Nota Fins ara només s'havien reproduït quatre poemes hipnagògics
de Joan Brossa: un en el llibre de Jordi Coca i tres més en
Els entra-i-surts del poeta, tots ells datats el 1940.
Brossa m'havia explicat que recollia les seves imatges
hipnagògiques en unes llibretes, d'una de les quals havia extret
els quatre poemes publicats. Vaig demanar-li que me les ensenyés
però va dir-me que les havia perdudes. Amb el temps va endreçar
el seu estudi i va trobar-ne una, el contingut sencer de la qual
reproduïm -i parlo en plural perquè l'edició de les imatges és
fruit del treball conjunt entre l'autor i l'editor- en aquesta
edició. Són nou imatges hipnagògiques recollides al llarg de nou
dies entre finals de 1941 i començament de 1942 (a la coberta
de la llibreta podem llegir "Poemes hipnagògics, 1941-1942"),
una de les quals, la corresponent al 19 de gener de 1942, inclou
el dibuix d'una mà sense índex, l'únic objecte que Brossa
visualitza en aquestes experiències.
Tanquen l'edició
a) un "Poema" en vers lliure sense data però que Brossa situa el
1943, construït amb imatges hipnagògiques, que bé podem
considerar l'única provatura d'imatges hipnagògiques en vers
lliure que conserva el poeta d'aquell any de canvi, i
b) "Davant...", una prosa poètica de desembre de 1944 que ens
permet observar el lirisme que estava prenent l'obra brossiana.
Tot plegat és un material inèdit que permet comprendre els
orígens poètics de Joan Brossa i observar com aquest desplega
el seu univers poètic.
Malgrat que el 1971(1) Joan Brossa mateix va explicar a Jordi
Coca la relació existent en els inicis de la seva obra entre la
seva poesia i el seu teatre quan afirmava que "El cop
desert", "Esquerdes, parracs, enderrocs esberlant la figura" i
"Nocturns encontres" són un seguit d'obres curtes que considero
paral.leles als poemes hipnagògics, i que deu anys més tard,
el 1980, Pere Gimferrer (2) va escriure que Joan Brossa com a
primera pràctica literària seriosa, escriu textos en vers que
transcriuen imatges hipnagògiques, les anàlisis que se n'han
fet fins ara no han tingut en compte la importància de les
imatges hipnagògiques en l'obra brossiana. És més, la imatge
hipnagògica és, encara avui, una gran desconeguda.
Si observem la producció poètica de Brossa editada veurem que
Brossa se cenyeix a la forma del sonet ja des del primer poema.
Tanmateix, que Brossa s'iniciés poèticament fent sonets era un
fet que sempre m'havia sobtat, i és per això que vaig començar
a estudiar els orígens de la seva poesia.
Joan Brossa va escriure i va publicar un únic i primer text al
front, durant la Guerra Civil, en el butlletí de la 30ena
Divisió. Perduda la guerra, reenganxat forçós a la vida militar,
va ser destinat a Salamanca. El 1940, un cop retornat a
Barcelona, en un llibreter de vell descobreix Lecciones de
Psicología, de Teodoro H. Soria y Hernández, la lectura del
qual li fa conèixer el món de l'inconscient i la imatge
hipnagògica, origen i motor de la seva poètica. Comença
aleshores a recollir en unes llibretes imatges hipnagògiques en
vers lliure. Les va ensenyar a Enric Tormo i Tormo li va
recomanar que les mostrés a Manel Viusà. Aquest darrer el va
adreçar a J.V. Foix. Amb Foix, Brossa va entrar en contacte amb
els avantguardistes i els avançats supervivents del naufragi de
la guerra. Una confluència que refermaria el seu punt de
partença.
La imatge hipnagògica
Dins la literatura catalana, la primera menció de la imatge
hipnagògica la trobem en la conferència de Foix dins el cicle
Els 7 davant El Centaure, celebrat a Sitges el 1928, el text de
la qual va ser publicat en el núm. 29 de "L'Amic de les Arts",
de 31 d'octubre del mateix any. Per a Foix la imatge hipnagògica
és la irrupció brusca d'unes visions netes, perfectes, sense
relació amb el curs actual del pensament ni amb cap espectacle
anterior. A la vegada, a més d'exemplificar la seva
teorització amb unes "Pràctiques" que posteriorment, el 1932,
aplegarà dins KRTU, Foix en una nota final precisa la
diferència entre l'escriptura automàtica i la imatge
hipnagògica: Quant a l'escriptura automàtica del
superrealisme francès, donada la seva impuresa, potser no escau
d'esmentar-lo entre aquestes notes.
Aquestes puntualitzacions de Foix a la imatge hipnagògica i a
l'escriptura automàtica són d'una importància evident ja que,
d'una banda, Foix fixa el concepte d'imatge hipnagògica i, de
l'altra, marca la distància entre aquesta i l'escriptura
automàtica, la qual cosa convida:
1r, a un replantejament del paper que una i altra hagin pogut
jugar dins l'avantguardisme català i,
2n, a reconsiderar la transcendència de les imatges
hipnagògiques dins la poesia catalana d'avantguarda.
Perquè és la imatge hipnagògica, i no pas l'escriptura
automàtica, la base sobre la qual treballen J.V. Foix i Joan
Brossa, i la imatge hipnagògica és, per tant, el fonament sobre
el que s'ha bastit la poesia catalana -a excepció de la de Dalí-
lligada al Surrealisme.
Això permet entendre la sorpresa de Foix quan, anys després i en
plena postguerra, un jove poeta el retornava a l'essència i als
inicis de la seva obra. I així s'entén que introduís ràpidament
Brossa en el món de la vella guàrdia avantguardista. Tanmateix,
però, Foix va aconsellar al jove poeta que aprengués l'ofici,
que practiqués el metre per excel.lència, que fes sonets. El
fruit del seu consell són els sonets amb què Joan Brossa obria
fins ara la seva obra publicada.
1941. Els sonets de La bola i l'escarabat i els primers Poemes experimentals
El 1941 Brossa assumeix el consell de Foix i fa sonets per
iniciar-se en l'ofici. Aquest fet, que és aparentment
contradictori en un avantguardista, no ho és tant si tenim
present que Brossa es distancia de bon començament de la
pràctica clàssica del sonet amb una innovació: construeix els
seus sonets amb imatges hipnagògiques. El primer sonet que
escriu, "Laberint nocturn", és, segons que ell mateix explica,
el sonet que obre el seu primer llibre de poemes editat, La
bola i l'escarabat, llibre en el qual Brossa manipula
mínimament la imatge hipnagògica per tal d'ajustar-la a la
mètrica. D'aquesta manera, Brossa passa de recollir lliurement
les seves imatges hipnagògiques a emmotllar-les al sonet; és a
dir, adapta la imatge hipnagògica a la convenció, a l'artifici.
No obstant això, la seva voluntat d'investigació de la imatge
hipnagògica no l'acaba Brossa en el sonet sinó que aquell mateix
any després d'haver realitzat una provatura cal.ligramàtica, que
abandona tot seguit, assaja les possibilitats espacials de la
imatge en un "Poema experimental" (El fum destructor de
talaies), provatura sobre la qual retorna l'any següent en
un altre "Poema experimental" (Guitarra retorta automàtica
del cel estrellat). De tota manera, i encara que dos anys
més tard, el 1943, explori la tridimensionalitat en "Poema", el
seu primer objecte poètic, la visualitat i l'objectualitat del
poema són per a Brossa, de moment, només un tempteig.
1944. El cop desert i les primeres proses
El 1944, tancat ja el seu primer llibre de sonets, Brossa
s'endinsa en una nova via d'actuació poètica que, tal i com ha
fet fins ara, voldrà innovadora i que, en aquells anys, li
resultarà veritablement fructífera i satisfactòria: el teatre.
Com ell mateix explica: ... el 1944 vaig fer la primera obra
de teatre: "El cop desert" (3). Era portar la problemàtica
poètica a l'escena, buscar la setena cara del dau al poema. Les
primeres coses de teatre es basaven en el fet de posar uns
poemes en escena i afegir-hi unes possibilitats plàstiques que
llegits no tenien... Així doncs, El cop desert,
subtitulat significativament "Somni escènic en 2 actes i 5
quadres", és l'inici d'un teatre hipnagògic que, com podem
veure, inclou fragments de prosa poètica hipnagògica. Una mostra
n'és aquest fragment del parlament del personatge de la
palanca, que tanca l'obra:
- T'he cercat. T'he cercat entre bruits d'engranatges
timbalejant l'oïda. Gement sota llurs albes amb brillantor de
rebuig. Nervis de fumera em damnen el gest dissipant-lo en
buidors grotesques. Grues d'oblids capguarden d'anys en estotxos
de vela, ara perduts en l'airecel... Bandes de clowns,
emblanquinats de lluna, allargassen flamígers obencs colgants en
arbres de guitarra. T'he cercat i l'instant ondejant se'm
desprèn fet d'agulles, deixant en els tambors ressons de mala
tinta. Esquenes de tarda, llosades per l'oratge, desamen grisos
vels cretins.
El cop desert és una obra estructurada sobre imatges
hipnagògiques i amb la voluntat de crear una atmosfera propera o
igual a l'estadi de consciència en què apareixen les imatges.
Aquesta és la raó per la qual en el text original Brossa dibuixa
esquemàticament però acuradament les escenes. El cop desert
és una eclosió d'imatges hipnagògiques, escenificació d'allò
que prèviament era una il.luminació, un so, una paraula.
A la vegada, entre novembre i desembre del mateix any, Brossa
escriu les seves primeres proses poètiques -latents, com hem
vist, en El cop desert-, la major part de les quals
aplegarà molts anys després dins Vivàrium. Una altra n'és
"Davant...", la prosa inèdita que tanca aquesta edició. Aquestes
proses ens permeten constatar, d'una banda, un altre nivell
d'escenificació de les imatges hipnagògiques -i, conseqüentment,
un altre estadi de la seva investigació poètica- i, de l'altra,
un cop més, els lligams existents entre els diferents aspectes
de la seva obra. Una d'elles, En entrar, reuneix ja les
característiques de les posteriors accions- espectacle
brossianes.
En entrar
Fa un temps calent i sec. L'atmosfera és carregada
d'electricitat. Hi ha una mà sota la taula que aguanta l'herba.
Una figura fosca amb els ulls flamejants em desapareix a través
del cos. Ho he constatat tres vegades. Han entrat per la
finestra grups de figures que refreden l'aire terriblement.
Damunt la taula hi ha un violí, una flauta i una concertina.
Tinc la sensació mental d'una felicitat completa.
Consideracions finals Tal i com dic en la nota a l'edició, fins ara gairebé no hi
havia constància de les imatges hipnagògiques brossianes perquè
Joan Brossa, a partir del moment de la seva trobada amb Foix,
deixa de contemplar-les aïlladament i, com ja hem vist, les
incorpora als diferents gèneres que conrea.
De primer, al sonet i, una vegada s'adona que el coup de
force que li suposava emmotllar la imatge hipnagògica al
sonet implicava una limitació que desvirtuava, en part, la
capacitat d'impacte i de sorpresa d'aquesta, obre altres vies,
sense retornar, com seria plausible, al vers lliure. Així,
assaja l'espacialitat i l'objectualitat en uns pocs poemes
experimentals; tanmateix, però, la sortida la troba en
l'escenificació de les imatges hipnagògiques.
En el teatre, i també en les primeres proses, les imatges es
visualitzen i es materialitzen prenent, definitivament, un cos i
una entitat que abans no tenien. Les bases de
l'objectualització i de les accions-espectacle, que
caracteritzaran i singularitzaran bona part de la producció
brossiana posterior, estan ja donades.
És a dir, que en aquest període inicial:
1r, El fet poètic, en Brossa, és producte de la imatge
hipnagògica.
2n, Tota la seva obra d'aquells anys -La bola i
l'escarabat, el seu primer llibre de sonets; els seus
primers poemes experimentals; les seves primeres temptatives de
dotar de corporeïtat el poema; El cop desert, la seva
primera i a hores d'ara inèdita peça teatral; i les seves proses
inicials- és resolta a partir de la investigació i de l'encaix
d'imatges hipnagògiques.
El fet poètic i la imatge hipnagògica, per tant, impregnen tota
la producció brossiana d'aquest moment. Això fa que calgui
començar a parlar del període hipnagògic en l'obra de
Joan Brossa. La ignorància d'aquest fenomen suposa desvirtuar:
a) tant els orígens de la poètica brossiana
b) com les bases de la represa de l'avantguarda poètica catalana
de postguerra.
Per tot això, quan apareix públicament el 1946 amb la revista
"Algol" i conflueix poc més tard amb els futurs membres de "Dau
al 7", Brossa està ja en possessió d'una obra, d'unes pautes de
treball, d'unes línies d'investigació, d'unes conviccions i
d'unes intuïcions que el fan l'home capaç d'aglutinar i de
convulsionar, en un primer moment, els joves pintors -sobretot
Ponç i, en menor mesura, Tàpies i Cuixart-, i de connectar-los
amb la literatura i l'estètica de pre-guerra.
Ramon Salvo
Barcelona, setembre de 1995
Notes
1. Jordi Coca, Joan Brossa o El pedestral són les
sabates.
2. Joan Brossa. Antologia Poètica (1941-1978), edició a
cura de Pere Gimferrer.
3. Malgrat aquesta afirmació rotunda de Brossa, estudiosos de la
seva obra difereixen en la datació de la seva primera obra
teatral. Xavier Fàbregas, en el pròleg a Teatre Complet
situa l'inici del teatre brossià el 1945 amb Quiriquibú,
mentre que Glòria Bordons en Introducció a la poesia de Joan
Brossa data El cop desert el 1940 . La seva primera
obra teatral, El cop desert, està escrita el febrer de
1944, tal i com el mateix Brossa fa dir al personatge de
Zaratustra a la pàgina 76 de l'original.