HIMNE
MAPA-HOLANDA	PAÍS

                           L’affaire Mata-Hari va provocar moltes polèmiques a Madrid, i més tard a tota Espanya, durant el seu pas per la capital l’any 1916. La seva vinculació sentimental amb el senador barceloní Emilio Junoy i la suposada relació amorosa amb l’escriptor Enrique Gómez Carrillo, director del diari El Liberal de Madrid entre 1916 i 1917 i marit de la cantant Raquel Meller, van posar en entredit l’execució de l’espia i la moral de la Meller, de qui es va dir que va intervenir indirectament en la seva mort. Aquestes suposicions s’han perdut en la memòria col·lectiva, però no ha passat el mateix amb l’opinió d’alguns historiadors que consideren injust el processament i pensen que fou víctima d’una maquinació política. Aquest és el cas de Leon Schirmann, que ha fet la demanda a la justícia francesa de revisar el cas Mata-Hari i li ha estat acceptada. Altres, en canvi, no tenen cap dubte sobre les conseqüències de la seva agitada vida i  lamenten el drama que alguns periodistes, i el públic en general, van fer després de la seva execució, considerant que tan sols forma part del conjunt dels 8.538.315 morts de la Primera Guerra Mundial.

 La necessitat de l’ésser humà de crear mites ha fet possible que tothom hagi sentit parlar de Mata-Hari, encara que més com a dona mundana que com a espia. L’atmosfera de misteri que va envoltar la seva vida va ser font d’inspiració per a un gènere cinematogràfic que va néixer a l’època de postguerra, el de l’espionatge. L’any 1932, quinze anys després de la seva mort, la Metro Goldwyn Mayer es va interessar per ella i va realitzar “Mata-Hari”, interpretada per Greta Garbo. Més endavant, l’any 1964, Jeanne Moreau tornaria a protagonitzar les aventures de la popular espia.

La vida de Margaretha Gertruida van Zelle, familiarment Gretha i de nom artístic Mata-Hari, una expressió oceànica que significa pupil.la del sol ixent, no va ser senzilla i ordenada. El 7 d’agost de 1876 va néixer en Leeuwarden (Holanda). La seva infància i adolescència van transcórrer en mig d’un ambient indigent i amb fortes baralles entre els seus pares, Adam i Antje. El 1891 el matrimoni tenia quatre fills, tres nois i una noia, a més el pare tenia un fill amb una altra dona. La fam, el fred  i la tristor van provocar la mort d’Antje, que venia d’una família burgesa. La sogra d’Adam li va negar la fortuna de la seva filla i va assignar a Gretha un tutor, el seu tiet Franeker que la va enviar a l’institut Leyden, un centre de molt prestigi, per a que tingués una excel·lent educació. La noia era alta, prima, seriosa i introvertida però va despertar la passió d’un pedagog de l’institut que, embogit per la seva indiferència, va provocar un escàndol a l’aula que va tenir com a conseqüència un enfrontament entre la direcció del centre i Gretha, tot i que ella era la víctima. Potser per això va fugir de la institució i es va establir a La Haia.

A començaments de 1895 llegeix en un diari que un capità de l’exèrcit colonial holandès, Rudolf Mac Leod, buscava una dona per casar-se’n. Gretha va voler provar sort, s’escriuen, es coneixen i s’enamoren de debò. Contrauen matrimoni l’11 de juliol del mateix any. Tanta felicitat modifica el seu caràcter i es torna alegre, presumida i vanitosa. Tenen dos fills, Norman i Louise-Jeanne. El 2 de maig de 1898 el seu marit és destinat a Sumatra i marxa sol per tal de cercar allotjament per a la família. Quan es tornen a trobar Rudolf veu horroritzat com la seva dona vestida elegantment, porta de la mà a dos infants bruts i malvestits. L’any següent mor el fill de la pesta, però el capità acusa a la seva muller de la desgràcia al·legant el seu desinterès i ineficàcia per dur endavant una llar. A partir d’aquest moment ella comença la revenja proclamant per tot arreu que el marit la maltracta físicament. Les desavinences conjugals són insostenibles. La germana del capità va a l’illa i els convenç per a que tornin a Europa. Un cop a Holanda, Gretha li és infidel i el marit demana el divorci. Ella té 27 anys i és una dona esbelta i encisadora. Marxa sola a París on viu uns anys guanyant-se la vida com pot. Moguda per la vocació de ballarina es decideix a practicar unes danses euroasiàtiques. L’any 1906 fa la seva primera aparició en públic amb un gran éxit. Havia nascut Mata-Hari.

Guanya molts diners, viu sumptuosament, actua als millors salons europeus, entre les seves amistats figuren militars i diplomàtics, esclata la guerra… Eren el moment i l’ambient idonis per iniciar-se a l’espionatge.

Durant 1914 i 1915 obté informació dels francesos i dels britànics que transmet a Berlin. L’any 1916 comencen a sospitar d’ella i és sotmesa a vigilància. Mata-Hari és conscient del fet i intenta despistar-los proposant-li al comandant Ladoux, cap del contraespionatge francès, treballar per al servei secret de França. Ladoux, hàbil, li posa un parany on la ballarina cau amb facilitat. L’envien a Espanya, on la xarxa francesa i britànica és poderosa. Així la ballarina serà vigilada més d’aprop.

Els francesos saben que hi ha un espia germànic anomenat H-21 que es troba en aquell moment a Espanya, si Mata-Hari és aquest espia seguirà les ordres de l’Alemanya. Durant aquesta estada a Madrid, coincideix amb el senador Junoy i aquest li proposa d’anar-se’n plegats a Barcelona, però ella no pot perquè està esperant un telegrama “d’un parent”. Finalment arriba el telegrama. Els alemanys li donen instruccions, havia de tornar a París per continuar una missió per la qual cobraria 15.000 francs. Junoy intenta retenir-la. Els francesos havien interceptat i desxifrat el telegrama, esperen que H-21 es traslladi a França. Mata-Hari arriba a París i el 13 de febrer de 1917 és detinguda i acusada d’espionatge a favor dels alemanys. La duen a la presó de Saint-Lazare. El juliol de 1917 el consell de guerra la declara culpable i la condemna a la pena de mort. A finals d’agost es revisa el procés, es recórre al president de la República, a la reina Guillermina d’Holanda i al president del Consell de Ministres holandès. La resposta va ser sempre negativa. La matinada del 15 d’octubre de 1917 fou traslladada al castell de Vincennes. No va voler que li tapessin els ulls.Va ser afusellada per dotze soldats i un instant després l’oficial li va fer el tret de gràcia al clatell. El metge comprovà que estava morta. Mata-Hari, la ballarina-espia, tenia 41 anys. Havia nascut el mite.  

R.Orero

Article publicat a la revista La Veu de l'Alba de l'Ateneu de Cunit - Setembre 2002

Tornar a l'índex