Com ja sabem, la imatge en moviment en una pantalla, és possible si captem 24 imatges fixes per segon, i després, les reproduim també a raó de 24 per segon ( 24 en el cinema, 25 el video i la televisió a europa i 30 a Amèrica)

24 és el nombre mínim d'imatges que cal donar a la retina, perquè pel fenòmen de la pesrsitència retinal, la nostra percepció no les interpreti separadament, i tinguem la sensació d'un moviment continu.

A menys de 24 imatges per segon, veurem el moviment a salts.

Però hi ha altres possibilitats que ens permeten captar el temps dilatant-lo o encongint-lo. Això ens permet fer perceptibles moviments tant lents o tant ràpids que s'escapen a l'ull humà.

SLOW MOTION o càmera lenta.

Consisteix a captar més de 25 imatges per segon i després reproduir a 25. Si en un segon hem enregistrat, per exemple 100 imatges i les reproduim a 25, el moviment d'una figura en un segon quedarà representat en 4 segons, per tant ralentit.

En el cinema i el video també s'utilitza la càmera lenta, amb finalitat expressiva :

El 1933 Jean Vigo va utilitzar la càmera lenta a la pel·lícula Zero en conduite, per crear una atmosfera onírica. El cineasta utilitza aquesta tècnica al servei del seu llenguatge poètic.

Al video art en son un bon exemple els treballs de Bill Viola

TIME LAPSE o temps accelerat

Consisteix a enregistrar menys de 25 imatges per segon i reproduir-les a 25 ps. Si en un segon hem enregistrat, per exemple 5 imatges, i les reproduim a 25, en un segon en passaran 5 del temps real. Hem accelerat el moviment.

Un dels motius per utilitzar la tècnica de timelapse, és el de visualitzar els moviments tant lents que son imperceptibles a l'ull humà. Es tracta d'una bona eina per al coneixement científic. Un exemple típic és l'estudi de núvols:

Els lapses de temps poden ser curts o molt llargs, com en aquest video de la Nasa, amb imatges de satèl·lit que ens mostra el desgel del pol en un període de 8 anys

...o una fotografia cada dia, i visualitzar dinamicament els canvis en l'aspecte físic d'una persona...

També s'utilitza el temps accelerat amb finalitats expressives. Canviar el tempo del moviment real pot esdevenir una hipèrbole o exageració que carrega de sentit una acció. Pot servir per transmetre sensacions de neguit o tranquilitat a una seqüència. Pot subrratllar un fet dins una narració.

Si bé els exemples anteriors eren fets amb la càmera fixa en el següent la càmera fa un travelling.

Flotando Madrid from Luis Caldevilla on Vimeo.

La pel·licula Koyaanisqatsi ( mot dels indis Hopi que significa món en desequilibri ) elabora un discurs visual tot basat en imatges amb slowmotion i time lapse. Amb aquesta dinàmica visual mostra vistes de la natura i de la societat, per expressar el món en desequilibri en que vivim.

 Koyaanisqatsi. Godfrey Reggio. 1983 (fragment)

STOP MOTION o captació fotograma a fotograma

Aquesta seria una variació del time lapse en que el que ens interessa son els efectes especials o l'animació d'objectes. Consisteix a anar movent la figura i enregistrant fotograma a fotograma cada pas del moviment. Un cop acabat les reproduim i veurem l'objecte amb sensació de moviment.

Aquesta és la tècnica bàsica del cinema d'animació.

Veieu-ne més a l'apartat de cinema d'animació

Altres:

Choros from Michael Langan on Vimeo.