|
|
WEBQUEST sobre la Guerra Civil espanyola BALAGUER, 1938: Primera línia de foc.
Nivell: 6è de Cicle Superior de Primària Àrea: Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural
Escola: “La Noguera” (Balaguer) Autor: Francesc Culleré
Bombardeigs a Balaguer, maig de 1938. Estampas de Guerra. Col. Particular. |
||||||||||||||||||
|
|
|||||||||||||||||||
|
INTRODUCCIÓ | TASCA | PROCÉS Activitat 1 | Activitat 2 | Activitat 3 | Activitat 4 |
|||||||||||||||||||
|
Balaguer, dos quarts de set de la tarda del 6 d’abril de 1938. Som en plena Guerra Civil Espanyola. Se senten dues explosions que fan tremolar les parets. Tu i la teva família no heu tingut temps d’abandonar la ciutat. En aquest precís moment us trobeu enmig d’aquell bombardeig, als baixos de casa vostra, situada al centre del casc antic. El teu pare forma part de l’exèrcit republicà. Les tropes republicanes acaben de dinamitar el pont de Sant Miquel. L’exèrcit franquista ocupa Balaguer. Passar por i moments d’incertesa és, ara per ara, el que et toca viure cada dia.
Esteu preparats per començar la tasca? Primer de tot, treballarem en equips de quatre o cinc persones. Tots i totes sereu responsables de que la feina surti ben feta! Elaborareu un “Diari de Guerra” on hi escriureu pensaments, vivències, sensacions d’aquell temps que us heu d’imaginar que us va tocar de viure. A més, també hi posareu fotografies, records, il·lustracions. Muntarem una exposició a l’escola de tots els treballs realitzats. En acabar, heu de tenir una idea clara i ordenada dels fets històrics que van succeir en tot el procés de la Guerra Civil Espanyola. I més encara, dels que tu vas viure de prop i en primera persona a la ciutat de Balaguer.
Llegiu aquest text. Us serà útil per fer-vos una imatge de com era la ciutat de Balaguer a principis dels anys 30 del segle passat: “L’any 1931 la ciutat comptava amb uns 5.000 habitants, la majoria dels quals vivien al centre històric. Una part important de les famílies es dedicava a la pagesia; alguns, però, es guanyaven la vida treballant en petites fàbriques: elaboració de sabó, gasoses, teuleries, molins d’oli, producció d’electricitat. Hi havia una activitat cultural notable: cinema, teatre, orfeó, centre excursionista, biblioteca. L’abril d’aquell mateix any es proclama la República a Catalunya. Això va significar un primer pas en canvis socials i polítics: es reconegué el dret de vot a les dones, es va invertir en educació i sanitat pública, etc. Un altre fet que suposaria un avenç per Catalunya va ser la proclamació l’any 1932 de l’Estatut d’Autonomia amb el qual es va concedir el dret a l’autogovern. Els partits de dretes eren els que fins aleshores governaven però aquella situació cada cop era més tensa i rivalitzada fins que el 1936 van guanyar els partits d’esquerres agrupats amb el nom de Front Popular. Aquella victòria va provocar la rebel·lió d’un ampli sector de l’exèrcit espanyol que, amb els generals Franco i Mola al capdavant, es va sublevar contra el govern de la República. Aquests foren els inicis de la Guerra Civil.” Ara és quan us toca d’escriure el primer relat del vostre DIARI DE GUERRA que s’iniciarà un dia de març de 1938. Haureu de fer una mica de presentació de la família, on viviu, de què treballen el pare i la mare, quina era la realitat d’aquell moment, etc. Abans de començar, llegiu-vos el diari de Camilo Cava, un balaguerí que va viure personalment i ens va deixar escrits aquells fets. (Link a tot el diari de Camilo Cava, encara per editar) També podeu consultar el Diari de Guerra d’Amadeu Serra, un badaloní que es va allistar a l’exèrcit republicà i que, posteriorment, va passar pel camp de concentració d’Argelés sur Tech de França: http://213.4.130.98/web/tonis/Guerra/diario38_3.htm O el De Pere Fonts de Piera (l’Anoia): http://www.guerracivil1936.galeon.com/diario07cat.htm Per tal de tenir més elements a l’hora de posar-vos en la pell d’un infant, doneu un cop d’ull a l’exposició sobre “Els nens de la guerra” que trobareu en aquest enllaç: http://oliba.uoc.edu/nens/index_ca.html
Llegiu més coses:
“Les dones s’ocupaven de tasques sanitàries, l’atenció a orfes i refugiats, treball en tallers i indústries (armes, municions, uniformes, sabates, etc). Amb la guerra, es va abandonar bona part del treball agrícola i aconseguir menjar cada cop esdevenia un problema més greu. Es va crear el Departament de Proveïments que distribuí entre els caps de família les “Targes de Racionament”. Cada cop que es feia una compra es retallava un cupó o bé es marcava amb un punxó.
Grup de dones del Socors Roig, Balaguer. 1936-38. ANC. Fons F. Borràs Entre els productes de primera necessitat sotmesos a racionament hi havia el pa, els ous, la llet, l’oli, el sucre... i altres productes com el tabac o el sabó. L’agost de 1937, la manca de sabó es va convertir en un problema que va obligar l’Ajuntament a prendre mesures com proveir-se de sosa o guardar els residus de greixos i olis per elaborar-ne de manera artesanal.
Anvers i revers d’una tarja de racionament de pa de l’Ajuntament de Balaguer, 1937. Col.lecció particular.
Un altre aspecte que modificà els costums de la població fou la retirada de la circulació de les monedes perquè el metall garantia un valor per si mateix. Aquesta desaparició de la moneda va comportar un cert trasbals comercial perquè dificultava tornar canvi. Per solucionar el problema, la Generalitat va autoritzar als municipis a crear el seu propi paper moneda, que només tenia validesa dins del propi municipi.”
Anvers i revers d'un paper moneda emès per l’ajuntament de Balaguer. Col.lecció particular. Amb tota la informació que teniu fins ara, ja podeu imaginar-vos com era un dia qualsevol enmig d’aquella barbàrie. Expliqueu al vostre Diari, i amb deteniment, com va transcórrer un dia de finals de 1937.
Continueu llegint el text:
“El febrer de 1936, la rebel·lió encapçalada per les tropes franquistes va imposar-se en gran part del territori espanyol. A Catalunya encara no havia aconseguit fer fora el Front Popular d’Esquerres. El Govern de la República decideix dissoldre l’exèrcit. Per fer front a la situació de guerra, els partits d’esquerres i els sindicats organitzen les seves pròpies milícies. Les dones també van allistar-se. Molts marxen al Front d’Aragó per intentar recuperar territori. Les quintes de 1932, 1935 i 1941 s’integren a l’Exèrcit Popular, la darrera és la Lleva del Biberó. Molts dels qui eren cridats a allistar-se a files desertaven o s’amagaven en masies, coves i boscos. Es van adoptar mesures per sancionar-los, corrien el perill de ser empresonats i, fins i tot, de ser fusilats. A poc a poc, es va desencadenar una situació de persecució de persones de dretes, d’empresaris i de religiosos perquè es considerava que donaven suport al general Franco. A Balaguer, aquest fet suposà la mort violenta d’unes 159 persones, a més de la destrucció de patrimoni religiós i confiscació de béns; per exemple, l’església del Miracle o l’edifici de les Monges de la Vetlla es van convertir en hospitals, l’església de Santa Maria en presó i el santuari del Sant Crist en caserna militar. Es van cremar imatges, retaules, tapissos de les esglésies. Aquest fou un episodi dramàtic.” Cartell de Cristóbal Arteche, 1936.Fons Biblioteca Pavelló de la República
Ara és el moment de fer l’activitat. Es tracta d’escriure una carta al pare que s’ha allistat a l’Exèrcit Republicà i en aquests moments es troba al Front d’Aragó. Aquest web us pot ajudar a entendre la situació i el context d'aquell temps: http://ca.wikipedia.org/wiki/Front_d%27Arag%C3%B3 Aquí pots escoltar cartes de guerra un xic colpidores i frapants: http://cultura.gencat.cat./anc/visita_virtual_guerra_civil/web/visita.html
Si no recordes l’estructura que ha de tenir una carta pots mirar el següent web. També hi trobaràs algun model d’exemple: http://www.linguistic.urv.es/praxi/documents/models/carta/ Crema d’objectes religiosos, Balaguer 1936. ACN. Fons Daniel Torruella
I després, què?: “A començaments de març de 1938, l’exèrcit franquista va iniciar un atac general sobre el Front d’Aragó que suposaria l’enfonsament de la línia defensiva d’Aragó. El xoc entre ambdues artilleries fou tan fort que la remor dels canons se sentia des del secà de Balaguer. Amb pocs dies, doncs, les tropes franquistes van penetrar a Catalunya per la franja de ponent. L’abril de 1938 ocupen Balaguer. A partir d’aleshores, les grans centrals hidroelèctriques lleidatanes van caient en mans dels franquistes. Això va agreujar encara més la producció industrial. És en aquest moment que s’inicia el “Balaguer a primera línia de foc”, la guerra s’acostava a casa nostra. La ciutat de Balaguer va prendre mesures davant dels bombardeigs: tapar finestres, reforçar murs, etc. Fins i tot els nens i les nenes es penjaven un bastonet al coll que s’havien de posar a la boca quan sentien els avions perquè no se’ls trenquéssin les dents ni patissin un rebentament de timpans. A la Plana del Corb es va construir un camp d’aviació. Aquell abril de 1938 la legió CONDOR va començar a bombardejar Balaguer.”
Camilo Cava, al seu diari, narra així la voladura del pont de Sant Miquel: “A migdia les canonades de l’artilleria se senten més a prop, senyal evident que els rojos van reculant i la tropa va avançant per la carretera de Castelló. (...) A primeres hores de la tarda els avions nacionals, en nombre crescudíssim, venen dues vegades, i metrallen intensament l’enemic. (...) No mengem res, ni bevem en tot el dia. No tenim res. Ja tenim prou feina en estar amagats al corral on ens hem refugiat, i vigilar si entren o no els lladres, que segueixen robant-ho tot. Som catorze persones (...) Estem asseguts en dos bancs posats un davant de l’altre, entre les parets, perquè no ens toquin les bales o la metralla que pugui entrar per les portes de davant i de darrera de la casa. Cada vegada que sentim que ve l’aviació resem una part del rosari i acabem de resar-la i encara els avions amb un soroll espantós volen per damunt la ciutat, tiren bombes i metrallen. (...) Hauran volat el pont? Deuen ser les cinc, o dos quarts de sis. Un camió ple de milicians, que corria veloçment cap al pont, per la carretera del portalet es para en sec i se senten blasfèmies i crits. Una veu crida: “ nos han copado”. És que fa pocs minuts que han volat el pont i el camió ja no pot fugir. Els rojos salten del camió, i sense mirar el perill que corrien, salten la barana i el mur del riu Segre i el travessen com poden, però mentrestant són metrallats intensament pels avions nacionals. (...) L’hora exacta que han entrat les tropes feixistes a Balaguer és la de dos quarts de set de la tarda, hora d’estiu...” 6/04/1938 Fragment del diari de Camilo Cava.
Voladura del pont, abril de 1938. “De la guerra de España”. ACN.
Aquest és un dels moments amb més horror que viu la ciutat de Balaguer. Aquell bombardeig ens porta el record d’altres indrets on va passar el mateix, com el poble de Gernika, al País Basc. Amb el mateix nom fou batejada la gran obra de Pablo Picasso:
Reelaboració d’un muntatge fet per Lourdes Ferran de l’IES La Romànica de Barberà del Vallès, 2005. Després d’entendre el veritable sentit del Gernika i de mirar dibuixos infantils que trobareu en els següents webs, us convertireu en veritables artistes. L’activitat consisteix en realitzar un dibuix individual inspirat en algun fet o vivència personal que hàgiu viscut de prop durant tot aquest temps d’horror. Després adjuntareu al Diari de Guerra tots els treballs de l’equip. http://www.columbia.edu/cu/lweb/eresources/exhibitions/children/index_spanish.html http://www.memoriacatalunya.cat/
A continuació, més episodis de guerra per llegir: “Després de creuar el pont de Sant Miquel, els franquistes van establir el Cap de Pont a Balaguer. Ambdós bàndols van iniciar els treballs de defensa i de fortificació de la nova línia de front. Van excavar trinxeres, van construir búnquers i van instal·lar filats amb nius de metralladores. El Front Popular començava a estar molt desfet i amb la moral ensorrada. El general Franco va ordenar l’atac pel sud de Catalunya. Davant l’esfondrament i per tal de proveïr-se de nous soldats, el Consell de Ministres de la República va ordenar l’allistament de noves lleves, entre ells la lleva del biberó. Un altre fragment esfereïdor del diari de Camilo Cava: “A les cinc del matí l’artilleria dels rojos comença a disparar intensament. Els obusos arriben fins a l’Hostalnou. L’artilleria nacional contesta. A mesura que passa el temps la lluita es generalitza. Es senten més canonades, d’un i altre costat, els obusos arriben ja fins al riu, i la gent comença a alarmar-se. A dos quarts de vuit, la campana grossa, amb diverses batallades seguides, anuncia la presencia de l’aviació enemiga. Augmenta l’alarma i tothom s’amaga als refugis. Cinc avions rojos intenten volar per damunt la ciutat. Les bateries antiaèries disparen seguidament i els barren el pas. (…) A la tarda, els avions enemics de caça volen diverses vegades damunt la ciutat i metrallen horrorosament. Volen baixos, molt baixos, arran de les cases. L’esglai augmenta.” 22/05/1938 Fragment del diari de Camilo Cava. “Ara, l’estratègia d’avanç del Front Republicà consistia en conquerir el turó del Merengue, la cota 306. Allà s’hi havien instal·lat 6 nius de metralladores, s’hi havia construït línies de trinxeres i s’hi havia excavat 4 refugis units per galeries subterrànies. Cada soldat de la lleva del biberó que intentava pujar al turó queia ferit o mort i els franquistes cridaven: -Rojos, no subiréis! És el moment de fer l’activitat 5. Heu de buscar una imatge del Merengue, inserir-la en el vostre Diari de Guerra i, a sota, redactar-hi l’experiència d’atac del vostre pare, que encara es troba lluitant al bàndol dels republicans, quan volen conquerir el turó del Merengue..
La història real d’aquells fets segueix així: “La notícia de l’elevat nombre de morts provinents del Cap de pont de Balaguer va inquietar la població catalana. El darrer atac del Front Popular seria la “Batalla de l’Ebre”. L’exèrcit republicà s’havia reorganitzat i va sorprendre l’enemic, va travessar el riu Ebre per diferents punts amb barques, a peu, per ponts, etc. Aleshores, el genral Franco va accionar l’artilleria hidràulica i, junt amb els continus bombardeigs de l’aviació feixista, van emprendre la darrera actuació de desgast que va sentenciar la República. El 26 de gener de 1939 va caure Barcelona. La República tenia els dies comptats. L’1 d’abril del mateix any Franco anunciava la fi del conflicte. Començava la dictadura militar de Franco.”
Soldats republicans travessant l’Ebre a l’alçada de Miravet. 1938. GALITÓ, P., GIMENO, M., PITA, R. , TARRAGONA, J. (2006) op cit p.195 La següent activitat que us proposem és força entretinguda. Consisteix en muntar un collage a partir d’imatges de cartells, postals i segells de la Guerra Civil. Per fer-ho heu d’anar a les galeries d’imatges que trobareu als dos webs que us posem. Copieu les imatges que més us agradin i les aneu enganxant en diferents marcs que creareu en un arxiu word. Podeu posar un títol general al collage. Ah, no heu d’oblidar d’afegir-lo al vostre Diari de Guerra. http://mdc.cbuc.cat/cdm4/browse.php?CISOROOT=/pavellorepu
Aquestes són les darreres paraules que ens relaten resumidament el temps de postguerra: “A nivell internacional, el general Franco es va posicionar clarament al costat d’Alemanya (amb Hitler al capdavant) i d’Itàlia (amb Mussolini), grans potències feixistes que li havien donat suport durant la guerra. A partir de 1939, comença l’exili dels republicans. Els soldats que no ho van poder fer van ser empresonats i traslladats a camps de concentració franquistes. L’ocupació definitiva de Catalunya en mans del franquisme va suposar perdre les institucions autònomes i els drets nacionals, es va abolir l’Estatut de Catalunya. Es va iniciar un intent de genocidi de la cultura catalana que va tenir en la persecució de la llengua catalana un dels seus objectius prioritaris. El català quedava restringit exclusivament en l’àmbit privat.” Hem arribat a la part final del treball. Això vol dir que el vostre Diari de Guerra ja està pràcticament enllestit. Només us queda escoltar el testimoni de gent que va viure molt de prop la Guerra Civil i després narrar com ho va viure el vostre pare i tota la família. Podeu escollir el final que vulgueu: exili, camp de concentració, clandestinitat, etc. Podeu insertar-hi alguna imatge imaginant-vos que sou vosaltres, o en podeu portar una de casa i escanejar-la. Pots escoltar la veu dels testimonis aquí: http://cultura.gencat.cat./anc/visita_virtual_guerra_civil/main.html http://www.70aniversariexili.cat/
L'avaluació de tot el procés l'haureu de fer en dos blocs. En el primer d'ells haureu d'avaluar el treball en equip i en el segon els aprenentatges de continguts relacionats amb el tema de la Guerra civil espanyola partint dels fets que es van succeir a la ciutat de Balaguer. En ambdós casos, heu de posar la notació numèrica de cada ítem d'avaluació i, al final, fer-ne la suma. A sota de cada rúbrica teniu la xifra resultant que es correspon al grau d'assoliment dels objectius. És important que sigueu sincers i que la puntuació que us poseu s'ajusti al resultat que us mereixeu. 1r BLOC |
|||||||||||||||||||
|
TREBALL COOPERATIU |
|||||||||||||||||||
|
|
Escàs aprenentatge 1 |
Aprenentatge mitjà 2 |
Bon aprenentatge 3 |
Excel·lència en l’aprenentatge 4 |
Notació numèrica |
||||||||||||||
|
Ajuda mútua durant el procés.
|
Treball massa individual. No hi ha hagut intercanvi d’informació i d’idees entre companys/es. |
Hi ha hagut poc intercanvi d’informació i d’idees. A més, aquest intercanvi ha estat pobre. |
Hi ha hagut intercanvi d’informació i d’idees però no tots els membres del grup han participat amb la mateixa intensitat. |
Tots els membres del grup han col·laborat activament i l'intercanvi d'idees i d’informació ha estat molt actiu i positiu. |
|
||||||||||||||
|
Funcions i responsabilitats dins l’equip de treball. |
Hi ha hagut disconformitat entre els membres. No hi ha hagut compromís amb les feines que us pertocaven. |
Ha calgut recordar les feines assignades. Heu assumit el paper assignat però us heu despistat i no heu fet allò que tocava. |
Poques vegades ha calgut recordar que féssiu les feines assignades. El grau d'acceptació vers el paper de cada membre ha estat adequat. |
Mai ha calgut recordar que féssiu les feines assignades. Heu assumit les feines proposades i heu gaudit fent allò que a cadascú li pertocava. |
|
||||||||||||||
|
Grau d’implicació i participació en les actividats. Aportació d’idees. |
Heu xerrat massa i no heu debatut els temes. S'ha observat una falta d'esperit d’equip. |
A vegades, us heu distret i no heu escoltat gaire les opinions dels altres companys/es. Heu participat de manera irregular.. |
Heu participat força. Heu escoltat i heu debatut les opinions dels companys/es però ha faltat més consens d’equip. |
Us heu escoltat mútuament i heu mantingut converses fluïdes. Heu participat activament des de l'inici fins al final del treball. |
|
||||||||||||||
|
Aprofitament del temps. |
No us heu organitzat el temps i no heu acabat la tasca en el termini establert. |
Heu previst més o menys el temps de realització de les diferents activitats i quan ho havíeu de tenir enllestit. |
Us heu fixat un calendari i heu intentat anar-lo complint. Ha faltat una mica de puntualitat en l’execució de les activitats. |
Heu fet tots els treballs en els terminis fixats. Bona temporització. |
|
||||||||||||||
|
Qualitat i eficàcia en el resultat final del treball. |
Tot el treball s'ha fet al gust del membre dominant de l’equip. És el fruit de l'esforç d'un sol individu. Hi ha hagut despreocupació del resultat per part de la resta de l’equip |
El treball s'ha fet amb aportacions desiguals de tots els membres de l’equip. Heu col·laborat en tasques que no eren de la vostra responsabilitat. |
El treball s'ha fet amb les aportacions de tots els membres de l’equip. No heu sabut consensuar algunes idees. Heu obtingut un resultat força homogeni. |
El treball s'ha fet amb les aportacions de tots els membres i s'ha arribat a un acord per integrar totes les respostes bones. El treball és un excel·lent resultat amb les aportacions de tothom. |
|
||||||||||||||
|
Escala d'estimació: |
|||||||||||||||||||
|
|
Escàs aprenentatge |
Aprenentatge mitjà |
Bon aprenentatge |
Aprenentatge excel·lent |
|||||||||||||||
|
Puntuació |
5-9 |
10-14 |
15-19 |
20 |
|||||||||||||||
|
2n BLOC |
|||||||||||||||||||
|
APRENENTATGE DE CONTINGUTS |
|||||||||||||||||||
|
|
Escàs aprenentatge 1 |
Aprenentatge mitjà 2 |
Bon aprenentatge 3 |
Excel·lència en l’aprenentatge 4 |
Notació numèrica |
||||||||||||||
|
Balaguer a principis dels anys 30. |
No tens una imatge fidedigna de la societat i de la situació política de la ciutat de Balaguer a principis dels anys 30. |
Tens un coneixement una mica distorsionat de com era la societat balaguerina a principis dels anys 30. |
Saps descriure bé i et fas una imatge real de la societat balaguerina a principis dels anys 30. |
Et saps traslladar fàcilment en el temps i imaginar-te com era Balaguer, la seva gent, la seva situació política, les seves cases, el seu entorn a principis dels anys 30. |
|
||||||||||||||
|
Antecedents de la Guerra Civil. La Segona República Catalana. |
Et costa situar Balaguer i els fets que hi succeïren dins el context de la Segona República Catalana. |
No acabes de comprendre globalment la situació de Catalunya en temps de la Segona República. |
Entens la història local de Balaguer i la saps contextualizar bé en el marc de la Segona República Catalana. |
Tens una idea molt clara de tots els fets que se succeïren al llarg de la Segona República a Balaguer, arreu de Catalunya i també a l’estat espanyol. |
|
||||||||||||||
|
En plena Guerra Civil. La desfeta del Front d’Aragó. Bombardeigs a Lleida. |
Desconeixes el procés temporal dels fets que conduiren a que l’exèrcit franquista arribés a Catalunya. |
Tens una imatge difusa dels fets que conduiren a que l’exèrcit franquista arribés a Catalunya. |
Tens una idea clara dels fets que conduiren a que l’exèrcit franquista arribés a Catalunya. |
Saps descriure perfectament i per ordre els fets que conduiren a que l’exèrcit franquista arribés a Catalunya |
|
||||||||||||||
|
Bombardeigs a Balaguer. El cap de pont. |
No acabes d’entendre la importància del control de les centrals hidroelèctriques i de la formació del cap de pont de Balaguer.. |
Entens el perquè l’exèrcit franquista estava interessat en ocupar la ciutat de Balaguer però et falta tenir una visió global del conflicte bèl·lic que s’hi desenvolupà. |
Entens el perquè l’exèrcit franquista estava interessat en ocupar la ciutat de Balaguer i, a més, tens una visió global del conflicte bèl·lic que s’hi desenvolupà. |
Entens el perquè l’exèrcit franquista estava interessat en ocupar la ciutat de Balaguer i a més, tens una visió global i també parcial del conflicte bèl·lic que s’hi desenvolupà i de les conseqüències del mateix. |
|
||||||||||||||
|
Darrer tram de guerra. La Batalla de l’Ebre. |
No acabes d’entendre el perquè la Batalla de l’Ebre esdevé el darrer capítol de la Guerra Civil a Catalunya. |
Saps que la Batalla de l’Ebre constitueix la part final de la Guerra Civil a Catalunya però et costa entendre el com i el perquè es va desenvolupar allí. |
Coneixes per damunt els fets bèl·lics que es van desenvolupar a l’Ebre en la part final de la Guerra Civil a Catalunya. |
Coneixes i saps explicar molt bé els fets bèl·lics que es van desenvolupar a l’Ebre en la part final de la Guerra Civil a Catalunya. |
|
||||||||||||||
|
L’endemà de la Guerra Civil Espanyola. Conseqüències. |
No ets conscient de les conseqüències que comportà la Guerra Civil a la societat catalana. |
Saps que després de la Guerra Civil la situació política i social va patir canvis importants però no saps explicar-los. |
Coneixes les conseqüències de la Guerra Civil però no ets conscient de l’abast global de les mateixes. |
Coneixes les conseqüències de la Guerra Civil i, a més, ets conscient de l’abast global de les mateixes. |
|
||||||||||||||
|
Espais de memòria històrica: el Merengue. |
Desconeixes els punts estratègics de control bèl·lic (entre ells, el Merengue) i la importància del seu domini. |
Coneixes alguns dels punts de control bèl·lic (entre ells, el Merengue) però els fets ocorreguts en ells no t’ajuden a entendre la història local del cap de pont. |
Coneixes alguns dels punts de control bèl·lic (entre ells, el Merengue) i els fets ocorreguts en ells t’ajuden a entendre la història local del cap de pont. |
Coneixes tots els punts de control bèl·lic (entre ells, el Merengue) i els fets ocorreguts en ells t’ajuden a entendre la història local del cap de pont. |
|
||||||||||||||
|
Escala d'estimació: |
|||||||||||||||||||
|
|
Escàs aprenentatge |
Aprenentatge mitjà |
Bon aprenentatge |
Aprenentatge excel·lent |
|||||||||||||||
|
Puntuació |
7-13 |
14-20 |
21-27 |
28 |
|||||||||||||||
|
A més a més dels enllaços que us heu anat trobant al llarg del procés de la WebQuest, aquí teniu altres recursos on-line per si voleu tafanejar o aprofundir més sobre la Guerra Civil espanyola: |
|||||||||||||||||||
|
http://www.raco.cat/index.php/ebre/article/viewFile/39454/39328 |
La Guerra Civil a Catalunya i els camins de la memòria. |
||||||||||||||||||
|
Recuperació de les restes del cap de pont de Balaguer. |
|||||||||||||||||||
|
http://books.google.es/books?id=G0sNijyB_5YC&pg=PA13&lpg=PA13&dq=guerra+Franco+Balaguer |
Entrada del front nacional a Balaguer i formació del cap de pont. |
||||||||||||||||||
|
La batalla de l'Ebre. Imatges interessants de trinxeres, refugis, cotes, etc. |
|||||||||||||||||||
|
En finalitzar tot el treball, haureu d'haver après a consultar informació a partir de diferents fonts històriques per després saber-la tractar i narrar en primera persona uns fets que, imaginàriament, vau viure en temps de Guerra Civil espanyola. També haureu de tenir una idea clara i ordenada dels fets històrics que es van succeir en aquella època. Un cop enllestit el “Diari de Guerra” muntarem una exposició al passadís de l’escola amb tots els treballs. Com que haureu fet una molt bona feina, serà l'hora de conèixer de primera mà alguns dels espais de memòria històrica del cap de pont de Balaguer, entre ells el Merengue.
Les fonts d'on han estat extretes les imatges utilitzades per a confeccionar aquesta WebQuest ja queden annexades al peu mateix de cadascuna d'elles. En aquest apartat vull fer especial esment de la tasca realitzada pel grup Espais de la memòria històrica: aprofitament didàctic de les restes de la Guerra Civil a les Terres de Lleida. A ell i al Museu de La Noguera donar les gràcies pel seu suport i assessorament en la recerca de documentació. He utilitzat algun fragment del material que està en fase d'impressió i publicació i que ha elaborat aquest mateix grup de treball. Les dades biogràfiques són aquestes: SOLSONA, R i altres. Corba de foc: el cap de pont de Balaguer. Eines de memòria, 5. Memorial Democràtic. Generalitat de Catalunya.
També cal anomenar la publicació CONVIURE AMB LA POR. 1938: el cap de pont de Balaguer on es relata la vida quotidiana de la ciutat de Balaguer just abans de l'establiment del cap de pont i durant el període en què el front del Segre es trobava situat a la mateixa ciutat. Aquests fets són narrats per Camilo Cava Balcells, balaguerí que va escriure un diari on hi deixà constància del dia a dia de la ciutat en guerra. Una segona part narra la visió historicista dels aconteixements bèl·lics al cap de pont de Balaguer a través de l'estudi realitzat per Josep Pla Blanch. Les dades bibliogràfiques d'aquest recurs són aquestes: Edició:
Museu dela Noguera i Institut Municipal Progrés i
Cultura, 2008
Aquesta Web Quest ha estat creada, a proposta del mateix autor, com a treball pràctic de finalització del curs Web Quest Aplicaciones Educativas realitzat el curs 2010-11 dins el programa de l'Institut de Tecnologies de l'Educació del Ministeri d'Educació
Aquesta Web Quest està pensada per alumnat de 6è de cicle superior de primària i està emmarcada dins l'àrea de coneixement del medi natural, social i cultural. Els continguts que en ella s'aborden són aquests:
Els objectius didàctics plantejats són aquests:
La metodologia de treball que utilitzem dins l'àrea parteix de la idea de potenciar el currículum a partir de les possibilitats educatives que ens brinda l’entorn més immediat, prescindint del llibre de text. Així, doncs, Balaguer i les seves rodalies, amb el seu patrimoni natural, històric i cultural, són majoritàriament la referència obligada a partir de la qual generem els projectes de treball. Per això, el plantejament d'aquesta Web Quest no vol allunyar-se d'aquesta base pedagògica.
Conscients de que l’efectivitat educativa no rau en la perspectiva finalista del treball competencial sinó en el procés d’aprenentatge, en el com executem i desenvolupem dia a dia l’acció educativa, cal donar molta importància al treball cooperatiu de l'alumnat. Un bon repartiment de rols, amb les respectives responsabilitats que comporta encaminarà els alumnes cap a l'èxit en l'aprenentatge. Partirem de les estructures d’acollida dels alumnes i adaptarem el nivell d'exigència del treball a les seves característiques. Construïm plegats el coneixement, el mestre o la mestra esdevé un pont entre alumnat i coneixement, un guia d’aprenentatge. Perquè el procés de la Web Quest sigui efectiu cal que hi hagi un treball que posi en joc les habilitats socials, l’ajuda mútua, la interdependència positiva, la inclusió escolar, etc. Es tracta de sumar individualitats per gener i enfortir coneixement i capacitats. Aquesta serà una manera més de facilitar en el nostre alumnat el desenvolupament de competències per resoldre situacions de la vida d’una manera més eficaç. Podem, així, amb aquest tipus d'eines i de recursos, jugar un paper actiu des de l'escola en la formació de nous ciutadans i ciutadanes.
El treball que s'exigeix s'hauria de poder fer en 8 sessions. A aquestes caldrà afegir-ne una altra per al visionat del documental “UN CAMP DE BATALLA DE LA GUERRA CIVIL AL FRONT DEL SEGRE: El Merengue i la Lleva del Biberó (1938)”. I també un matí de ruta pels itineraris de la memòria històrica del cap de pont de Balaguer.
|
|||||||||||||||||||
|
|
|
||||||||||||||||||
