SANTI PAU


QUAN...



© dels poemes, Santi Pau
© del text, Ramon Salvo



Santi Pau
De la Poesia visual a la Prosa Poètica Visual i l'Infocollage

Tota bona poesia i, per tant, tota bona poètica és sempre, per al poeta i per al lector, un gran llibre de viatges. Aquest és el cas de l'obra de Santi Pau Quan... que exposem aquest estiu de 1998. Una obra que, ressorgida després d'un llarg període de silenci, és, a la vegada, fidel i innovadora.

Fidel a la tradició del seu món poètic, la seva poesia continua mantenint tres de les característiques que li eren inherents:

1. La contenció i l'impacte: contenció pel que fa a la forma, i impacte pel que fa al concepte.
2. El predomini absolut de la imatge sobre el text
3. La importància de la composició

Innovadora, dèiem, respecte als seus poemes anteriors perquè els actuals aprofundeixen el treball en seqüències i es recolzen en -se serveixen de- un mitjà nou: la informàtica, una eina que configura la nova modernitat i que obligarà a modificar les línies d'investigació de l'experimentació poètica i amb la qual està prenent forma una nova avantguarda.

Santi Pau, com ho demostra la seva obra, és conscient que la conjunció d'aquests dos eixos, el la fidelitat i el de la innovació, és el tret distintiu del seu renàixer.

L'abans d'ara
L'any 1972, un grup de joves pintors, escultors i poetes visuals -C. Camps, X. Franquesa, J. Pablo, S. Pau i S. Saura- interessats en les manifestacions de modernitat i de renovació en els diferents àmbits estètics -que alguns crítics han situat dins el mínimal però que encara resta per fer, creiem, una lectura aprofundida de la transcendència que va tenir aquell grup de l'Estudi de Major de Gràcia- va mostrar per primera vegada la seva producció durant el mes de gener a la Sala Gaspar de Barcelona.

La creació i la irrupció del grup va coincidir en el temps amb el final de la dictadura franquista, un període durant el qual la poesia i el poema -tot l'art en general- van intentar esdevenir una eina més per a la transformació i el canvi sociopolític, un període durant el qual, per a alguns poetes, el poema era, a més d'un objecte poètic, un objecte polític. Aquest esperit poètic -per al qual he encunyat el concepte de POESIA POELIÈTICA- es va donar, amb més o menys intensitat, a tot Europa, especialment a Espanya i a Itàlia, entre el 1968 i el 1975 i els poemes així entesos esdevenen objectes poeliètics (poètics-polítics-ètics) o, sí més no, poelítics (poètics-polítics); i la poesia, política; i estètica en tant que política. Així és com aquí a casa nostra opera, entre el 1973 i el 1975 el Grup de Treball majoritàriament format per artistes amb pràctiques conceptuals i en el qual podríem dir que d'alguna manera s'hi vincula S. Pau i on predomina -en algun cas d'una manera militant- la voluntat de renovació, la manifestació estètica de la voluntat de canvi polític. La voluntat de ruptura amb la dictadura franquista.

D'entrada, però, hem de dir abans que res que els poemes de S. Pau i de Carles Camps van significar la irrupció de la poesia visual més pura i essencial en el mateix inici de la poesia experimental a Catalunya i, per consegüent, a Espanya. La seva obra afegia, a la força que li donava la novetat, una experiència creativa d'una molt alta volada basada en un gran rigor formal que l'obligava a l'essencialitat. Era una obra de gran profunditat conceptual i d'una gran riquesa formal.

La recuperació de la democràcia, el 1977, va significar, però, una resituació de l'activitat poètica -artística, en general- per a la qual la càrrega continguda en el poema va desviar-se cap a la política parlamentària. En aquell moment, S. Pau va abandonar públicament la pràctica de la poesia experimental en un acte celebrat a la Universitat de Prada. Havia arribat al límit i, amb ell, al silenci. En aquestes contradiccions situem també el seu polèmic pròleg al seu llibre Els jardins de Kronenbourg publicat el 1975 als Llibres del Mall.

Bastants anys després, el 1989, vaig organitzar l'exposició Poesia experimental catalana. Retrospectiva i mostra, una exposició antològica en la qual vaig mostrar les diferents línies d'investigació de la Poesia Experimental a Catalunya des del seu origen fins en aquell moment. Un moment, per cert, d'inflexió perquè va coincidir amb el començament del reconeixement públic d'aquestes pràctiques poètiques gràcies, d'una banda, a la potenciació institucional, i de l'altra, al llançament internacional de l'obra visual de Joan Brossa. Amb motiu de l'exposició vaig posar-me en contacte amb S. Pau, l'obra del qual s'incloïa en la retrospectiva. Tanmateix, tot i haver estat convidat, va declinar el meu oferiment de participar també en la mostra.

Arran, però, d'aquella primera trobada ja no vàrem perdre el contacte. Així quan, l'any 1994, vaig posar en marxa RSalvoEdicions, FULL i, més tard, el Premi Internacional d'Investigacions Poètiques, vaig plantejar-li la possibilitat de fer alguna cosa plegats ja que sempre havia dubtat que una obra com la seva pogués restar tancada. El 1996 vam començar a parlar-ne en ferm: aquest FULL 24 n'és la primera mostra.

L'ara d'abans
En aquest text només vull deixar constància d'alguns dels aspectes que singularitzen l'obra de S. Pau i, de retruc, aquest FULL 24.

Pel que fa a l'obra actual de S. Pau, aquesta manté el trets distintius de la seva poètica: la visualitat; el predomini del concepte sobre l'expressió sòbria i sintètica del missatge que, esmolat per un exercici extraordinàriament rigorós en el pla de l'expressió, que no en el del contingut, arriba a l'essència d'allò que vol transmetre.

Actualment S. Pau treballa en dues línies de recerca aprofundint en primer lloc, i com sempre ha fet, els límits de la poesia i de la visualitat i, en segon lloc, l'especificitat de la poètica visual.

Trets distintius als quals se'n poden afegir ara uns de nous:
Primer: la paraula -una paraula que estarà integrada en el poema- i la narrativitat del poema, elements amb els quals, a partir d'un treball seriat -les seqüències-, construeix un nou modus operandi que podríem anomenar prosa poètica visual.

Segon: treballa el collage amb els nous mitjans que li proporciona la informàtica, endinsant-se així en l'infocollage.

Amb aquestes seqüències narratives, l'obra actual de S. Pau s'inscriu dins de les pràctiques poètiques que delimiten de manera clara i precisa uns nous camps estètico-poètics que s'estan constituint i que són, fins en aquest moment, pràcticament inèdits a Catalunya: la infopoesia i l'infocollage.

Quant al contingut d'aquest FULL 24, la importància de la seva aparició creiem que rau en què, en primer lloc, podem retrobar públicament la poesia visual de S. Pau d'ençà de 1975; en segon lloc, podem oferir la possibilitat de recórrer una petita part del seu viatge poètic; en tercer lloc, podem mostrar una poètica visual que, al seu valor intrínsec, afegeix la importància d'haver seguit, ja des dels seus inicis, una altra via diferent a la practicada per Joan Brossa, la influència de la qual ha esdevingut hegemònica a Catalunya; i, finalment, en quart lloc, podem oferir la primera mostra sòlida d'una poètica visual informatitzada a Catalunya.

Tot plegat, em porta a afirmar, ja clarament, que, a Catalunya es comença a articular un conjunt d'obres poètiques -entre les quals la de S. Pau em sembla una de les més reeixides- que tanquen un període històric de la Poesia Experimental i que, per tant, estan obrint un nou cicle poètic. Unes obres que estan establint les bases d'una nova avantguarda, d'un nou viatge poètic. I és significatiu -i resulta curiós- que, en aquesta reformulació, hi sigui un dels poetes que ja hi eren en els inicis del fenomen.

Ramon Salvo Torres
Barcelona, 1 de maig de 1998