Carles SINDREU i Joan BROSSA |
© del poema La sardana en la aldea, hereus de Carles Sindreu © de poema Poema experimental, Joan Brossa © del text, Ramon Salvo |
|
Carles Sindreu i Joan Brossa són els dos poetes que, després de la Guerra Civil, recuperen el camí de l’Avantguarda poètica de pre-guerra i, a la vegada, enceten la via de la Poesia Visual entre nosaltres.
I allò que és més important, els poemes de Carles Sindreu es poden considerar els primers poemes visuals que es publiquen a Europa. Aquests poemes -tres en total- apareixen poc després d’acabada la Guerra Civil, en castellà i sense signar, dins l’àlbum Homenaje de Cataluña liberada a su Caudillo Franco, publicat a Barcelona a finals de 1939. Joan Brossa, de la seva banda, va fer el seu primer poema visual el 1941, poema que no serà reproduït fins molts anys després. Ara bé, si parlem de la recepció dels dos poemes inaugurals que es reprodueixen en aquest FULL -La sardana en la aldea de Carles Sindreu i sense titol el de Joan Brossa però que anomenaré pel seus trets distintius com Arrel quadrada amb estel -, hem de dir que el de Joan Brossa no va ser conegut fins a la dècada dels 70 i que el de Carles Sindreu ho és des de finals de 1996, data en què el vaig donar a conèixer en un article(1) en el qual el vaig atribuir al seu autor i vaig datar l’aparició de l’àlbum que l’inclou. La importància d’aquests poemes, a grans trets, rau en què, a més de suposar una novetat i una innovació, ens permeten observar les tradicions en què s’insereixen els primers poemes visuals, és a dir, la seva connexió amb l’Avantguarda clàssica, cosa que ens porta a afirmar que a Catalunya, a diferència de la resta de l’Estat, no es va trencar mai la tradició de l’Avantguarda. Carles Sindreu Carles Sindreu aporta a la poesia una nova forma poética (el fotomuntatge-poema), construïda a partir de la unió d’un cal·ligrama i una fotografia, realitzacions, ambdues, de reconeguda tradició ja que si el cal·ligrama, que havia arrelat a Catalunya durant la I Guerra Mundial gràcies a Josep Maria Junoy, havia donat obres excel·lents, el fotomuntatge -un vessant tècnic de la fotografia- havia començat a aparèixer, encara que moderadament a causa del seu cost i de la seva dificultat tècnica, en la foto-publicitat durant la República i, durant la Guerra Civil, es va emprar en la propaganda política. Recordem el magnífic Aixafem el feixisme de Pere Català Pic. En el poema de Carles Sindreu, per tant, s’uneixen dos universos: el de la literatura i el de la tècnica -el de la poesia i el de la fotografia; en definitiva, el del cal·ligrama i el del fotomuntatge- representats cadascun d’ells per una de les seves manifestacions més novedoses, per alguns dels resultats de la investigació al voltant de la visualitat que, com ara el cal·ligrama i el fotomuntatge, havien sorgit amb el segle XX. Cultura i industrialització; cultura i avenços tècnics: cal·ligrama i fotomuntatge, dues tradicions nascudes de la modernitat. I el fet que aquestes innovacions siguin obra de Carles Sindreu és plenament comprensible ja que: Primer, pel que fa a la cultura, Carles Sindreu era un divulgador de l'Avantguarda per la seva adscripció a l’Adlan, el col·lectiu que va promoure la modernització de la societat catalana de la República; segon, des del punt de vista creatiu, era un escriptor avantguardista que sota el pseudònim de Fivaller, havia publicat a la premsa, al llarg de 1925 i 1926 un conjut de cal·ligrames esportius; i, per últim, tercer, coneixia la tècnica publicitària, a la qual s’havia dedicat professionalment. Quant a això darrer, hi ha un aspecte que no he vist referenciat i és que, durant la Guerra Civil, va ser un dels professors de les Classes de perfeccionament professional organitzades pel sindicat d'agents i tècnics de publicitat de la UGT entre els mesos de març i juny de 1937. I durant la postguerra bona part de la seva activitat laboral va estar dedicada a la publicitat. D’aquí la simbiosi entre la imatge i el text. Joan Brossa El poema de Brossa (Arrel quadrada amb estel) s’insereix, d’una banda, més que no pas dins la tradició del cal·ligrama, com a primera vista podria semblar, en la revolució que va significar la llibertat tipogràfica i les paraules en llibertat del Futurisme italià de les quals Joan Salvat-Papasseit i també Carles Sindreu -com ho demostra el poema d’aquest darrer que reprodueixo a la part interior d’aquest FULL-(2) en van ser capdavanters; i, d’una altra, en el Surrealisme i en les Imatges Hipnagògiques, introduïdes a Catalunya per J.V. Foix. Joan Brossa, en els seus inicis, centra la seva investigació en el text i en la Imatge Hipnagògica, i els seus resultats els incorpora al sonet. És a partir dels sonets i de la constatació de les seves limitacions que ampliarà el camp d’investigació incorporant-hi l’espai a fi i efecte d’aconseguir allò que ell ha qualificat de la quarta dimensió del poema. I, en aquesta recerca, tal i com es pot veure en el poema datat el 19 de gener de 1942, Brossa topa amb la Imatge Hipnagògica visual (3). En l’estret espai que queda entre la Imatge Hipnagògica visual i el Futurisme trobem els orígens del poema (Arrel quadrada amb estel). En ell, Brossa prescindeix i/o pot prescindir de qualsevol referència textual i, a partir d’uns signes de puntuació, ofereix una imatge icònica i conceptual, una imatge significativa, un poema sígnic. Un poema, en definitiva, la existència del qual depèn ja únicament i exclusiva de la visualitat, de la seva visualitat. Conclusions Tot això fa que en la història -encara per fer- de la Poesia Experimental-Poesia Visual: Primer, Carles Sindreu i Joan Brossa hi tinguin un lloc preferent, el lloc que històricament els hi pertoca. Segon, Catalunya se’ns presenta com a capdavantera d’aquestes pràctiques poètiques Tercer, Carles Sindreu -que fins ara encara no s’inclou ni en la història de la Poesia Visual ni en la del fotomuntatge- s’avança més de 20 anys a aquells poemes que, a partir dels seixanta, s’impulsaran des d’Itàlia amb el nom de Poesia Visiva. Quart, aquestes realitzacions, almenys a Catalunya, són producte i conseqüència de l’evolució de l’Avantguarda clàssica. És a dir, es produeixen sense ruptura, o si més no, amb la ruptura que suposa, en el cas de Carles Sindreu, el canvi de llengua. Ramon Salvo Torres Barcelona, octubre de 1997 NOTES (1) Ramon Salvo, 1939-1940. Els dos àlbums d'Homenaje de Cataluña liberada a su caudillo Franco i les primeres mostres de poesia d'avantguarda a la postguerra, Revista de Catalunya, núm. 112, novembre de 1996. I es va reproduir un dels poemes en: Ramon Salvo, La poesía catalana durante el franquismo: de la vanguardia poética a la poesía experimental, Insula núm. 603-604, marzo-abril, 1997. (2) Cal·ligrama tennístic va ser publicat en la revista L'Esport Català el 20 d'abril de 1926 sota el pseudònim de Fivaller. (3) Joan Brossa, Poemas hipnagògics, RSalvoEdicions, Barcelona, 1995. Aquest text és la presentació del monogràfic que la revista FULL Internacional d'investigacions i poètiques, en el número 23 de novembre de 1997, ha dedicat als orígens de la Poesia Visual, i que es va presentar el dia 5 de novembre de 1997 al Palau de la Virreina dins l’activitat Altres revistes, coordinada per Pere Sousa, i que forma part dels actes coordinats per Clara Garí i organitzats per l’Institut de Cultura de Barcelona sota el títol de Clans, bandes i tribus. Accions dels grups culturals independents de Barcelona. |