MODELS DELS TELEDEBATS PRIVATS ORGANITZATS PEL PIE DINS L'ÀREA DE LLENGUA I LITERATURA CATALANA I CASTELLANA ADREÇATS A L'ENSENYAMENT SECUNDARI



1. Segons la possibilitat de participació

Una primera classificació la podem establir tenint en compte la possibilitat d'accés al teledebat. Així, ens trobem amb:

Teledebats públics

que són aquells en el quals hi poden participar tots els interlocutors que ho desitgin, sense cap altra restricció que l'acceptació de les normes establertes per a la seva realització.

Teledebats privats que són aquells en els quals només hi poden participar uns usuaris que s'hi han inscrit i que hi han estat donats d'alta.



2. Segons la seva finalitat

Josep García Alcocer, dins el seu treball Informàtica i Llengües. Teoria, referint-se ja estrictament als teledebats de Llengua y literartura, considera tres models diferents de teledebat: comentari de text, creació literària i teleconferència.

Comentari d'un text: És un telebat que té com a punt de partida i com a material de discussió, bé uns textos determinats, bé una obra literària.

Creació literària: És un teledebat la finalitat del qual és la creació col·lectiva de textos literaris.

Teleconferència: És un teledebat que respon al model d'una conferència en què un expert fa una conferència sobre la seva matèria i respon les qüestions que se li fan.

Models que, com podem veure i tal com el Programa d'Informàtica Educativa ha vingut fent al llarg d'aquests anys, són aplicables a altres matèries d'ensenyament com ara per posar-ne només un exemple Art, Sexualitat, Ètica, Cinema o Didàctica.



3. Models dels teledebats privats organitzats pel PIE dins l'àrea de Llengua i Literatura catalanes i adreçats a l'ensenyament secundari

Ara bé, cenyint-nos ja específicament als teledebats basats en un comentari de text, després de la seva anàlisi, crec que podem establir-ne uns models ben diferenciats.

Els 14 teledebats sorgits a partir de la lectura d'una obra de literatura han estat fets seguint, bàsicament dos models ben diferenciats. El fet que només se n'haguin celebrat 2 teledebats de llengua, a més, força diferents -un de creació literària i un altre de comentari de textos dialectals- fa que no es tinguin en compte en el moment d'establir-ne aquests models. Per tant, em centraré només en els de literatura.

Model Col·loqui amb l'autor. Debat alumne-autor/especialista.
Model Taula rodona sobre la novel·la. Debat alumne-alumne.


3.1. Model Col·loqui amb l'autor. Debat alumne-autor/especialista.

És el model amb el qual s'inicien els teledebats, que sorgeixen amb la idea de:

"...ampliar l'àmbit del comentari de text, fer-lo el medi d'un procés comunicatiu més ampli i, alhora, fer participar l'alumnat i el professorat de diferents centres escolars en aquest procés" (1) i es caracteritza per tenir l'autor de l'obra per interlocutor. Per ser un col·loqui amb l'autor. És a dir, el diàleg s'estableix entre els participants i l'autor. I si l'autor no hi participa, la seva funció és suplida per un especialista en l'obra:

"... convé plantejar-se la participació, com a mínim, d'un interlocutor privilegiat: per exemple, l'autor del text que s'ha de comentar o un especialista que tracta aquest text. Amb això s'incrementa l'interès i s'ofereix un punt de referència rigorós que fa de contrapunt i ajuda per centrar les opinions dels alumnes."(2) Per tant, el model Col·loqui amb l'autor es fonamenta en la lectura d'una obra que motivi la posada en marxa de l'activitat que, a la vegada, serveixi per introduir la telemàtica en l'ensenyament de la llengua i la literatura catalanes i castellana. I segueix el model d'un col·loqui entre l'alumnat participant i l'autor de l'obra i, si la presència d'aquest darrer no és possible, amb un especialista sobre l'obra que es debat. Aquest és el model i aquests són els objectius amb què van començar els teledebats del Programa d'Informàtica Educativa i, en el seu inici un dels dos co-dissenyadors, Núria Ribera i Josep Garcia Alcocer, eren, a la vegada, la responsable de l'àrea de lletres del PIE.

Aquests primers teledebats van generar una bibliografia que es pot consultar en els CD ROM Sinera 95 i Sinera 96.


3.2. Model Taula rodona sobre la novel·la. Debat alumne-alumne.

És el model que vaig aplicar, juntament amb Elena Vicioso l'any 1992, quan vam començar a coordinar els teledebats. Es basa en la idea de propiciar el debat i l'intercanvi d'opinions i d'informació entre els participants. Per ser una taula-rodona sobre l'obra que es debat. És a dir, el diàleg s'estableix entre alumne-alumne o entre grups d'alumnes. En aquest model és imprescindible la presència d'un moderador que afavoreixi la relació i el diàleg.

El model Taula rodona sobre la novel·la va néixer tres anys després que el model Col·loqui amb l'autor i en un moment en què, de les dues finalitats originàries dels teledebats, la introducció de la telemàtica i el comentari de l'obra, la segona podia prendre ja més relleu donat que la telemàtica ja havia començat a afiançar-se. A més, i això, s'ha de remarcar, en un curs a partir del qual el PIE va decidir de desdoblar els teledebats de Llengua i literatura catalana tenint en compte l'edat de l'alumnat a qui anirien adreçats -llavors, d'una banda, de 1r i 2n de batxillerat i primer grau de FP i, 2n grau d'FP i de 3r de batxillerat i COU, d'altra. D'aquesta manera, el Taula rodona sobre la novel·la, sense que això vulgui dir que un model i altre siguin excloents pel que fa a l'edat dels participants, va néixer destinat expressament als alumnes dels cursos més elevats de l'ensenyament secundari.

Després d'haver tingut l'oportunitat de participar anteriorment en un teledebat, vam creure convenient modificar la seva estructura i vam basar el model en la premisa següent: intentar que el teledebat fos realment un intercanvi d'opinions entre els participants per la qual cosa vam decidir de prescindir de qualsevol intermediari entre ells. És a dir, va desaparèixer la figura de l'autor o de l'especialista a qui els participants adreçaven, o podien adreçar, les seves consultes; amb la qual cosa els alumnes participants es veien obligats, necessàriament, a debatre entre ells mateixos.

Igualment, en desaparéixer l'especialista, el coordinador havia de prendre un paper més actiu en l'activitat ja que havia d'intentar propiciar aquest, no sempre fàcil, intercanvi d'idees.

Per tal de facilitar aquest diàleg, que havia de sorgir de la lectura de l'obra i, sobretot, de la seva comprensió, vam creure imprescindible elaborar un dossier de treball previ per a cada teledebat, l'estructura i el contingut del qual ha variat segons les característiques de l'obra però que bàsicament pretén aprofundir en l'obra escollida, en la vida i en l'obra del seu autor, en el gènere de l'obra; i en el context històric en què es va escriure i en el context històrico social que descriu, ja que un altre dels objectius és que l'obra serveixi per a la realització d'un treball interdisciplinari.

El dossier, a la vegada que serveix de suport tant per al professorat com per a l'alumnat, pretén orientar i cohesionar les línees de treball dels diferents grups que hi participen.

Aquest model es va iniciar, com ja he dit, el curs 1991-92 amb el teledebat Ozama, sobre la novel·la de Vicenç Riera Lorca Tots tres surten per l'Ozama.

La bibliografia generada pot consultar-se en la web del Programa d'Informàtica Educativa i en els CD ROM Sinera 1995 i Sinera 1996.


3.3. Diferències entre els models Col·loqui amb l'autor i Taula rodona

Per tant, un model i altre es diferencien, primordialment, en què el primer és un model vertical, en el qual l'autor o l'especialista es troben en un nivell més alt que els participants, i la forma més freqüent d'intervenció és l'intercanvi de preguntes i respostes entre els participants i la autoritat que hi participa; mentre que el segon model és un model horitzontal, en el qual el nivell en què es trobin els participants depèn de la seva preparació del teledebat ja que tots han tingut al seu abast, com a mínim, el mateix material per a preparar-lo, el dossier de treball facilitat pel moderador. La forma més freqüent d'intervenció és l'exposició d'una opinió i la formulació de preguntes sobre aquesta opinió. I viceversa. La funció del moderador és facilitar aquest intercanvi d'opinions i per això, periòdicament, proporciona als participants un resum sobre l'estat del debat, i únicament hi intervé de manera directa si és requerit expressament pels participants.

Curiosament, encara que portés força temps treballant en els teledebats, no ha estat fins ara, en analitzar-los, potser mirant-los amb perspectiva, dins l'àmbit d'aquesta llicència, que no havia estat conscient d'aquestes característiques, aquestes diferències de model i, sobretot el fet que penso que són dos models elementals d'abast general/universal a partir dels quals se'n poden establir uns altres.

Han seguit el Model Col·loqui els teledebats Júlia, Tirant, Guinardó, Moulinex, Butxana, Vas de plata, Un zero a l'esquerra i La fàbrica de mentides. Dins d'aquests podem fer-ne, també, una altra classificació segons qui hagi dirigit el col·loqui, en aquests casos, l'autor de l'obra o un especialista. Així tenim:

Col·loqui amb l'autor: Júlia, Moulinex, Butxana, Vas de plata, Un zero a l'esquerra i La fàbrica de mentides.

Col·loqui amb un especialista: Tirant i Guinardó.

Han seguit el Model Taula rodona els teledebats: Ozama, Pedrolo, Montserrat Roig, Cela i Rusiñol.

1. JOSÉ GARCÍA ALCOCER i NÚRIA RIBERA, Els debats de literatura 1989-1991, juny de 1992

2. JOSÉ GARCÍA ALCOCER i NÚRIA RIBERA, Els debats de literatura 1989-1991, juny de 1992