MIL MISTERIS I ...
UN ENIGMA
Una de les escriptores més notables en el gènere policíac és, sens dubte, la britànica Agatha Christie. El seu reconeixement és avalat per les continues reedicions de les seves obres i les sèries televisives protagonitzades per alguns dels seus personatges, com és el cas de Miss Marple.
Actualment existeix una societat a Londres que té el propòsit de promoure la comunicació entre els seus fans. El president és el seu net Mathew Prichard. Publiquen quatre revistes a l’any que contenen articles de l’escriptora, informació sobre els seus llibres, pel·lícules, jocs, videos, cartes dels seus admiradors, etc. Les seves obres abarquen també altres gèneres literaris com la poesia, el teatre, la novel·la psicològica i la costumista, aquestes últimes signades amb el pseudònim de Mary Westmacott.
La seva autobiografia la va escriure durant uns quinze anys, i gràcies a ella podem conèixer aspectes íntims de la seva vida, tot i que no desvetlla un misteri que ha sigut motiu de moltes especulacions. Basada més en la imaginació que en els fets reals, es va fer una pel·lícula interpretada per Vanessa Redgrave, Timothy Dalton i Dustin Hoffman, titulada “Agatha”.
Agatha Mary Clarissa Miller, va néixer en una família benestant, tenia dos germans més grans, Magde i Monty, amb els que no es va relacionar gaire durant la infantesa, ja que estaven interns en un col·legi. En canvi ella va ser educada majoritàriament a casa i pel seu pare. Li va ensenyar a llegir abans dels cinc anys, i la va alliçonar en arítmètica i música. De petita era una nena feliç, però el seu caràcter era tímid i introvertit, ja que sempre estava envoltada de persones grans.
La seves joguines preferides eren la casa de nines i un cavall balancí. Els seus jocs acostumaven a incloure personatges imaginaris amb qui compartia històries fruit de la seva fantasia i que van formar part de la seva vida durant alguns anys. Les coses van canviar quan l’any 1901 el seu pare va morir i l’economia de la família es va ressentir greument. La seva mare va decidir llogar durant l’hivern la mansió Ashfield, i passar aquesta època de l’any a Egipte. En aquell temps alguns regiments britànics es van establir en aquell pais, i això va afavorir que hi hagués una intensa vida social. Agatha va ser presentada en societat a la ciutat del Caire, on vivien. Es va casar als 24 anys amb el tinent, pilot d’aviació, Archibald Christie, tot just començada la Primera Guerra Mundial. D’aquesta unió va néixer la seva filla Rosalind, qui li donà el seu únic net, Mathew. Agatha va treballar de voluntària a la farmàcia d’un hospital, i va adquirir coneixements de toxicologia, que posteriorment utilitzaria a les seves novel·les.
Mentre esperava notícies del seu marit i cuidava la seva mare, va escriure la primera novel·la. Ho va fer per necessitats econòmiques, mai havia pensat en ser escriptora. Cap editorial es va interessar en la publicació fins l’any 1920. A partir d’aleshores no va deixar d’escriure mai mès.
L’any 1926, quan ja era coneguda professionalment van ocórrer uns fets que alterarien la seva vida familiar: la mort de la seva mare i la demanda de divorci del seu marit. El 4 de desembre del mateix any l’escriptora va desaparèixer durant onze dies. Ningú sap què va passar en aquell temps. El seu marit la va trobar en un hotel-balneari d’Harragate, i va al·legar que patia d’amnèsia. Es va recuperar amb un tractament psiquiàtric. El misteri resta obert encara que, almenys, va originar la pel·licula abans esmentada.
L’any 1930 es tornà a casar amb un reconegut arqueòleg, Max Malowan, quinze anys menor que ella, i va compartir les seves expedicions durant trenta anys. Al 1938 ven Ashfield i compra la mansió Greenway a la riba del riu Dart, a Devon, que havia de ser la seva residència definitiva. Sa vida professional va estar marcada a més per un seguit de premis i reconeixements. Al 1954 va rebre el Gran Premi dels Escriptors de Misteri en Amèrica. Al 1956 fou premiada per la CBE. Al 1957 va ser anomenada Presidenta del Club del Descobriment, i al 1961 membre de la Reial Societat de Literatura i doctora honoris causa a la Universitat d’Exeter. Al 1971 li concedeixen el títol de Dama de l’Imperi Britànic, i al 1972 li fan una rèplica al Museu de Cera de Londres.
Entre les seves més conegudes obres es troben: “El misteriós assumpte de Styles”, on creà a Hèrcules Poirot; “Mort a la vicaria”, on néix Miss Marple; “La ratera”; “Poirot a Egipte”; “Assassinat a l’Orient Express”; “Testimoni de càrrec”, la que més li va agradar i que va escriure a l’edat de seixanta anys.
Poc abans de morir va escriure “Teló”, on mor el detectiu Poirot i “Assassinat dorment”, on mor Miss Marple, publicada póstumament. Es curiós que poc després va morir ella el dia 6 de gener de 1976, com si ja ho tingués tot fet a la vida i no volgués sobreviure als seus herois.
R.Orero
Article publicat a la revista La Veu de l'Alba de l'Ateneu de Cunit- març 2004
