Els primers materials plàstics, inventats per L.H. Baekelant, van servir entre altres coses per fabricar connectors elèctrics. En 1909, va adquirir fama universal amb les resines de fenol-formaldehid, denominades baquelites en el seu honor.

Durant la primera guerra mundial (1914-1918) van escassejar molts materials, i els plàstics, que començaven a sorgir, els van anar reemplaçant. Però les prestacions que se'ls demanaven eren superiors a les seves possibilitats, i feia falta millorar-los. Es va començar a estudiar, més profundament, la seva estructura interna.

El químic alemany Hermann Staudinger (1881-1965) va introduir, en 1922, el terme de macromolècula per designar tota molècula gegant constituïa per més de 1000 àtoms. Les seves investigacions li van valdre, en 1953, el premi Nobel de química. Durant les seves investigacions, Hernmann Staudiger va descobrir que l'estructura de les matèries plàstiques era una xarxa de tres dimensions de molècules gegants. Un altre exemple de la història dels materials plàstics, és el PVC (el policlorur de vinil). Va ser descobert en 1838 per Víctor Regnault.

Al 1912, Fritz Klatte va posar a punt els principis de la seva fabricació industrial. La producció a gran escala va començar en 1938, quan es van reconèixer les múltiples possibilitats d'aplicació.

Índex plàstics

Pàgina principal