JOAN SALVAT-PAPASSEIT. UN CENTENARI

( Aquest article ha estat publicat en el número 2, de la revista "Paraules de ciutat vella", l'estiu de 1994)


Fa cent anys que naixia Joan Salvat-Papasseit, una de les grans figures de la poesia catalana d'aquest segle. Poeta d'avantguarda, compromès amb els moviments obrers de l'època. Va viure a la Barceloneta, al número 11 del carrer de Giné i Partagàs, en una casa que ja no existeix, i els darrers mesos de la seva vida els va passar al número 64 del carrer de l'Argenteria.


Enguany se celebra el centenari del naixement de Joan Salvat-Papasseit de qui penso que si a Catalunya hi ha un poeta nacional, aquest és ell. A Salvat-Papasseit li va tocar viure una època dura i la seva vida també ho va ser. Va néixer a Barcelona el 16 de maig de 1894 en el si d'una família obrera. El seu pare era fogoner de vaixell i va morir d'accident el 1901. Joan Salvat-Papasseit va viure acollit a l'Asilo Naval fins als 13 anys, que va començar a treballar com a aprenent en una adrogueria. Ben aviat es va interessar per la literatura i va començar a freqüentar l'ambient de les tertúlies literàries. Als 18 anys es va afiliar a la Joventut Socialista de Barcelona i va entrar en contacte amb joves radicals com ara Àngel Samblancat i Lluís Capdevila, que eren l'ànima de "Los Miserables", una publicació el nom de la qual ja ens indica a qui anava adreçada i en la qual Salvat, que encara escrivia en castellà, hi va publicar un seguit d'articles. Als 21 anys va començar a treballar de llibreter a les Galeries Laietanes, va fer el canvi de llengua literària i va iniciar la publicació d'"Un Enemic del Poble. Fulla de subversió espiritual", revista de la qual van sortir 18 números i que va desaparèixer el maig de 1919. "Un Enemic del Poble" textos que proposen, des d'una posició de militància, un canvi en la literatura catalana tot obrint-la als corrents d'avançada que començaven a sorgir a la resta d'Europa. La seva llavor la va recollir a Reus "Columna de Foc. Fulla de subversió espiritual", que en va imitar el subtítol i el format i que va seguir els camins oberts per Salvat.

L'any 1918 es va casar amb Carme Eleuterio i el mateix any va publicar Humo de fábrica, llibre on sota el pseudònim de Gorkiano, en homenatge al gran escriptor rus Màxim Gorki, va recollir una part -uns altres van formar el llibre Glosas de un socialista, publicat l'any següent- dels seus articles revolucionaris escrits en castellà.

El 1919 va publicar el seu primer llibre de poesia, Poemes en ondes hertzianes, il.lustrat per Joaquín Torres García i llibre amb el qual s'inicia la poesia d'avantguarda a Catalunya. També, però, el 1919 li és diagnosticada una tuberculosi, la malaltia que li estroncarà de soca-rel tota l'energia i tota la vitalitat que tenia i que cinc anys més tard, el 7 d'agost 1924, acabarà amb la seva vida, tot just iniciada la trentena. Durant els cinc anys darrers de la seva vida va publicar L'irradiador del port i les gavines (1921), Les conspiracions (1922), La gesta dels estels (1922) i El poema de la rosa als llavis (1923); Ossa Menor, el seu darrer llibre, va sortir publicat pòstumament el 1925.

Perquè si alguna cosa caracteritza la figura i la producció de Joan Salvat-Papasseit és la vitalitat: la de la seva vida i la de la seva obra, que el faran perviure entre nosaltres per sempre més. A gran trets, d'aquesta obra poètica, única en la literatura catalana d'ara i de sempre, podem dir que:
    1r, és l'obra d'un poeta sorgit del -i que es dirigeix al- poble. El seu cunyat, Pere Eleuterio, va dir d'ell anys més tard que "se sentia català, catalanista, però de la part dels obrers, dels humils",

    2n, és el reflex de la vida d'un home immergit i implicat en la societat que li va tocar viure,

    3r, és l'obra d'un poeta que va escollir escriure en català per una opció personal,

    4r, tota ella és un cant a la vida,

    5è, introdueix el sexe -com un acte vital- dins la literatura catalana,

    6è, és la primera producció poètica d'avantguarda a Catalunya,
Evidentment el millor homenatge que podem fer a Joan Salvat-Papasseit en aquest centenari del seu naixement és rellegir-lo i per començar-hi, us proposo llegir tres poemes "Les formigues", "Perquè has vingut" i "Visca l'amor" del poeta que va dir: "no he escrit mai sense mullar la ploma al cor"

  PERQUÈ HAS VINGUT

Perquè has vingut han florit els lilàs
i han dit llur joia
envejosa
a les roses:
mireu la noia que us guanya l'esclat,
bella i pubilla, i és bruna de rostre.


De tant que és jove enamora el seu pas
-qui no la sap quan la veu s'enamora.


Perquè has vingut ara torno a estimar:
diré el teu nom
i el cantarà l'alosa.


VISCA L'AMOR

Visca l'amor que m'ha donat l'amiga
fresca i polida com un maig content!
Visca l'amor
l'he cridada i venia -tota era blanca com un glop de llet.
Visca l'amor que Ella també es delia:
visca l'amor:
la volia i l'he pres.

 


Tornar enrera