HIMNE
MAPA-ÍNDIA	PAÍS

En una ocasió va dir: “ No m’importa el cansament ni em neguiteja l’hora, sempre acabo la feina del dia abans d’anar-me’n a dormir”.

La jornada de la primera ministra comença cap a les set del matí i pot acabar cap a les dues de la matinada o més tard en èpoques de crisi. El desdejuni és lleuger i aprofita mentrestant per rebre a visitants o amics a qui no podrà veure durant el dia. Inmediatament després té lloc la cerimònia  del DARSHAN, una mena de comunió visual que la fa accesible a tothom, indis o estrangers, durant una hora. Aquest costum és practicat per totes les personalitats polítiques importants, encara que en proporcions més reduïdes. Sota una SHAMIANA, tendal de colors vistosos, i amb les mans unides en el NAMASTE de la salutació, Indira surt al jardí on rep, d’un en un, a totes les persones que s’han aplegat en aquella hora per demanar-li una entrevista, fer-li alguna súplica o un elògi. Poden ser escolars, col·leccionistes d’autògrafs, nuvis, pagesos, artistes, turistes de tot arreu, sobretot americans,  congressistes, etc... Diuen que durant tota la cerimònia no l’abandona el somriure, parla i escolta a tothom amb paciència i interès, i això ha creat una autèntica veneració vers ella. Diuen que en una ocasió en la que per alguna raó imperiosa no va poder complir la rutina tradicional, un home que l’esperava, en assabentar-se que no anava a celebrar-se  el Darshan, va creure que es tractava d’una excusa , i en veure la seva esperança esvaïda, es va suïcidar davant de la mansió.

L’horari quotidià varia en raó de les circumstàncies, naturalment, però en general, un cop acabada la cerimònia la primera ministra es trasllada al despatx situat en el Ministeri d’Assumptes Exteriors per completar la jornada.

                                 Va néixer en Allahabad el 19 de novembre de 1917 i morí assassinada a Nova Delhi el 31 d’octubre de 1984. Està considerada una de les dones més rellevants del segle XX i  va ser la primera dona en dirigir un govern a l’ India.

Filla de Jawaharla lNehru i de KamalaKaul, va viure sempre envoltada pels esdeveniments més rellevants del seu país. La seva infància i adolescència van estar influenciades pe lseu pare, primer ministre des de 1948, i per les idees feministes de la seva mare, que conjuntament amb una educació cosmopolita marcada per un ènfasi constant sobre l’autoestima i la vida pública, la va marcar  tant en els seus ideals polítics com en la manera de viure.Va ser en els darrers anys de la vida de Nerhu, que aquest va començar a tractar-la com a una associada, però es creu improbable que arribés a pensar que la seva filla el pogué succeir.

Indira va ser sempre una noia d’aspecte tímid, però amb una clara consciència del que volia. Al 1941 es va casar amb un home de classe mitjana, Feroze Gandhi, amb el qual va tenir dos fills,  Rajiv i Sanjay.

La seva trajectòria política va ser agitada i decisiva per al seu país. Des de 1938 ja era membre del partit El Congrés, i en 1959 fou elegida presidenta. A partir de 1964 va encapçalar el Ministeri d’Informació i el gener de 1966, després de la mort de Shastri, va ser anomenada cap del govern. La seva política populista i nacionalitzadora va revoltar els sectors més conservadors del seu partit, fins al punt que van arribar a expulsar-la. Ella va respondre amb la formació d'un nou partit, " Nou Congrés",, i al 1971 va obtenir una majoria i amb ella el ressorgimentd’una política de reformes socials, d’industrialització accelerada i nacionalització dels bancs, amb l’aproximació a l’ URSS. Va recolçar el mateix any la rebel·lió de Bangladesh, sector oriental del Pakistan. Va afrontar la idea de dissoldre el sistema d’estratificació social basat  en les “castes”, i va renovar successivament els acords econòmis i culturals amb Moscou, que garantitzaven un poderós aliat en les disputes amb Pakistan i Xina.

El seu prestigi va anar en augment entre el Moviment de Països No-Alineats. Al 1973 va sorgir una crisi econòmica a causa de l’encariment de l’energia i va provocar moviments vaguistes al 1974. Aquest mateix any es va produir el primer assaig nuclear hindú amb l’ajuda soviètica. L’any següent Indira Gandhi va decretar l’estat d’emergència assumint odres dictatorials, amb la qual cosa va perdre popularitat i es va veure beneficiat el partit opositor, “ El Janata”.

L’any 1977, al complir-se 30 anys de la Independència de l’India i onze de govern de la primera ministra, el seu partit fou derrotat i ella substituïda per Desai, el  seu etern adversari.

Al 1980 va recuperar la seva popularitat i va reassumir la governació del país. Aquest mateix any va morir el seu fill Sanjay al qual havia presentat com el seu succesor. En el transcurs de 1980 i en 1981 Indira va sortir il·lesa de dos intents d’assassinat. El 1983 va ser elegida presidenta del Moviment de Països No-Alineats.

Les tensions ètniques van cobrar especial virulència en el Punjab on els Sijs van mostrar una voluntat secessionista. La seva intransigència  en  front del fonamentalisme Sij, la va dur el juny de 1984 a ordenar l’assalt al Temple Daurat d’Amristar, reducte de la rebel·lió Sij, produïnt-se més de mil morts. Com  a repressàlia, membres d’aquella ètnia que formaven part de la seva guàrdia personal la van assassinar a trets.

El poble hindú va anomenar sempre a la seva primera ministra : INDIRA, com si es tractés d’una  persona molt pròxima, mentre que els seus dos antecessors eren anomenats: “Panditji” i “Shastriji”, dos apel·lacions en les quals el sufix “ji” expressa afecte i respecte, però estableix una distància envers la persona evocada. La  personalitat d’Indira Gandhi ja la va pronosticar una amiga de Nerhu , Mrs. Toller, que en conèixer-la   quan encara era molt jove va comentar en  una conversa amistosa:

“ M’ha semblat una petita flor que el vent podria abatre fàcilment, però no crec que ella tingui por al vent...”

R.Orero

Article publicat a la revista La Veu de l'Alba de l'Ateneu de Cunit-Desembre 2002

    Tornar a l'índex