|
( Aquest article ha estat publicat en el número 2, de la revista "Paraules de ciutat vella", l'estiu de 1994) Fa cent anys que naixia Joan Salvat-Papasseit, una de les grans figures de la poesia catalana d'aquest segle. Poeta d'avantguarda, compromès amb els moviments obrers de l'època. Va viure a la Barceloneta, al número 11 del carrer de Giné i Partagàs, en una casa que ja no existeix, i els darrers mesos de la seva vida els va passar al número 64 del carrer de l'Argenteria. Enguany se celebra el centenari del naixement de Joan Salvat-Papasseit de qui penso que si a Catalunya hi ha un poeta nacional, aquest és ell. A Salvat-Papasseit li va tocar viure una època dura i la seva vida també ho va ser. Va néixer a Barcelona el 16 de maig de 1894 en el si d'una família obrera. El seu pare era fogoner de vaixell i va morir d'accident el 1901. Joan Salvat-Papasseit va viure acollit a l'Asilo Naval fins als 13 anys, que va començar a treballar com a aprenent en una adrogueria. Ben aviat es va interessar per la literatura i va començar a freqüentar l'ambient de les tertúlies literàries. Als 18 anys es va afiliar a la Joventut Socialista de Barcelona i va entrar en contacte amb joves radicals com ara Àngel Samblancat i Lluís Capdevila, que eren l'ànima de "Los Miserables", una publicació el nom de la qual ja ens indica a qui anava adreçada i en la qual Salvat, que encara escrivia en castellà, hi va publicar un seguit d'articles. Als 21 anys va començar a treballar de llibreter a les Galeries Laietanes, va fer el canvi de llengua literària i va iniciar la publicació d'"Un Enemic del Poble. Fulla de subversió espiritual", revista de la qual van sortir 18 números i que va desaparèixer el maig de 1919. "Un Enemic del Poble" textos que proposen, des d'una posició de militància, un canvi en la literatura catalana tot obrint-la als corrents d'avançada que començaven a sorgir a la resta d'Europa. La seva llavor la va recollir a Reus "Columna de Foc. Fulla de subversió espiritual", que en va imitar el subtítol i el format i que va seguir els camins oberts per Salvat. L'any 1918 es va casar amb Carme Eleuterio i el mateix any va publicar Humo de fábrica, llibre on sota el pseudònim de Gorkiano, en homenatge al gran escriptor rus Màxim Gorki, va recollir una part -uns altres van formar el llibre Glosas de un socialista, publicat l'any següent- dels seus articles revolucionaris escrits en castellà. El 1919 va publicar el seu primer llibre de poesia, Poemes en ondes hertzianes, il.lustrat per Joaquín Torres García i llibre amb el qual s'inicia la poesia d'avantguarda a Catalunya. També, però, el 1919 li és diagnosticada una tuberculosi, la malaltia que li estroncarà de soca-rel tota l'energia i tota la vitalitat que tenia i que cinc anys més tard, el 7 d'agost 1924, acabarà amb la seva vida, tot just iniciada la trentena. Durant els cinc anys darrers de la seva vida va publicar L'irradiador del port i les gavines (1921), Les conspiracions (1922), La gesta dels estels (1922) i El poema de la rosa als llavis (1923); Ossa Menor, el seu darrer llibre, va sortir publicat pòstumament el 1925. Perquè si alguna cosa caracteritza la figura i la producció de Joan Salvat-Papasseit és la vitalitat: la de la seva vida i la de la seva obra, que el faran perviure entre nosaltres per sempre més. A gran trets, d'aquesta obra poètica, única en la literatura catalana d'ara i de sempre, podem dir que:
2n, és el reflex de la vida d'un home immergit i implicat en la societat que li va tocar viure, 3r, és l'obra d'un poeta que va escollir escriure en català per una opció personal, 4r, tota ella és un cant a la vida, 5è, introdueix el sexe -com un acte vital- dins la literatura catalana, 6è, és la primera producció poètica d'avantguarda a Catalunya,
Tornar enrera |