ELS TELEDEBATS DE LLENGUA I LITERATURA DEL PROGRAMA D'INFORMÀTICA EDUCATIVA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA ENTRE ELS ANYS 1989 I 1996

Què és un teledebat? Història Elements imprescindibles per a la realització d'un teledebat Qui participa en un teledebat? Com s'hi participa? Fases d'un teledebat Teledebats celebrats entre 1989 i 1996 1. Què és un teledebat? Un teledebat és una activitat col·laborativa de discussió, d'intercanvi d'opinions o d'informacions sobre un tema preestablert (en el cas que ens ocupa sobre una obra literària) entre alumnes de diferents centres educatius que es realitza a través de la xarxa telemàtica i, per tant, de manera no presencial i en temps no real però durant un període de temps pre-fixat amb anterioritat. La xarxa telemàtica, tal i com s'utilitza en un teledebat, és un sistema de telecomunicacions integrat per un ordinador central -servidor, que emmagatzema i distribueix la informació- i uns equips informàtics -microordinadors-, connectats amb l'ordinador central per un mòdem que permet la transmissió d'informació per via telefònica entre aquest i aquells, i viceversa, i el programari que permet la transmissió i la descodificació de les dades. Tot i que l'objectiu últim d'un teledebat literari és fomentar la lectura i comprovar i valorar les diferents possibilitats d'estudi i d'anàlisi del text proposat, l'ús de la telemàtica fa que aquesta activitat sigui, a la vegada, tant un instrument per a la introducció de l'alumnat a l'ensenyament de les Noves Tecnologies com una eina que proporciona a les assignatures de llengua i literatura catalanes i castellanes unes estratègies d'aprenentatge i uns materials per al seu ensenyament per mitjà d'aquestes les Noves Tecnologies. Tot plegat fa d'aquesta experiència una activitat innovadora per als professors i per als alumnes participants; una activitat que és també una manera d'acostar-se -i d'acostar l'ensenyament- a la Societat de la Informació. 2. Història L'any 1988 el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya va crear la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) com a part d'un conjunt d'actuacions que pretenien introduir els mitjans informàtics dins el currículum escolar de l'ensenyament no universitari; actuacions que, des del 1986, coordina el Programa d'Informàtica Educativa (PIE). La missió de la XTEC és contribuir al foment de la dimensió comunitària del treball educatiu en els vessants de comunicació interpersonal a distància i de treball en equip, aportant alhora noves tècniques d'informació i documentació específiques per a l'educació (1). Una de les activitats que es van programar des del seu inici són els teledebats que, al llarg d'aquests vuit anys han anat evolucionant i s'han anat adaptant als canvis tecnològics. Així, d'una banda, fins a arribar a l'entorn de la WWW, que és on en aquests moments es duen a terme, s'han anat utilitzant, successivament, els programes Àgora, d'abast restringit als usuaris de Catalunya; el correu X-400, en aquells casos, com ara un teledebat de llengua castellana, en què es volia arribar a una àrea més àmplia que la que abastava Àgora; i, per últim, i ja dins la xarxa Internet, el programa News. D'altra, els teledebats, tal i com expliquen les persones que els van posar en marxa, Núria Ribera i José García Alcocer, van néixer amb la intenció de "ampliar l'àmbit del comentari de text, fer-lo el medi d'un procés comunicatiu més ampli i, alhora, fer participar l'alumnat i el professorat de diferents centres escolars en aquest procés" (2). Aquesta idea inicial, amb l'experiència i el pas del temps, s'ha anat ampliant, en alguns casos, fins a transformar-se en una activitat que, a més d'intentar assolir aquest objectiu, ha generat uns materials per a l'ensenyament de la literatura que són, per ells mateixos, una eina de treball i/o de consulta tant per al professorat com per a l'alumnat. 3. Elements imprescindibles per a la realització d'un teledebat Un teledebat és una activitat complexa en la qual, com ja he dit, intervenen tot un seguit d'elements interrelacionats i interdependents que són els que diferencien aquesta activitat dels comentaris habituals de textos literaris. Aquests elements són els que tenen a veure amb les noves tecnologies (NT) i, amb elles, amb l'ensenyament a distància i l'ensenyament assistit per ordinador (EAO) i han de funcionar mínimament per tal d'assolir l'èxit del teledebat, cosa per la qual el teledebat requereix, també, la posada en funcionament d'un procés igualment complex. Programa d'Informàtica Educativa de la Generalitat de Catalunya Com ja he comentat abans, els teledebats són una de les línies de treball desenvolupades pel Programa d'Informàtica Educativa, que -a més d'haver proporcionat als centres docents el maquinari necessari per a seva realització- hi ofereix el seu suport, els gestiona i fa el seguiment del seu desenvolupament, tant a nivell tècnic com a nivell pedagògic. Fets, tots ells, que en aquests moments, a octubre de 1997, quan ja la telemàtica i, sobretot, l'ús de la xarxa Internet és a l'abast i coneguda de tothom, són de reconegut interès i de reconeguda importància per a l'ensenyament. Tanmateix, per copsar realment la importància de la tasca realitzada pel Programa d'Informàtica Educativa dins aquesta àrea cal recordar que aquests tipus d'activitat va començar ja fa deu anys quan la introducció de la telemàtica a l'ensenyament era encara a les beceroles arreu del món. Centres-professors-alumnes Per a la realització d'un teledebat és imprescindible que els centres educatius donguin suport als grups que hi participen facilitant l'accés a la infraestructura necessària per tal de dur a terme l'experiència i donant-hi el seu suport tècnic a través del coordinador d'informàtica del centre. La infraestructura que el centre ha de posar a l'abast dels participants en el teledebat consisteix, bàsicament, en: 1. La connexió a la xarxa La realització d'un teledebat exigeix que el centre que hi participa estigui connectat a la xarxa i que el professor i els alumnes que realitzen l'activitat tinguin possibilitats d'accedir-hi. 2. L'aula d'informàtica D'altra banda, la connexió a la xarxa és, tanmateix, una més -imprescindible però puntual- de les activitats que formen part de les noves tecnologies a realitzar al llarg de l'experiència. Perquè els participants en un teledebat, abans de connectar-se a la xarxa, han de fer prèviament un treball informàtic: han de emprar -fins ara, normalment, aprendre a emprar- com a mínim, el processador de textos i el seu corrector ortogràfic. Pel que fa al professorat que vulgui participar en un teledebat, cal que tingui uns coneixements informàtics mínims: coneixement del maneig del processador de textos i d' operacions elementals com ara l'emmagatzematge i la recuperació d'un arxiu, la manera d'exportar un fitxer a mode text, etc. Amb tot, les operacions a realitzar dependran molt de l'organització que cadascú planifiqui per fer el treball. I que estigui realment motivat per realitzar l'experiència perquè hi haurà de dedicar moltes hores i perquè, segurament, haurà de superar algunes dificultats, sobretot de tipus tècnic. Quant als alumnes, només cal que estiguin disposats a realitzar l'activitat -lectura i discussió de l'obra literària- i a aprendre el maneig del procesador de textos i del seu corrector. 4. Qui participa en un teledebat? Els teledebats estan oberts a tots els alumnes i professors de centres docents d'ensenyament no universitari, públics o privats, de Catalunya o de l'àrea lingüística del català i la seva llengua vehicular -a excepció dels que tenen com a finalitat l'aprenentatge d'altres llengües- és el català. En els teledebats dirigits a l'àrea de Llengua castellana i literatura l'àmbit de participació ha estat ampliat a la resta de l'Estat i a Sudamèrica. 5. Com s'hi participa? La participació es realitza via mòdem i sota la supervisió del professor responsable de l'activitat. En principi l'alumnat no té accés directe a la xarxa, la qual cosa no vol dir que no hi tingui mai accés o que no participi en l'enviament i la recollida d'intervencions, però, normalment, aquesta és una tasca que realitza el professorat. A més, quan una intervenció arriba a la xarxa, aquesta ha d'haver estat ja preparada, és a dir, elaborada, corregida i supervisada pel responsable de l'experiència. 6. Fases d'un teledebat Fase de preparació Amb anterioritat he dit que un teledebat és una activitat complexa en la qual intervenen un seguit d'elements interrelacionats i interdependents que han de funcionar mínimament per tal que el teledebat es desenvolupi amb normalitat. El funcionament deficient d'algun d'aquests elements pot fer que aquesta es converteixi en un treball desorganitzat i/o feixuc -tot el contrari del que es pretén que sigui aquesta experiència-, amb la sensació de fracàs que això comporta tant per a l'alumnat com per al professorat, o, fins i tot, impossibilitar la realització del teledebat. El Programa d'Informàtica Educativa Entre 1989 i 1995, un cop programades les experiències telemàtiques a realitzar al llarg del curs, durant els mesos de setembre-octubre, el PIE informava als centres educatius d'aquestes activitats, i els professors interessats s'inscrivien a l'activitat en la qual desitjaven participar. Posteriorment, els professors inscrits eren convocats a una reunió en la qual: a) d'una banda, es proporcionava als professors els coneixements tècnics imprescindibles per a dur a terme l'activitat b) d'altra, es presentava l'activitat pròpiament dita: els temes a debatre i la temporalització. A mesura que es van assajar altres models es va proporcionar un seguit de materials complementaris com ara dossiers de treball, videos, o qualsevol altre material que es cregui convenient facilitar per a la preparació del debat. Actualment, des de la incorporació dels teledebats a la WWW la convocatòria dels teledebats es fa des de la web del PIE i els centres interessats s'hi inscriuen directament per mitjà del correu electrònic. Abans de l'anunci del teledebat, però, aquest ha hagut d'estar pensant i dissenyat, al igual que els materials que es lliuraran als participants perquè preparin l'activitat (3). En aquesta tasca intervenen, a més dels membres del Programa d'Informàtica Educativa que, com ja he dit, proporcionen la infraestructura necessària, tant telemàtica com de gestió, per a la seva realització, un moderador que és l'encarregat de dur a terme amb èxit l'activitat i que és qui porta el seu pes didàctic - modera o estimula i organitza les intervencions- durant el temps de realització del teledebat . Normalment, encara que això no sigui imprescindible, la figura del moderador coincideix amb la del dissenyador de l'experiència que és qui elegeix l'obra o el tema del debat d'acord amb el currículum, dissenya l'activitat i el seu desenvolupament i, si escau, concep i prepara el material -Dossier de treball- que servirà per preparar l'activitat. En molts teledebats sobre una obra literària ha intervingut també el seu autor, que ha exposat la seva opinió sobre l'obra, ha participat en el debat i ha contestat les qüestions que se li feien; i, en un, ha intervingut també un especialista en el tema que hi ha fet suggeriments i, també, hi ha donat la seva opinió. El professorat i l'alumnat La tasca de preparació del teledebat per part del professorat participant consisteix, essencialment: D'una banda, i un cop el treball inserit en el currículum, a fer totes aquelles tasques que usualment es coneixen com a comentari d'una obra literària, és a dir, llegir, analitzar i contextualitzar l'obra, organitzar els alumnes en grups de treball, i proposar, supervisar i avaluar els treballs a realitzar amb anterioritat a la participació en el teledebat . A més d'exercitar l'alumnat en la mecànica de treball pròpia del teledebat, és a dir, assessorar-los sobre les característiques que hauran de tenir els treballs que aportaran al teledebat, això és, tenir en compte la forma -debat- en què es treballarà i el mitjà -la telemàtica- en què seran inclosos. I, d'altra, a ensinistrar l'alumnat en l'ús del processador de textos i del corrector; així com introduir-lo en la telemàtica i en les noves tecnologies. Fase de connexió El teledebat pròpiament dit es realitza en un temps prefixat que ha estat, normalment, d'entre 3 i 6 setmanes del segon trimestre escolar i durant el qual els participants intercanvien les seves opinions o els seus treballs, resultat de la fase anterior, segons les pautes acordades. La seva complexitat i la seva intensitat dependrà del tipus d'obra, del nivell a què està adreçat, dels objectius marcats, de l'estructura del debat i del ritme de treball. Cal tenir en compte que tant la tramesa com la recollida de la informació, en els programes especialment dissenyats per a la realització de debats es fa: Ordenadament: Totes les intervencions queden identificades per unes referències que són: el nom de l'emissor, el dia i l'hora en què ha estat enviada, el número d'ordre que li correspon dins el teledebat, i el tema a què es refereix Identificadors que faciliten la recollida d'informació ja que aquests programes n'ofereixen diferents possibilitats de filtratge, com ara: escollir totes les intervencions o només les intervencions que no han estat llegides, escollir-les tenint en compte qualsevol de les referències que les identifiquen: per temes, per autors, etc. un cop establerts aquests filtres, poder seleccionar les intervencions que es vulguin llegir. Possibilitats semblants ofereix el correu electrònic tot i que l'estructuració ha de realitzar-la cadascun dels participants segons les seves preferències. En el moment que vulgui el participant: La transmissió i la recollida de dades pot fer-se en qualsevol moment, i que aquest no ha de coincidir obligatòriament amb el moment d'elaboració del material. La redacció i a la lectura de les intervencions es poden fer en el moment de la connexió o bé elaborar-les o recollir-les en un altre moment i incorporar-les o extreure-les de l'ordinador quan vulguem. D'altra banda, com que normalment l'activitat la duen a terme diversos alumnes, o grups d'alumnes, a la vegada és més operatiu treballar simultàniament en més d'un equip informàtic. Per tant, a més dels mitjans informàtics imprescindibles: un ordinador amb connexió a Internet, és recomanable poder comptar amb un equip informàtic per cada grup de dos o tres alumnes. Al llarg d'aquesta etapa la funció del moderador és procurar que aquest intercanvi d'opinions es realitzi seguit aquestes pautes; també, com veurem i com comentaré extensament més endavant, en alguns teledebats el moderador ha anat proporcionant periòdicament un resum de l'estat del debat. Si el debat, tal i com s'estan fent en aquests moments, es fa a través del correu electrònic i té una pàgina oberta a la web del PIE, el coordinador, paral·lelament al desenvolupament del teledebat, anirà seleccionant aquelles intervencions que consideri convenients i les anirà incorporant en aquesta pàgina electrònica. Fase final En acabar alguns teledebats s'ha fet una trobada final dels participants, com ara la trobada que es va fer a Gandia en acabar el teledebat Tirant o la trobada amb els membres de l'associació Amical de Mathausen i deportats als camps de concentració nazis durant la II Guerra Mundial en acabar el teledebat Ozama. El coordinador de l'experiència, en alguns casos, fa un dossier final en el qual recull el conjunt de les intervencions i una valoració final del teledebat. 7. Teledebats celebrats entre 1989 i 1996 Entre 1989, moment del seu inici i 1996, moment en què els teledebats s'incorporen a la web del PIE, amb el canvi d'enfocament i de metodologia que aquest fet suposa, s'han celebrat 16 teledebats de Llengua i literatura adreçats a l'ensenyament secundari. D'aquests, 13 han estat de Llengua i literatura catalanes: 1 dedicat a analitzar un aspecte de la llengua catalana 12 a analitzar una obra de literatura catalana i 3 de Llengua i literatura castellanes: Tots 3 dedicats a analitzar obres de literatura 2 dels quals ha estat dedicats a debatre la mateixa novel·la Els teledebats han estat els següents: Per a una descripció més detallada i accés als materials, clicar aquí Curs 1989-90 TELEDEBAT JÚLIA sobre la novel·la Júlia, d'Isabel Clara-Simó Curs 1990-91 TELEDEBAT TIRANT sobre la novel·la Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell TELEDEBAT GUINARDÓ sobre la novel·la Ronda del Guinardó, de Joan Marsé TELEDEBAT ESTILS sobre l'obra Exercicis d'estils, de Raymond Queneau Curs 1991-92 TELEDEBAT MOULINEX sobre el recull de contes Moulinex, Chafotteaux et Maury, de Quim Monzó Curs 1992-93 TELEDEBAT OZAMA sobre la novel·la Tots tres surten per l'Ozama, de Vicenç Riera Llorca TELEDEBAT BUTXANA sobre la novel·la Penja els guants, Butxana, de Ferran Torrent Curs 1993-94 TELEDEBAT PEDROLO sobre la novel·la Joc brut, de Manuel de Pedrolo TELEDEBAT VAS DE PLATA sobre la novel·la Vas de plata, d' d'Antoni Marí TELEDEBAT DIALECTOLOGIA sobre textos dialectals Curs 1994-95 TELEDEBAT MONTSERRAT ROIG sobre la novel·la El temps de les cireres, de Montserrat Roig TELEDEBAT ZERO A L'ESQUERRA sobre la novel·la Un zero a l'esquerra, TELEDEBAT CELA sobre la novel·la La familia de Pascual Duarte, de Camilo José Cela Curs 1995-1996 TELEDEBAT RUSIÑOL sobre la novel·la L'auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol TELEDEBAT LA FÀBRICA DE MENTIDES sobre la novel·la La fàbrica de mentides, de David Cirici TELEDEBAT CELA sobre la novel·la La familia de Pascual Duarte, de Camilo José Cela 1. JORDI CASTELLS, JORDI ORGUÉ i FERRAN RUIZ, XTEC, Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya 2. JOSÉ GARCÍA ALCOCER i NÚRIA RIBERA, Els debats de literatura 1989-1991, juny de 1992 3. RAMON SALVO i ELENA VICIOSO, Els teledebats, un exemple d'aplicació informàtica en l'àrea de llengua a l'ensenyament secundari, dins Jornades d'Innovació Educativa a Catalunya, Departament d'Ensenyament. Direcció General d'Ordenació Educativa, col. Experiències d'Innovació educativa, Sant Cugat, 1995 i CD ROM Sinera 97. RAMON SALVO i ELENA VICIOSO, Els teledebats, una mostra de les possibilitats de la telemàtica en l'ensenyament de la llengua i la literatura a secundaria, VII Tallers de Llengua i Literatura catalanes per al professorat d'ensenyament secundari. Direcció General d'Ordenació Educativa del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, març de 1996.