BARTOMEU FERRANDO

POEMES PAISATGE

Bartomeu Ferrando, poeta visual

(Aquest text és la presentació del monogràfic que la revista FULL (Internacional d'investigacions i poètiques), en el número 19, de gener de 1997, va dedicar a la seva obra, concretament als seus poemes Esternut; Jocs Olímpics; Reticle i Equilibri.)

Bartomeu Ferrando inicia les seves activitats dins la Poesia Visual l'any 1977 quan treu la revista TEXTO POÉTICO, la qual, amb el temps, ha esdevingut ella mateixa un objecte poètic i de la qual van sortir 9 números entre 1977 i 1989, any en què va desaparèixer. A partir de 1979 comença a participar en les exposicions que s'organitzen a Espanya i arreu i poc temps després, el 1982, la seva obra ja s'haurà desplegat formant el conjunt de pràctiques que configuren i caracteritzen la seva obra poètica posterior ja que:

Fa les seves primeres performances (Facultat de Filologia de València i Galeria Amagatotis de Barcelona),
inicia les seves activitats de poesia fonètica i apareix a Vooxing Poootre, enregistrament en disc fet a Ferrara (Itàlia),
comença la seva activitat docent amb uns cursos-taller de creació de poesia plàstica a València,
i inaugura la seva faceta d'organitzador d'exposicions i d'esdeveniments poètics coorganitzant l'exposició i trobada internacional Poesia Experimental, ara a la Sala Parpalló de València.

A partir de 1985 comença a exposar individualment i crea, conjuntament amb Llorenç Barber i Fàtima Miranda, el grup de poesia fonètica Flautus Vocis Trio. A principis dels 90 inicia les seves activitats amb el Taller de Música Mundana (grup de música objectual format amb Llorenç Barber, Fàtima MIranda, Francisco Estévez i Markus Breuss) i en Rojo, grup de free-jazz i performance, en el qual, a més de Ferrando, que fa les performances, trobem Markus Eichenberg (clarinet), Fredi Lüscher (piano) i Alfred Zimmerlin (violoncel).

De l'obra de Bartomeu Ferrando, uns dels més importants creadors poètico-plàstics de l'actualitat, Joan Brossa ha escrit:

Dintre la creació en llibertat, cada dia és més difícil de poder-se inclinar davant l'obra d'un creador plàstic. No escau de fer-ho gaire sovint. Bartomeu Ferrando és l'artista plàstic valencià més incisiu i que s'aboca a la contemporaneïtat d'una manera més positiva. Ben sovint ultrapassa l'experimentació habitual; té les antenes ben conformades en un moment en què un excés de metodologia talla les mitllors ratxes dels innovadors, i l'afany d'embutxacar de pressa els perd entre la boira. A l'obra de Ferrando la tècnica més acurada hi té el recurs de l'instint com a suport poètic. Un fet que considero indispensable i que falta massa sovint als artífex de les generacions actuals.

Els poemes:

Esternut; Jocs Olímpics; Reticle i Equilibri que es reprodueixen en aquest FULL -i que seran exposats a la Galeria Virtual d'I&P- formen part d'una sèrie realitzada el 1996 en la qual Ferrando plasma en uns poemes-paisatge la seva cartografia crítica de la realitat que li està tocant de viure.

Ramon Salvo
Barcelona, desembre de 1996

València, 1951.
Performer i poeta visual.
Professor d'Art Intermèdia i Performance a la Universitat de València.
Membre de Flatus Vocis Trio (poesia fonètica), Taller de Música Mundana (música objectual) i Rojo (free-jazz i performance)
Performances a: Espanya, França, Itàlia, Polònia, Portugal, Suïssa, Holanda, Canadà, Mèxic, Japó, Txecoslovàquia, Alemanya, Romania i Corea del Sud.