El 1803 John Dalton va utilitzar el concepte d'àtom per explicar perquè els elements sempre reaccionen en una proporció entera, la llei de les proporcions múltiples o de Dalton, i perquè uns gasos es dissolien en aigua millor que no pas d'altres. Dalton va proposar la idea de què els elements eren formats per àtoms d'un mateix tipus i aquests àtoms podien unir-se per formar compostos químics. La teoria atòmica de Dalton va ser la primera des de les teories filosòfiques de l'antiguitat.
El 1879 el físic anglès Joseph John Thomson va descobrir l'electró i la seva natura subatòmica mentre treballava amb els raigs catòdics, trencant amb la idea de la indivisibilitat de l'àtom. Thomson pensava que els electrons eren distribuïts de manera aleatòria dins de la matèria de l'àtom que era carregada positivament, de manera que la seva càrrega negativa compensaven la càrrega positiva. Era el model atòmic de Thomson que va ser proposat el 1904, abans de la descoberta del nucli atòmic.
El 1909 Hans Geiger y Ernest Marsden treballaven sota la direcció d'Ernest Rutherford bombardejant làmines de metall amb partícules alfa i beta, en bombardejar una làmina d'or van observar que un petit percentatge eren desviades amb angles molt més grans dels predits utilitzant el model atòmic proposat per Thomson.[1] Rutherford va interpretar que l'experiment de la làmina d'or suggeria que la càrrega positiva de l'àtom i la major part de la seva massa era concentrada a un nucli al centre de l'àtom, amb els electrons orbitant al seu voltant. Aquest seria el model atòmic de Rutherford que va ser proposat el 1911.
També el 1913, el físic danès Niels Bohr va revisar el model atòmic de Rutherford suggerint que els electrons eren confinats dins d'unes òrbites clarament definides, quantitzades, entre les que podien saltar, però no podien ocupar situacions intermèdies. En el model atòmic de Bohr un electró pot absorbir o emetre una quantitat específica d'energia per a moure's entre òrbites fixes. Quan la llum procedent d'un material escalfat passa a través d'un prisma produeix un espectre de colors, l'aparició de línies espectrals fixes va ser explicada a través de les transicions orbitals dels electrons.
Si cliques aqui et redigirà a una web força interessant i que et pot ajudar molt