Llengua catalana
Activitat 2

INFORME QUE EMET EL GRUP LAM EN RELACIÓ A LA SITUACIÓ DE LES LLENGÜES A LA UNIÓ EUROPEA, I CONCRETAMENT DEL CATALÀ, PER LA INCLUSIÓ O NO D'AQUESTA LLENGUA AL PORTAL DE L'EMPRESA

Per tal de poder analitzar si és convenient o no incloure el català al portal de l'empresa, analitzarem la situació actual de les llengües a l'estat espanyol i a la unió europea, sobretot ens centrarem amb el català i les llengües minoritàries. Aquest és un tema d'especial actualitat, el recull de premsa ho corrobora.
Espanya és un país plurilingüe, Actualment, existeixen quatre llengües oficials a l'Estat espanyol: el gallec, el castellà, el basc i el català. N'hi ha d'altres però no són oficials. El següent gràfic mostra la distribució geogràfica
A la Unió Europea hi ha trenta-sis llengües "regionals o minoritàries" i les parlen més de vint milions de persones.
El continent europeu i les Illes Britàniques han viscut innombrables canvis de fronteres, annexions de territoris i moviments de població al llarg de la seva història. Una de les conseqüències ha estat que gairebé tots els estats siguin plurilingües.
Dins del territori de l'Europa dels quinze hi ha, segons l'informe Euromosaic, encarregat per la UE, trenta-sis llengües dites "regionals o minoritàries", distribuïdes en cinquanta-nou grups lingüístics amb diferents graus de reconeixement jurídic i social. Cap d'ells no gaudeix d'oficialitat plena reconeguda a nivell estatal.
A la Unió Europea, més de 20 milions de persones parlen una d'aquestes llengües, a més de l'oficial de l'estat del qual tenen la ciutadania. Gairebé el 50% viu a Espanya i el 23% a França. La resta ho fa principalment a Irlanda, Itàlia i els Països Baixos. Només sis llengües "minoritàries" que superen el milió de parlants.
De les 36 llengües dites "minoritàries", només 6 superen el milió de persones que les parlen. N'hi ha 2 que superen el mig milió (basc i gal·lès), mentre que altres 6 superen les 125.000 persones que les saben parlar sense arribar al mig milió (frisó, friülà, luxemburguès, finès, bretó i cors). El català és la llengua més nombrosa respecte de les llengües dites "regionals o minoritàries" de la Unió Europea.
.

El català és la llengua més nombrosa, pel que fa al nombre de persones que la parlen, en relació amb totes les que es denominen "regionals o minoritàries" a la Unió Europea i és l'única que saben parlar més de 7 milions de persones.
Per motius històrics i polítics, el català s'inclou habitualment en aquest grup de llengües tot i que la seva realitat queda molt lluny de la de totes les altres, per demografia, estatut jurídic, situació sociolingüística i normativa lingüística.
La taula 5 presenta el català en relació amb les llengües "regionals i minoritàries" que superen el mig milió de parlants.

LLENGUA

PARLANTS

ESTATS

Català

7.200.000

Espanya, França, Itàlia, Andorra

Gallec

2.420.000

Espanya

Alemany (1)

2.220.000

França, Itàlia, Bèlgica

Occità

2.100.000

Espanya, França, Itàlia

Sard

1.300.000

Itàlia

Irlandès

1.240.000

Regne Unit, Irlanda

Basc

683.000

Espanya, França

Gal·lès

508.000

Regne Unit


FONT: IDESCAT. Estudi EUROMOSAIC.

(1) L'alemany és la llengua amb més parlants de la UE: en total 92.420.000 parlants. Fora d'Alemanya i Àustria té la consideració de llengua minoritària.
El mapa següent presenta les catorze llengües "minoritàries" de la Unió Europea que compten amb més de 125.000 parlants. D'entre aquestes, n'hi ha tres que destaquen pel grau de modernització i la maduresa de l'economia del territori on són presents: el català, el basc i el luxemburguès.

FONTS: Euromosaic. Elaboració pròpia a partir de l'Estadística Oficial de Població de 1996.


El mapa anterior és força representatiu, cal argumentar però que el català no pot ser considerat una llengua minoritària per diferents raons:
Pel seu estatut jurídic: És oficial a l'estat d'Andorra i a tres comunitats autònomes espanyoles; Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. Això provoca que sigui àmpliament utilitzat a l'Administració pública i que el seu ensenyament sigui regulat i obligatori.
Per la seva demografia: És la setena llengua més parlada d'Europa, per davant del finès i del danès i amb un nombre de parlants semblant als del suec, grec o portuguès. A més, els catalano-parlants representem, segons un estudi encarregat per la Unió Europea el 1991, més d'un terç (33,5%) dels europeus que parlen llengües considerades minoritàries seguits amb una diferència clara pels de gallec (13%) i pels d'occità (11%).
Per la seva situació sociolingüística: No ha estat abandonat pels seus parlants, l'entén més d'un 95% de les persones residents a Andorra, Catalunya i les Illes Balears, i més del 80% de les residents al País Valencià. A més, segons un estudi el nouvinguts tendeixen a adoptar-lo per davant del que el castellà.
Per la seva tradició i vitalitat literària: Tenim constància de l'existència de documents escrits en català que daten des del segle XIII fins a l'actualitat ininterrompudament. Actualment hi ha més de 1200 autors literaris vius registrats a l'Institució de les llengües catalanes.
Pel seu equipament lingüístic: És un idioma del tot codificat, normativitzat, estandarditzat i normalitzat. Té una autoritat lingüística reconeguda (l'Institut d'Estudis Catalans) i un diccionari normatiu i un gran nombre de diccionaris de definicions i d'equivalències amb un gran nombre de llengües.
Pel que fa a alguna institució catalana que ens pugui donar suport, segurament hem de pensar amb Omnium Cultural, encara que el seu suport serà lingüístic, dubtem molt que puguem trobar alguna institució que ens doni suport econòmic a una empresa privada.
Adjuntem un recull exhaustiu de premsa encara que com que aquest és un tema d'actualitat, cada dia podem trobar a la premsa notícies noves.
La Constitució europea ha obert una via per al reconeixement del català, l'euskera i el gallec com a llengües oficials de la Unió Europea (UE). La Constitució és el primer tractat europeu del qual es fa una traducció de rang oficial a les llengües regionals espanyoles i la reforma del reglament lingüístic de la UE presentada pel Govern central podria permetre l'ús d'aquestes llengües al Parlament Europeu i al Consell de Ministres de la UE.

1 >> ¿Quines possibilitats ofereix per a les llengües regionals?

La Constitució europea manté la mateixa enumeració de les 21 llengües oficials de la Unió Europea (UE) que es feia en els anteriors tractats als quals substitueix: espanyol, alemany, txec, danès, eslovac, eslovè, estonià, finlandès, francès, grec, holandès, hongarès, anglès, irlandès, italià, letó, lituà, maltès, polonès, portuguès i suec (article IV-448).
Aquestes són les llengües en les quals està redactat l'exemplar únic de la Constitució, firmat pels caps d'Estat i de Govern i els ministres d'Afers Estrangers dels Vint-i-cinc a Roma el dia 29 d'octubre passat. Les diferents versions lingüístiques de la Constitució en aquestes llengües són les que tenen el rang d'"autèntiques".
No obstant, la Constitució introdueix com a important novetat la possibilitat d'efectuar una traducció oficial a les llengües que tenen el rang de cooficial en una part del territori dels estats membres (IV- 448), com és el cas del català, l'euskera i el gallec.
La Constitució precisa que una còpia certificada d'aquesta traducció oficial quedarà dipositada al Consell de la UE a Brussel.les, per emfatitzar aquest estatut especial. El Govern espanyol va dipositar les traduccions oficials de la Constitució al català, gallec i euskera el dia 4 de novembre passat al Consell de la UE. La Constitució inclou a més com a annex una declaració de l'Acta Final a l'article 448, en què els caps d'Estat i de Govern europeus confirmen el compromís de la UE "amb la diversitat cultural d'Europa i l'especial atenció que continuarà prestant a aquestes i a altres llengües", en referència explícita als idiomes cooficials, com el català.

2 >> ¿Quina és la proposta perquè el català sigui llengua oficial?

El Govern espanyol, basant-se en la Constitució i en el compromís de promoure les llengües cooficials dels estats membres, va presentar el dia 13 de desembre passat una proposta per reformar el reglament lingüístic europeu (reglament 1/1958) perquè el català, l'euskera i el gallec adquireixin el rang de llengües oficials de la UE. La reforma està actualment en discussió al Consell de la UE.
La reforma, en primer lloc, donarà dret als ciutadans dels estats membres a fer servir aquestes llengües per dirigir-se per escrit a les institucions comunitàries, al Defensor del Poble Europeu i als òrgans consultius de la UE, i a rebre la resposta d'aquestes institucions en el mateix idioma.
La proposta espanyola, en segon lloc, implica que el català, el gallec i l'euskera puguin ser utilitzats en les intervencions orals en les sessions plenàries del Parlament Europeu i les del Comitè de les Regions, i quan sigui necessari en les sessions del Consell de Ministres de la UE.
L'ús d'aquestes llengües regionals, amb el servei de traducció simultània a les altres llengües oficials de la Unió Europea, s'haurà de sol.licitar amb anticipació.
La reforma, en tercer lloc, estableix que els textos finals legislatius adoptats per codecisió pel Parlament Europeu i el Consell de Ministres seran publicats també en català, gallec i euskera al Diari Oficial de la Unió Europea. El Govern espanyol es va comprometre, al presentar la proposta, a assumir els costos tècnics i financers que es derivin de la reforma lingüística.

Com a conclusió nosaltres informarem positivament la inclusió del català al portal de l'empresa, ja que, la llengua és un tema d'identitat de poble i com a empresa hem de ser molt empàtics i respectuosos. L'empresa es nova a Catalunya, hem d'introduir-nos amb tacte per tal de ser acceptats, ser sensibles al tema. Només pot ser un element positiu per la nostra empresa i no incrementa massa el pressupost perquè el portal és el mateix, només caldrà buscar un bon traductor que de ben segur serà fàcil de trobar. A més a més, contribuirem a la difusió de la mateixa llengua, podem pensar que com a empresa establerta aquí és el nostre deure.