UNA AVENTURA POÈTICA DE MANUEL DE PEDROLO

Aquest text correspon al pròleg de l'edició d'un conjunt de poemes visuals de Manuel de Pedrolo publicats amb el nom de Tàctil el mes de desembre de 1994



Manuel de Pedrolo, que va ser un escriptor polièdric, ha esdevingut per a la majoria de nosaltres únicament i exclusiva un autor d'una vasta obra novel.lística. Sense anar més lluny en el simposi Rellegir Pedrolo, que es va fer a Lleida el 1990, cap ponència va ser dedicada -malauradament i probablement, també, perquè es desconeixia el conjunt d'obres que són la base d'aquesta edició- al Pedrolo poeta. Si comparem el volum de l'obra poètica pedroliana amb el volum total de la seva obra, aquella n'ocupa, certament, un lloc secundari; tanmateix la seva presència és primerenca i significativa si recordem -encara que sigui a tall d'exemple- que el primer llibre que va publicar va ser Ésser en el món, llibre de poemes publicat a Barcelona el 1949 per l'Editorial Torrell de Reus.

Joan Triadú, que obre el llibre en què van ser aplegades les ponències del simposi Rellegir Pedrolo titula el seu text: "Manuel de Pedrolo i l'aventura d'escriure", títol precís i magnífic que recull dos aspectes indestriables de l'obra pedroliana:

Manuel de Pedrolo, escriptor

Manuel de Pedrolo, escriptor aventurer

I en aquest Pedrolo aventurer la recerca textual i la recreca poètica ocupen un espai important.

Quan la lletra i la paraula -a través, sobretot, de la Poesia Concreta i del Pop-Art- van adquirir vida pròpia, desplegant-se en l'espai i imbricant-s'hi fins formar una unitat indestriable i adquirint una corporeïtat que en va fer sorgir aspectes ocults fins aleshores, Pedrolo va comprendre de seguida la importància del fet. Així, el 1971 va prologar Poesia T-47 de Guillem Viladot, la primera antologia personal de poesia concreta de la Península. En aquest pròleg Pedrolo, a banda de mostrar el seu interès per aquesta nova poètica, demostra el coneixement que tenia de la seva història en recollir la teorització que en va fer el grup Noigandres:

  No és un caprici que la poesia concreta hagi pogut ser
definida
una tensió
d'objectes-paraules
en l'espai-temps-


 

i des del primer mot deixa constància que el seu coneixement és el coneixement d'un crític militant.

Perquè hi ha una part de l'obra de Manuel de Pedrolo en què aquest s'ha lliurat abastament a l'aventura de la investigació formal.

Aquesta investigació, que la majoria d'autors han centrat en la poesia, ell va ampliar-la a la narrativa. Exemples en són Espais de fecunditat irregular (1973), Reserva d'inquisidors (1979) i Crucifeminació (1986).

En l'article que Guillem Viladot va dedicar a Reserva d'inquisidors al diari La Mañana de Lleida el 21 de febrer de 1981 podem llegir: Manuel de Pedrolo ha publicat darrerament un llibre de poemes visuals titulat "Reserva d'inquisidors" i, segons notícies, sembla que té preparada una altra sèrie de poemes visuals anomenada "Sobres".

Precisament Sobres és el títol del conjunt de l'obra poètica experimental de Manuel de Pedrolo que l'abril de 1993 va publicar la Diputació de Lleida a cura de Xavier Garcia, qui explica en la presentació que li ha posat aquest títol perquè moltes d'aquestes obres són fetes en sobres o en targetes amb format de sobre. Pel que fa a la selecció, Xavier Garcia diu que ha escollit aquelles obres que més li han agradat i comenta la dificultat que li'n suposa la datació.

L'edició que ara teniu a les mans està feta a partir de l'estudi de tot el corpus -superior a 300 peces- de la poesia experimental de Manuel de Pedrolo, que conserva la seva família, i els criteris de selecció han estat: intentar que el llibre fos una seqüència poètica -intent que, d'altra banda, no s'allunya del mètode seguit per l'autor en la seva elaboració- i que totes les obres tinguessin el mateix format: DIN A-4, fossin, majoritàriament, en blanc i negre per tal que no es produïssin distorsions formals i tinguéssin la mateixa tècnica (màquina d'escriure pel text i retolador pel traç). L'edició conté 24 poemes dels quals 9 han estat reproduïts en l'edició de la Diputació de Lleida i un altre el vaig incloure dins la publicació que, amb data de desembre de 1993, va editar el Programa d'Informàtica Educativa del Departament d'Ensenyament per al teledebat Pedrolo. Malgrat això, m'ha semblat adient incloure'ls perquè contribuïen a donar la visió de conjunt que pretenia. També cal dir que la publicació amb motiu del teledebat duia a la portada un altre poema que no ha estat reproduït en cap d'aquestes altres dues edicions. He de dir que la seqüenciació -en no haver-hi cap indicació precisa, ni temàtica ni temporal- dels poemes he estat jo qui l'ha establerta. Igualment he escollit el títol del llibre, extret d'un dels poemes reproduïts.

Alguns dels poemes -com he comentat- porten una numeració que poden deixar entreveure una voluntat d'ordenació per part de Pedrolo; tanmateix crec que del conjunt no es pot extraure un ordre ja que no és una ordenació que hagi pogut estar revisada i, per tant, no és ni definitiva ni acabada. Pel que fa a la datació dels poemes penso que aquests són de la segona meitat dels 70 ja que a Reserva d'inquisidors hi ha quatre textos, que porten per títol "Escenes de la vida privada" que, per temàtica i per forma, són molt propers a alguns dels que aquí reprodueixo. Quant al títol de "Sobres" a què fa menció Guillem Viladot, caldria aplicar-lo precisament en aquells en què el poema té aquesta format i no al corpus total de l'obra experimental pedroliana ja que el conjunt de les 300 obres ofereix una gran varietat de formats i de tècniques. El seu coneixement em permet fer un seguit d'afirmacions:

1r, l'interès de Pedrolo per aquesta nova via s'inicia al tombant dels 60-70,

2n, el volum de la seva obra demostra que el seu interès anava més enllà que el de la simple anècdota o de la provatura,

3r, no va aparèixer mai com a poeta dins el món experimental dels 70 i no va participar mai en cap de les exposicions que se'n van fer, malgrat la seva relació amb alguns dels primers conreadors.

En aquest sentit, si en Crucifeminació veiem una simbiosi entre llibre-objecte i llanterna màgica, de Reserva d'inquisidors penso que es pot dir que és:

    a) un mostrari d'investigacions textuals i, per tant, poètiques,

    b) una antologia personal emmascarada en la qual Pedrolo treballa i investiga: l'espai, la semàntica i la visualitat.

Hi ha, a més a més, uns fets que singularitzen la investigació pedroliana:

    a) Pedrolo no abandona mai la significació, la semàntica,

    b) ni s'abandona mai a la investigació formal merament estètica. >

    c) Encara, Manuel de Pedrolo emplena un dels flancs buits -curiosament en una dècada que proclamava tot tipus d'alliberament- de la poesia experimental catalana: el del sexe.

En aquesta edició he volgut donar prioritat a un Pedrolo íntim i un Pedrolo sexual, d'un sexe alliberat i alliberador. He titulat el llibre Tàctil perquè aquests poemes ens parlen d'allò que hom veu i d'allò que hom toca; no són uns poemes fets des de la distància sinó des de la implicació dels cossos, de l'alliberament dels sentits i de la investigació sensual. D'entre tots ells remarcaria: "Pragmàtica" i el poema sense títol que podríem denominar "A-Z" (poema, art poètica?, poema-art poètica? que remet al primer Junoy), dos poemes en els quals text i traç s'integren, s'interrelacionen, es complementen, esdevenen co-partíceps d'una nova realitat. El traç (agil i rotund) és, juntament amb la sexualitat que plasma -no puc deixar de comentar el toc fetitxista de les sabates o les mitges sobre la nuesa total-, palpitant, obert i oferent; i el sexe esdevé en "A-Z", aquesta nova art poètica camí de perfecció, guia espiritual, la vida devota; en darrer terme, l'únic camí de plenitud, en darrer terme un cant als sentits i a la matèria.

Per acabar, vull agrair a la seva vídua i a la seva filla Adelais l'amabilitat i cordialitat que van tenir -i han tingut- en la lenta elaboració d'aquesta edició.

Ramon Salvo
octubre de 1994


Tornar enrera