GRUPS CHAPLIN I TARANTINO

Vaig fer una prova amb alumnat de 3r d’ESO. Els vaig dir que cerquessin informació sobre Pre-cinema (es correspon a la informació que ha de buscar l’alumnat del grup Chaplin) i el que em vàrem presentar va ser una entrada d’aquest tipus:

“Pre-cinema Sembla ser que el primer intent de reproducció gràfica del moviment podrien remuntar-se a les ombres xineses (4000 anys aC) i a la llanterna màgica (1640) de l’alemany Athlanasius Kircher, però, els grans avenços científics i tècnics especialment en el camp de la Física, la Química i de l’òptica del s XIX són els que van proporcionar a la cinematografia el seu punt de partença. Són molts els científics que van ajudar al desenvolupament del cinema gràcies als seus descobriments: Des de Johannes Kleper en 1602, Joseph Fraunhofer en 1807, es confirma la possibilitat de utilitzat la cambra fosca que sembla que Leonardo da Vinci ja coneixia.

Des de finals del segle XVIII ja es projecten imatges fixes que s’intenten animar amb la llanterna màgica -que havia estat inventada por Athanasius Kircher- i altres artefactes com el Phantascopio (Etienne Robertson en 1799), Praxinoscopio (Emile Reynaud en 1880) o Zoopraxiscopio (E. Muybridgeen en 1881).

El 1824, el metge britànic P.M. Roger presentà una tesi sobre la persistència de la retina, fenomen fins llavors no estudiat . La inèrcia de la retina, fa que les imatges no s’esborren immediatament aquest fet permet de crear la il·lusió de moviment davant una projecció successiva i intermitent d’imatges immòbils.

Fonamentant-se en aquest principi, el físic belga Joseph Plateau ideà un sistema en el qual unes figures dibuixades, en diverses fases successives d’una acció, sobre una tira de paper o un disc de cartó, produïen un efecte de moviment.

El naixement de la fotografia es situa 1839, quan Joseph N. Niepce va obtenir una ombra. El perfeccionament de la fotografia possibilità el naixement de la cronofotografia o sèrie de fotografies successives que permeteren d’enregistrat el moviment dels planetes, dels animals i de l’home. Els aparells emprats eren molt semblants a les armes de foc que, disparant, obtenien les fotografies sobre un suport circular que girava, com el tambor d’un revòlver, davant un canó-objectiu.

Charles Emile Reuynaudl, precursor dels dibuixos animats, emprant un tambor amb miralls aconseguí de projectar, per reflexió , sobre una pantalla, unes imatges dibuixades per ell mateix.

Al mateix temps, Thomas Alva Edison incorporà la pel·lícula de cel·luloide, suport de 35 mm d’amplada recobert d’una emulsió fotosensible, que reunia les propietats d’ésser transparent, flexible i resistent. Aquest format de pel·lícula fou utilitzat per Edison per a impressionar sèries cronofotogràfiques que eren reproduïdes en un Kinetoscope, aparell de visió individual patentat per ell el 1891. Louis Lumière , el 1895, patentà un aparell, que denominà cinematògraf, que per mitjà d’una roda excèntrica permetia el moviment intermitent de la pel·lícula; amb aquest aparell efectuà les primeres projeccions publiques amb èxit. El cinematògraf era el més senzill i perfecte dels construïts fins a l’època, servia indistintament de filmadora i de projector i funcionava accionant una manovella que feia avançar el film a 15 imatges per segon.”

Potser hauria faltat recolzar el text amb algun dibuix o fotografia dels invents (baixats de la xarxa o escannejats) o haver inclòs un enllaç per veure’n algun d’ells.

Enllaços consultats i bibliografia.

http://www.xtec.es/~xripoll/cine8.htm

http://iris.cnice.mecd.es/media/index.html

Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1980.

Em van dir i ho he comprovat, que hi ha moltes entrades en el “rincon del vago” sobre cinema, hauríem d’avisar a l’alumnat que ha de tenir molta cura, ja que malgrat pot haver-hi algun material interessant ens hem d’assabentar del rigor de les informacions contrastant la informació o consultant al professorat. Aquesta recomanació es podria fer extensiva per a tots els enllaços que ens trobem navegant.