El 1995 quatre cineastes van signar un document que fixava les regles per a la creació d’un nou cinema. Estaven oberts a tothom que cregués en el seu renaixement. L’objectiu era contrarestar determinades tendències del cinema contemporani. Es tractava d’una acció de rescat.
El 1960 les pel·lícules es van maquillar excessivament. Des de llavors, l’ús de cosmètics en el cinema ha proliferat. Ara la tasca suprema dels cineastes és enganyar el públic. És d’això, del que se senten tan orgullosos? És això el que ens han portat cent anys d’història? Una selecció individual de trucatges de l’artista? Com mai abans, les pel·lícules superficials estan rebent tots els elogis. El resultat és àrid. Una il·lusió de realitat, una il·lusió d’amor. Per a Dogma 95 les pel·lícules no són una il·lusió.
Els avenços tecnològics d’avui ens tenen a l’expectativa de com es produirà la democratització del cinema. Per primera vegada, qualsevol persona pot fer pel·lícules. Però com més accessibles es tornen els mitjans, més important es torna la qüestió del contingut. La disciplina és la resposta. Hem de disciplinar les nostres pel·lícules, ja que el cinema individual és decadent per definició.
Dogma 95 s’oposa a la il·lusió individual del cinema i presenta una sèrie de regles conegudes com «el vot de castedat» (The Vow of Chastity).
A continuació hi ha les regles que van signar els quatre cineastes danesos que van llançar el manifest «Dogma 95»:
1.Els rodatges s’han de realitzar en una localització. Si un article o un objecte són necessaris per al desenvolupament de la història, cal buscar una localització on aquests ja es trobin.
2.El so no es pot mesclar separadament de les imatges o viceversa (no es pot utilitzar música, fora que aquesta estigui gravada en el mateix lloc on es roda).
3.La càmera s’ha de manipular amb les mans o s’ha de recolzar a l’espatlla (la pel·lícula no s’ha de rodar on hi ha la càmera, sinó que el rodatge s’ha de realitzar on hi ha la pel·lícula).
4.La pel·lícula ha de ser en colors i la llum especial o artificial no està permesa (si la llum no és suficient per rodar una determinada escena, aquesta ha de ser eliminada o, en rigor, es pot endollar un focus simple a la càmera).
5.Està prohibit utilitzar efectes especials o filtres de qualsevol tipus.
6.La pel·lícula no pot tenir una acció o un desenvolupament superficials (no pot haver-hi armes ni poden ocórrer crims).
7.Estan prohibides les alteracions de temps i/o d’espai (això vol dir que la pel·lícula s’esdevé aquí i ara).
8.No s’accepten les pel·lícules de «gènere» (genderfilm).
9.El format ha de ser el normal, de 35 mm (academy format).
10.El director no ha d’aparèixer en els crèdits.
[...].
Lars von Trier, Thomas Vinterberg, Soren Krag-Jakobsen i Kristian Levring