riefenstahl ha passat a la història no tan sols per la seva vida personal vinculada a un marc històric important, sinó per la seva bibliografia sobre cinematografia i fotografia, considerada imprescindible a l’actualitat.

R.Orero

Article publicat a la revista La Veu de l'Alba de l'Ateneu de Cunit-Gener 2004

Tornar a l' índex