METODOLOGIA
|
Per
què competències? Per què un treball interdisciplinari?
Per què el treball en grup cooperatiu?
Per què
competències?
Andreas Schleicher, director de l'Estudi
PISA-OCDE, va presentar en el Congrés de competències bàsiques a Barcelona de juny
del 2003 el seu treball: L'avaluació de les competències de l'alumnat. PISA
2000: Dades sobre la qualitat i l'equitat del rendiment educatiu, argumentava
que: “en el passat, un dels rols
principals dels sistemes educatius era el d'inculcar habilitats tradicionals.
Una de les característiques d'aquestes habilitats era que canviaven molt a poc
a poc. En el passat, pel que fa a la formació de les habilitats era, doncs, raonable
assumir que el que s'havia après al final de l'escolarització seria vàlid per a
tota la vida. L'educació i la formació orientades cap a la preparació per a
l'entrada directa al món laboral tenien, doncs, una forta justificació.
Tanmateix, actualment el sector industrial de l'economia està disminuint de
manera ràpida en tots els països de l'OCDE. Algunes
previsions suggereixen que pel 2020, moment en el qual qualsevol reforma
educativa duta a terme en el moment actual tindrà efecte en el mercat laboral,
la producció industrial en els països de l'OCDE com a
mínim s'haurà doblat, mentre que els llocs de treball relacionats amb la
indústria hauran disminuït un 10-12 per cent del total de la mà d'obra. Els
llocs de treball relacionats amb la indústria s'aniran reemplaçant, cada vegada
més, per llocs de treball que requereixen un coneixement intensiu, i el
coneixement esdevindrà el recurs econòmic clau. Contràriament al que succeeix
amb les habilitats tradicionals, el coneixement esdevé obsolet ràpidament, i
els treballadors del coneixement s'han de posar al dia de manera regular. Això
ens demostra la importància del fet que, dins dels sistemes educatius actuals,
s'inculqui als joves, més enllà dels coneixements i competències en àrees clau,
la capacitat i la motivació a continuar el seu aprenentatge al llarg de tota la
vida. Per aconseguir-ho, l'alumnat ha de ser capaç de dirigir el seu propi
aprenentatge: establir objectius, perseverar, fer un seguiment del seu propi
progrés i ajustar les seves estratègies d'aprenentatge a mesura que sigui
necessari. Així doncs, a més d'inculcar coneixement, els sistemes educatius han
de contribuir al desenvolupament tant de capacitats de pensament que permetin
analitzar, comparar, contrastar, criticar i avaluar, com de capacitats
creatives amb les quals imaginar, fer hipòtesis, descobrir i inventar”
Ara,
potser, ens hauríem de posar-nos d’acord en què és una competència?
Dominique Simone Rychen
va participaren el Congrés de competències bàsiques a Barcelona de juny del
2003. Responsable del projecte DeSeCo (Definiton and Selection of Competències. OCDE).
En la seva ponència de títol: La naturalesa de les competències clau. Una
perspectiva interdisciplinària i internacional. Alguns resultats del projecte DeSeCo de l’OCDE, definia una
competència com “l’habilitat de complir les exigències
complexes amb èxit mitjançant la mobilització dels prerequisits
psicosocials i, a més, afegia que en el projecte les
expressions competència i habilitat
no es feien servir com a sinònims. L’expressió competència (un concepte holístic) es refereix a un sistema complex d’acció que
engloba coneixement i components tant cognitius com
no cognitius, mentre que l’expressió habilitat s’empra per definir
l’habilitat per realitzar una acció motriu i/o una acció cognitiva,
en gran mesura referides a habilitats cognitives”
En
la Conferencia Nacional d’Educació
2000-20002, les competències es definien com “aprenentatges que comprenen el desenvolupament de capacitats més que l’exclusiva adquisició de continguts puntuals i descontextualitzats. El corrent de les competències
bàsiques implica la recerca d’allò que sigui essencial per ésser après. Es
tracta de seleccionar aquelles capacitats que, d’alguna manera es considerin
realment indispensables per facilitar la plena realització personal i social”
Jaume Sarramona i López. President del Consell Superior
d'Avaluació del Sistema Educatiu. Departament d'Ensenyament. (L'aportació de Catalunya a la identificació,
gradació i avaluació de les
competències bàsiques), en la seva ponència en el Congrés de Competències
Bàsiques deia que “vincular les competències amb les capacitats
suposa destacar el caire aplicatiu dels
aprenentatges. Sempre s’ha entès una persona “competent” com aquella capaç de
resoldre els problemes propis del seu àmbit d’actuació. Les competències tenen
un caire transversal o, si es
prefereix, interdisciplinari,
respecte a les disciplines acadèmiques, perquè integren aprenentatges de
diverses procedències en un conjunt significatiu per interpretar i resoldre
situacions que, com ja s’ha assenyalat, sempre seran de naturalesa complexa.
Això no ha d’impedir, però, que des de cadascuna de les àrees acadèmiques o curriculars es determinin aprenentatges específics que han
de resultar rellevants en l’adquisició de
competències concretes. El concepte va néixer en el context de la formació
professional i s’està expandint al conjunt del sistema educatiu. Parlem de
“competències bàsiques” o de "competències clau" per fer referència a
allò que cal esperar d’una escolaritat obligatòria i es defineixen com a
"competències professionals" les que serveixen per determinar quines
han de ser les fites que han de guiar la formació de les titulacions tècniques
i universitàries”.
Però, quines
competències?
La
Conferència Nacional d’Educació proposava una gradació de les competències
bàsiques i la conseqüent avaluació però ho feia des del punt de vista de les
matèries, pel meu projecte necessitava competències molt més generals, clau,
com a vegades son anomenades.
Dominique Simone Rychen
en la ponència esmentada anteriorment es preguntava:
¿Quines són les competències perquè una persona
pugui tenir èxit a la vida i viure de manera responsable i perquè la societat
pugui enfrontar els reptes del present i del futur?
¿Quins conceptes i quins models poden ajudar a
definir les competències i formar la base per a la selecció d’un conjunt
restringit de competències clau?
¿Quines altres competències, a més de la
lectura, l’escriptura i les habilitats en TIC, són necessàries perquè una
persona pugui desenvolupar-se a la vida amb èxit i de forma responsable i
perquè la societat pugui afrontar els reptes del present i del futur?
¿És possible determinar un conjunt restringit de
competències clau entenen la paraula “clau” com a sinònim de ”essencial” o
“important”? I si és així, ¿quins són els fonaments quant a normativa, teòrics
i conceptuals, per definir i seleccionar un conjunt restringit de competències
clau?
LES COMPETÈNCIES CLAU
La proposta que fa el projecte DeSeCo és la d’agrupar les competències clau en tres
nivells:
La interacció dins d’uns grups
socialment heterogenis
Actuar de forma autònoma
Fer servir les eines de forma
interactiva.
De cadascun d’aquests àmbits o
nivells el projecte DeSeCo identifica tres
competències.
La
interacció dins d’uns grups socialment heterogenis
Contribueixen
a obtenir resultats d’alt valor tant a nivell personal com a nivell social per sortir-se'n
a la vida. S’han identificat les següents competències clau:
La capacitat de relacionar-se bé amb altres
persones.
Aquesta competència clau permet que
les persones iniciïn, mantinguin i gestionin les relacions personals.
La capacitat de cooperar, treballar en equip.
Aquesta competència clau permet que les persones puguin treballar juntes per aconseguir una fita
comuna
La capacitat de gestionar els conflictes i
resoldre’ls.
Aquesta competència clau implica
que les persones entenen que el conflicte és un aspecte intrínsec en les
relacions personals i que s’ha d’enfocar la seva gestió i resolució de forma
constructiva.
Actuar de forma autònoma
Hi ha dues idees centrals i interrelacionades
a l’hora d’actuar de forma autònoma: el desenvolupament de la identitat
personal i la pràctica de l’autonomia relativa en el moment de decidir,
escollir i actuar dins d’un context donat. S’han identificat les següents
competències clau:
La capacitat d’exercir els seus drets i la
capacitat de prendre responsabilitats
Aquesta competència clau atorga a
les persones el poder de mostrar-se com a individus als quals s’ha de tenir en
compte. Els possibilita escollir de forma responsable com a ciutadans i
ciutadanes, com a integrants d’una família, com a treballador/es, com a
consumidor/es, etc.
La capacitat de formar i dur a terme plans de
vida i projectes personals
Aquesta competència clau permet que
les persones conceptualitzin i realitzin els
objectius que donen sentit a les seves vides i que, a més, siguin conseqüents
amb els seus propis valors.
La capacitat d’actuar dins de la gran
perspectiva / el context més gran
Aquesta competència clau implica
que les persones entenguin com funciona el context més gran i quin lloc hi
ocupen, quins són els temes en joc, quines són les possibles conseqüències de
les seves accions i que siguin capaces de tenir en compte aquests factors a
l’hora d’actuar.
Fer servir les
eines de forma interactiva
S’empra
la paraula “eina” en el sentit més ampli. Engloba els instruments que són
rellevats a l’hora de complir moltes exigències quotidianes i professionals,
incloent el llenguatge, la informació i els coneixements (implica el contingut
del pla d’estudis escolar tradicional), a més d’entitats físiques (com ara
ordinadors i màquines). Per fer servir una eina de forma interactiva s’ha
d’assumir que existeix una familiaritat amb l’eina, però que, a més a més,
l’eina pot fer canviar la forma amb la qual es pot interactuar
amb el món. S’han identificat les següents competències clau:
La capacitat de fer servir de forma interactiva
el llenguatge i els símbols
Aquesta competència clau es
refereix a l’ús efectiu del llenguatge i els símbols de diverses formes i en
diverses situacions per tal d’aconseguir els objectius de comunicar-se amb els
altres i de desenvolupar coneixements i capacitats.
La
capacitat de fer servir de forma interactiva els coneixements i la informació
Aquesta competència clau es refereix a l’ús efectiu de la
informació i els coneixements. Permet que les persones gestionin els
coneixements i la informació i que siguin capaces de fer-los servir com a base
per entendre opcions, formar opinions, prendre decisions i emprendre accions.
La capacitat de fer servir de forma interactiva
la (nova) tecnologia
Aquesta
competència clau es refereix no només a les habilitats tècniques que calen per
fer servir una tecnologia concreta per exemple, internet,
sinó també a ser conscient de les noves formes d’interacció possibles amb l’ús
de la tecnologia. Aquesta competència permet que les persones adaptin el seu
comportament en la vida quotidiana a tot allò que comporta aquest nou mitjà
Perquè treball
interdisciplinari?
La interdisciplinarietat curricular. (Treballem
per projectes: una proposta interdisciplinari entre les àrees d'expressió i el
treball a les tutories de secundària. Carles Casals Gomà i Maria Rosa Navarro
Roca. Curs 2001 – 2002). Quan parlem d'interdisciplinarietat
estem parlant d'una manera de veure l'ensenyament i l’educació, parlem d'una
manera d'entendre l'educació centrada en qui la rep, l'alumne, més que no pas
en els continguts o les matèries en si mateixes. Si centrem l’educació en qui
la rep, hem d'apropar-la el màxim possible a la realitat en la qual estan
immersors, contemplar els elements de la quotidianeitat
, observar-los, conèixer-los, actuar sobre els mateixos i transformar-los en
coneixement crític i significatiu. Creiem
doncs, que en plena societat de la informació, l’educació ha de posar més
l’accent en de la realitat en què es troben els alumnes, com un lloc on s'hi
integren les diferents matèries d'aprenentatge estretament relacionades entre
si. El treball interdisciplinari afavoreix l’educació integral de l’alumne i
suposa un enriquiment en tant que els nous aprenentatges s’interelacionen
amb el bagatge de coneixements que l’alumne ja disposa. La guia del professor
cap a la descoberta de la interrelació entre les diferents àrees del
coneixement suposa en si mateixa l’ assimilació d'un pensament més globalitzador. Els plantejaments interdisciplinaris eviten
la descontextualització de l'ensenyament i els
plantejaments que separen l'escola del viure quotidià. Tal i com deia Freinet, no podem separar l'escola de la vida dels nostres
alumnes "amb un cop de timbre que
els digui fins ara vivíeu i a partir
d'ara estudiareu.
Defensem la interdisciplinarietat
en els nostres projectes ja que en definitiva entenem com diu Zabala que "la
interdisciplinarietat no és una tècnica didàctica
sinó una actitud envers el procés d'ensenyament",
lliguem el procés d'aprenentatge a la realitat i el viure quotidià dels alumnes
i a partir d'aquí fem-los avançar donant importància als seus interessos,
iniciant projectes d'investigació-acció que els
permetin fer reflexions i treure conclusions entorn els objectius i la pròpia
vivència.
|
Treballar per
projectes vol dir:
|
|
Per tant el disseny
del treball interdisciplinari haurà de complir les següents condicions:
|
Per què el
treball cooperatiu? .
L’aprenentatge cooperatiu (Les metodologies
docents i la seva avaluació. ICE-UAB)
El
Treball Cooperatiu és un instrument privilegiat per a l’aprenentatge:
La diversitat no és un problema, sinó una avantatge.
És més fàcil acceptar l’ajuda d’un igual que
d’un superior
Els alumnes fan pinya i s’identifiquen fàcilment
com a grup, un grup que en aquest cas té un objectiu comú
al professorat: aprendre.
En el treball en comú hi ha discrepàncies: els components
d’un equip cooperatiu hauran de justificar les idees, raonar-les i buscar
arguments per convèncer els altres membres del grup; per tant el TC obtindrà un
millor aprenentatge; un aprenentatge “pensat i interioritzat”,
és a dir, un “aprenentatge significatiu”.
Canvia a millor el clima de la classe, tant en
allò que fa referència a les relacions entre alumnes, com a les relacions entre
professorat i alumnat.
Els alumnes se senten més lliures, no tenen la
sensació de ser manats.
Per al professorat, el TC té l’avantatge de “fer
transparent el procés d’aprenentatge”. Veurem com aprenen els alumnes i això
ens permetrà intervenir i facilitar l’aprenentatge, quan faci falta.
El TC descarrega en part el professorat de la
feixuga i, a vegades, aclaparadora tensió del temps de classe. Una vegada
programat i posat en marxa el treball cooperatiu, els alumnes saben el que han
de fer en cada moment i, miracle!, fins i tot, podem aconseguir que es posin a
treballar sols.
A
més, si desenvolupem les tasques que en el projecte ha de desenvolupar
l’alumnat en un grup cooperatiu veurem la complexitat i l’abast d’aquest model organitzatiu.
L’experiència en activitats
d’aprenentatge on hem aplicat els grups cooperatius com a model organitzatiu ens ha fet constatar que:
Millora les
relacions entre els alumnes i entre aquests i el professorat
Augmenta
l’interès dels estudiants pel seu propi aprenentatge
Millora considerablement els “aprenentatges
significatius”
Canvia
favorablement la “gestió social” de les aules
Incrementa
l’adquisició de les Competències Clau lligades a la comunicacsocialització
de l’alumnat.
.
Hi ha un canvi en
la percepció de l’alumnat respecte del rol del professorat: aquest no
“ensenya”,
ajuda a aprendre; el professorat no ho sap tot aprèn mentre ajuda a aprendre
El professor es converteix
en un facilitador i un organitzador
o
Identifica
oportunitats d’aprenentatge
o
Ofereix recursos
o
Facilita
l’organització
o
Desenvolupa
estratègies