 |
rvilella - AULA VIRTUAL | Departament de Visual i Plàstica |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
IMATGE. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Tema 3. La mirada a travÉs de la camera | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
rvilella07 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
rvilella - AULA VIRTUAL Tema 3. La mirada a travÉs de la camera
- 3.4 Evolució històrica de la temàtica i la concepció de la fotografia.
3.4.1 - Cronologia de l’evolució tècnica.
3.4.2 - Les primeres imatges. Els primers fotògrafs.
3.4.4 - L’emancipació de la fotografia. Photosecesion.
3.4.5 - El moviment f/64, la fotografia directa.
3.4.6 - Les avanguardes europees i russa.
3.4.7 - La fotografia perodistica i de reportatge.
3.4.9 - Fotografia de moda i publicitat.
3.4.10 - Algunes pinzellades de l’actualitat
3.4.1 Cronologia de l’evolució tècnica.
- Precedents i invenció.
- S IV aC –
Els grecs. Aristòtil ja va utilitzar la càmera fosca per observar els eclipsis de sol.
- S XV – XVIII –
El Renaixement. Els renaixentistes la van obsrvar descriure i comparar amb l’ull.
Més tard es va utilitzar per projectar imatges sobre una superfície translúcida i dibuixar-les. Els pintors i dibuixants es posaven devant la escena que volien representar amb l’aparell basat en càmera fosca, dibuixaven sobre un paper translúcid amb precisió i sobretot amb perfecció de perspectiva. Pintors com JoshuaReynolds, Canaletto o Jean-Auguste-DominiqueIngres en van fer ús per les seves obres.
Pintura de Canaletto feta amb l’ajuda d’una càmera fosca
Camera fosca per dibuixar. Finals de SXVIII
- Segle XVIII. -
Científics investiguen la possibilitat de grafiar una imatge sobre un paper amb substàncies químiques fotosensibles. Els anglesos ThomasWedgwood i HumphryDavy van aconseguir els primers resultats.
- - Segle XIX. -
- 1826-27 El francès Nicéphore Niépce aconsegueix fer apareixer una imatge en una placa impregnada de material fotosensible, dins una càmera fosca. La imatge resultant encara no era permanent. En va dir heliograbat. Poc després va aconseguir la premera imatge fixada.
- 1837 El pintor francès Louis Jacques Mandé Daguerre, que havia començat col·laborant amb Niepce,va aconseguir fotografies en planxes recobertes amb una capa sensible a la llum de iodur de plata.
El Daguerrotip, com el va batejar, proporcionaba una imatge sobre una planxa, amb molt de detall, en blanc i negre, i única – no se’n podien fer còpies- . Va tenir molt d’exit durant un temps, es va exportar a diversos paísos i al final es va deixar d’utilitzar.
"El daguerrotipo no es meramente un instrumento que sirve para dibujar la naturaleza [...] le da el poder de reproducirse a sí misma."
Louis Daguerre (1838, circular para atraer inversores)
Al anys 30 l’inventor britànic William Henry Fox Talbot, ja havia descobert com crear imatges amb un sistema de negatiu – positiu que va anomenar calotip. El 1835 va aconseguir fer el pas definitiu en el fixat de les imatges.
El calotip de Talbot, requeria exposicions d’uns 30 segons per impresionar el negatiu. En pocs anys el temps d’exposició es va reduir a pocs segons.
-1839. Es pot considerar l’any de la invenció oficial de la fotografia, Daguerre i Fox Talbot van fer públics els seus invents, el govern francès la va considerar un invent d'interès nacional. John Eilliam Herschel va donar el nom de “fotografies” a les imatges fixes obtingudes.
- 1884 als estats Units l’inventor George Eastman va patentar una pel·lícula que consistia en una tira llarga de papel primer i més endavant de material transparent i flexible recoberta amb una emulsió sensible.
L’invent de la pel·lícula en rodet, els avenços en la òptica i la mecànica de les càmeres que va posibilitar aparells més lleugers i manipulables, i un procediment de revelat molt més simlple, va obrir el camp a milers de fotògrafs aficionats interessats en captar imatges amb el nou sistema.
Eastman i la seva empresa (Kodak) van iniciar el sistema que permetia a l’usuari tenir una càmera senzilla, comprar un rodet de pel·lícula i fer les exposicions i tot seguit treure el rodet i enviar-lo a la mateixa fàbrica per què reveles i en fes les copies en paper. És ben conegut l’eslògan amb que promocionaven aquest sistema : “vostè apreta el disparador i nosaltres fem la resta”
Camara i rodet de la casa Kodak de G Eastman
1925 - Més endavant una empresa alemanya va comercialitzar una càmera que també va marcar la història de la fotografia per les possibilitats que oferia. La Leica, va ser una càmera molt lleugera, petita i manejable, que tenia molt bona òptica i mecanismos de control que, per tant, posibilitava fer fotografies de molt bona qualitat amb un aparell que es podia portar a sobre comodament.
1935 -36 - La aparició de la pel·lícula de color Kodachrome el 1935 i la Agfacolor el 1936, amb lesque s’aconseguien transparències en color o diapositives, es va generalitzar l’ús de la fotografia en color. La pel·lícula Kodacolor va iniciar el 1941 la fotografia en color sobre paper.
“Vostè apreta el botó i nosaltres fem la resta”
Reclam de la casa Kodak de GeorgeEastman per les càmares amb rodet de processament industrialitzat.
A finals de s XX la aparició de la fotografia digital, els ordinadors, programes de retoc i internet, han revolucionat la fotografia. És una història que encara està per escriure.
- A diferència dels d’avui dia els primers aparells de fotografia eren grans i pesats requerien un proces químic pel qual es necessitava un laboratori a prop d’on es s’haviade captar la imatge. El temps d'exposició era llarg, al principi un retrat podia obligar al retratat a estar-se 20 segons o més immòbil. Alguns estudis de fotografia tenien sillons amb aparells destinats a subjectar al personatge que posava.
Els primers fotografs, es van donar fonamentalment en dues situacions:
a) Estudi amb càmeres fixes sobre trespeus, laboratori, una bona entrada de llum natural,...
En aquesta situació la utilització principal va ser per fer retrats. La tradició, que venia de la pintura, de fer-se un retrat es va abaratir considerablement i molta gent va poder accedir a allò que anys enrere només es podien permetre els burgesos adinerats. En certa manera podem parlar de la democratització del retrat. Milers de retratistes van proliferar arreu. En general amb, només criteri comercial fent les populars targetes amb la imatge fotogràfica, però tot i aquesta massificació també van aparèixer retratistes que treballaben no només per fer diners, sinó amb criteris artístics o si més no de qualitat d’imatge.
Un personatge que va treballar en aquesta linia va ser el caricaturista francès Gaspard Félix Tournachon, que utilitzaba el nom profesional de Nadar. Les seves cartes de visite son retrats dels intelectualsparisins de l’època que a través de l’objectiu de la seva càmera es mostren sota un aspecto crític i mordaz. Demostren el poder d’observació de Nadar quan disparaba la cámara amb llum difusa contra fons llisos per fer visibles tots els detalls.
Cartes de visita Dos retrats de NADAR Tot i que el calotip es va associar inicialment a la fotografia paisatgistica , des del 1843 fins al 1848 el pintor escocès David OctaviusHill la va utilitzar per fer retrats amb aires artístics. Des dels seus inicis ja hi va haver fotògrafs que intentaven utilitzar la fotografia de manera similar a la pintura..
b) Carro amb laboratori ambulant i càmera transportable amb trespeus. Reportatge.
Alguns fotògrafs es van dedicar a viatjar amb tots els aparells a sobre per tal de captar la realitat del que passava pel món, eren els pioners del que seria la fotografia de reportatge i periodística. Un bon exemple es el del fotògraf nord americà Mathew Brady que va realitzar milers de fotografies dels camps de batalla durant la guerra de la independència.
Un fotògraf amb el seu carro – laboratori Fotografia del camp de batalla de MatewBrady
El francès Désiré Charnay va fer reportatges de les ruïnes Maies el 1857, amb una documentació detallada dels descobriments arqueològics.
El treball dels fotògrafs britànics del segle XIX va proporcionar al públic de l’època vistes d’altres llocs i de terres exòtiques. Va fer distàncies increíbles carrgats amb el pesat equip del moment per captar escenes i personas. El 1860, Francis Bedford va fotografiar l’ Oriente Mitjà. El seu compatriota Samuel Bourne va fer unes 900 fotos del Himalaya en tres viatges realitzats entre 1863 y 1866, i el 1860 Francis Frith va treballar a Egipte fent fotografies que avui representen un testimoni útil per arqueolegs.
Imatges d’Egipte, per Francis Frith
India per Samuel Bourne
Altres experiències també es van donar com per exemple la del fotògraf Nadar que va realitzar les primeres instantànies des d’un globus aerostàtic, o la dels que es van dedicar a fer fotografia estereoscòpica, feta amb dues imatges, dos punts de vista, que vistes en l’aparell corresponent produeixen sensació de 3 dimensions.
Imatges per estereoscopi.
Vistes de llocs rars: fotografia des d’un globus. Nadar.
Reportatge amb concepció innovadora:
Entre 1905 y 1910 Lewis Wickes Hine, sociòleg responsable de les lleis laborals per a la infància, va enregistrar el món del treball infantil i dels més pobres i oprimits amb la seva càmera.
A França Eugène Atget va fer un tipus d’imatges que podriem considerar a mig camí entre el reportatge i la fotografia artística. La seva visió personal, el sentit de la composició i l’aire poètic que donà a les seves instantànies van més enllà del simple document gràfic. Atget, va fer entre 1898 i 1927 una enorme quantitat d’ escenes de la vida quotidiana del seu estimat París i entorn.
El pictorialisme va ser el moviment que va tenir especial importància a Europa i estats Units entre 1880 i la primera guerra mundial.
El terme Picorialism deriva de la paraula Picture – quadre, pintura, fotografia – ja que els seus membres volien aconseguir amb la tècnica fotogràfica imatges de qualitat artística. Sovint feien servir mètodes per difuninar la imatge, crear efectes amb les atmòsferes boiroses, llums efectistes,...
Edward Steichen. Un del principals representants del pictorialisme, posteriorment va formar part de Photo-Secession.
Dues imatges d’EdwardSteichen
Dues fotografies de Gertrude Käsebier.
Poc a poc les dones es van fent un lloc en el món de la fotografia.
3.4.4- L’emancipació de la fotografia. Photosecesion.
Des dels inicis de la fotografia s’havia discutit molt sobre el fet que la fotografia fos un art o no, l’ús i el paper social que se li havia de donar. Hem vist com diversos fotografs la van portar per diferents camins; el retrat, el reportatge, els aires artístics dels pictorialistes, la visió personal i poètica d’atget, etc. LA figura clau en el canvi de concepció del mitjà fotogràfic va ser Alfred Stieglitz, fotògraf que va iniciar la seva carrera en el pictorialisme i va acabar fent el gir que emancipava la fotografia i en feia un mitjà autònom sense dependències.
La bellesa es la meva passió; la veritat la meva obsessió."
A Stieglitz
El 1890, Stieglitz va fer una sèrie de senzilles fotografías sobre Nova York en diferents époques de l’any i condiciones atmosfèriques. El 1902 va fundar el movimient Photo-Secession en el que ell i altres fotògrafs definien la fotografia como una forma d’ art independient. Camera Work va ser la revista oficial del grup. En els darrers números va publicar alguns treballs que representaven un trencament amb els temes tradicionals i el reconeixement del valor estètic dels objectes quotidians. Stieglitz també va fundar i dirigir la Galeria 291, al nº 291 de la Quinta Avinguda de Nova York, on s’exposaven els treballs de nous fotògrafs que ell apadrinava.
3.4.5 - El moviment f/64, la fotografia directa.
A partir del moviment Photo-Secession, un grup de fotògrafs dels Estats Units seguint les teories de Stieglitz, van continuar amb la fotografía directa, es a dir, no manipulada, i pura, pel fet que l’interès de la representació era la pròpia imatge sense necessitat que representés o signifiqués alguna cosa. Els anys trenta diversos fotògrafs califormnians van crear el grup f/64 (f/64 es la abertura del diafragma que proporciona una gran profunditat de camp). Els membres de f/64, Edward Weston, Ansel Adams i Imogen Cunningham, van captar imatges de paisatges, formes naturals, objectes i figures humanes. Els seu objectiu era obtenir imatges el màxim de fidels del que tenien devant la càmera, amb la màxima nitidesa, màxim de profunditat de camp, claredat en ombres i llums, reproducció de les textures de les superficies, etc.
E.weston
Ansel Adams
3.4.6 - Les avanguardes europees i russa.
El primer quart de segle XX a Europa i Russia va ser de plena ebullició social i cultural. Si fem una ullada als llibres d’història veurem que és l’època en que va tenir lloc la revolució russa, la primera guerrra mundial i sobretot veurem que l’art va donar un gir important; a partir de l’impressionsime van aparèixer els diferents corrents i estils que anemenemavanguardes i ismes: futurisme, dadaisme, expressionisme, fauvisme, surrealisme, cubisme, constructivisme, etc.
Les noves tecnologies i mitjans van ser incorporats pels artístes inquiets d’aquesta època. El cinema com veurem més endavant i la fotografia van ser el mitjà amb que es van expressar noves idees i sobretot donaven l’oportunitat d’explorar noves formes d’expressió.
Recerca de punts de vista i enquadraments originals, extravagants, deformacions, utilització de la fotografia no representacional, imatge simbòlica i metafòrica, fotografia quasi abstracta ...
La manipulació del material fotogràfic i l’experimentació en el llenguatge visual van ser els principals motius de treball.
Als anys vint el moviment Dadà amb les seves idees radicals i inconformistes van trobar expressió en les obres del americà Man Ray o l’hongarès László Moholy-Nagy que van fer fotogrames i fotografia manipulada.
fotografia manipulada, amb referència a la història de l'art.
Man Ray
Enquadrament inusual fins al moment
Fotograma
Laszlo Moholy Nagy
Punt de vista inusual, exagerat.
Fotografies amb important valor plàstic, formal. Punt de vista inusual.
Andre Kertesz
Fotografies amb important valor plàstic, formal. Punt de vista i composició inusual.
Alexander Rodtchenko
Els surrealistes van utilitzar sobretot el fotomuntatge i les sobreimpressions per expresar les seves imatges oníriques i d’extranyesa.
3.4.7 - La fotografia perodistica i de reportatge.
El periodisme gràfic difereix de qualsevol altra tasca fotogràfica documental en que el seu objectiu es explicar una història concreta visualment. Els periodistes gràfics treballen en diaris, revistes, agències de notícies i altres publicacions que cobreixen successos en zones que abarquen des dels esports, les arts i la política.
Erich Salomon. Fotògraf alemany va produir els seus treballs al voltant dels anys 30 ( el 1944 va ser assassinat en un camp de concentració Nazi ) Se’l considera el pare del fotoperiodisme modern. Amb la seva càmera, sempre rondava els esdeveniments polítics. Tenia el do de ser a tot arreu sense ferse notat. S’infiltrava a les reunions i espais reservats a les personalitats i disparava amb la seva càmera per obtenir imàtges inèdites dels polítics plasmant tota la subtilesa de les seves observacions.
H V Salomon. Fotografies de polítics ens situacions inèdites
HenriCartier-Bresson, França. Seria a la fotografia de reportatge el que Salomon representa a la periodística. Desde 1930 es va dedicar a documentar allò que ell anomanava l’ "instant decisiu". Sostenía que la dinàmica de qualsevol situació donada toca en algún moment el seu punt àlgid, instant que es correspon amb la imatge més significativa. Cartier-Bresson, maestre en aquesta tècnica, tenia la sensibilitat per apretar el disparador en el moment oportú . Moltes de les imatges de Cartier-Bresson tenen tanta força en la concepció com en el que transmeten i son considerades fotografia artística, documental i periodisme gráfic alhora.
Amb Robert Capa i altres van fundar l’agència Magnum.
"Fotografiar és posar en la mateixa línea de mira, els cap, l’ull i el cor."
H. Cartier-Bresson
El corresponsal de guerra Robert Capa va començar la seva carrera amb fotografies de la Guerra Civil espanyola; igual que Cartier-Bresson, va plasmar tant escenes bèliques com la situación de la població civil.
La seva fotografia d’un milicià ferit va donar la volta al món com testimoni del horror de la guerra. Capa tamb va cobrir el desembarc de les tropes dels Estats Units a Europa el día D durant la II Guerra Mundial i la guerra d’Indochina, en la que va trobar la mort el 1954.
“Si trobes que una fotografia no t’agrada, segur que el fotògraf no s’havia apropat prou al motiu”
R Capa.
Wee Gee curios personatge que podriem dir que és l’iniciador del fotoperiodisme sensacionalista. Aquest fotògraf es movia per Nova York amb el seu cotxe, amb la ràdio sintonitzada amb la de la policía, d’aquesta manera tenia informació de primera mà dels esdeveniments de la ciutat, als que es presentava d’immediat per obtenir les instantànies més impactants i directes d’assasinats, incendis en apartaments, accidents, etc.
REVISTES
A finals de la decada de 1930 van a parèixer als Estats Units la reviasta Life i Look, a Gran Bretanya Picture Post i a França VU. Aquestes publicacions contenien treballs fotogràfics i textos relacionats. I van obrir el món de la comunicació a gran escala en imatges impreses.
AGÈNCIES
Magnum va aparèixer amb la voluntat de ser una agància en la que els fotografs puguessin desenvolupar la seva tasca amb independència dels mitjans. Després van aparèixer altres agències que agrupaven fotògrafs. Cal destacar el cas de la americana National Geographic per l'envergadura dels seus treballs.
També caldria fer esment de les agències que ho son d'informació periodística en general: escrita, gràfica - fotografies, audiovisual - video. En son exemples: Reuters, EFE, Europa Press, etc.
Des dels inicis de la fotografia ja es va establir la discussió de si la fotografia és o no art, com ha de ser una fotografia per a ser artística, etc. La fotografia com a art va tenir els seus defensors i detractors, la discussió va ser forta i va durar fins ben avançat el segle XX. Discussions apart, cal tenir constància que molts artistes, pintors sobretot i especialment retratistes, es van passar rapidament a la fotografia com a mitjà d’expressió ( David OctaviusHill ), i que molts fotografs van utilitzar les seves càmares amb sensibilitat artística (EugèneAtget). En alguns casos sense ser-ne conscients, i d’altres amb voluntat expressa de fer quelcom que fos considerat socialment Art.
E Weston
A RengerPatz
E Steichen
Fotografia del catàleg de Hasselblad
3.4.9 - Fotografia de moda i publicitat.
Ben aviat els fotògrafs i en general la gent que ocupava els llocs de poder es van adonar de la gran capacitat de la imatge i la fotografia per impressionar, convèncer, i persuadir al públic, de maera ràpida i directa. Es per això que va ser utilitzada en la propaganda política i, cas que ens ocupa ara en el món de la publicitat comercial.
El desenvolupament de la fotografia de publicitat i moda va lligat a l’evolució de les tècniques de reproducció. Fonamentalment són imatges que arriben al públic a través, bé de publicacions – revistes, diaris, catàlegs ...- o de tanques publicitàries al carrer. Així que les tècniques d’impressió van anar permetent reproduccions de qualitat, la fotografia es va anar posant a l’alçada produint
Destacarem alguns noms relacionats especialment amb el món de la moda. Irving Penn i Cecil Beaton, fotògrafs s de la alta societat; Richard Avedon, un dels primers fotògrafs de moda que va tenir renom, i Helmut Newton, fotògraf de moda i de retrats, conegut per atrvir-se a combinar fotografia artística i aires eròtics.
"Las fotografías tienen para mí una realidad que las gentes no tienen."
Richard Avedon
Cecil Beaton, fotografia de moda i retrat d’artistes del món de l’espectacle.
Irving Penn
3.4.10 Algunes pinzellades de l’actualitat
A la segona meitat del segle XX la fotografia ja tenia un llenguatge ben desenvolupat i madur, la tecnologia ha anat perfeccionant els aparells, la imatge fotogràfica te en la actualitat molts usos, estils mitjans en que es reprodueix, etc. No obstant això algunes de les qüestions que ja es plantejaven en els seus inicic es continuen plantejant: la dicotomia entre fotografia com a representació objectiva de la realitat, fotografia - ficció, fotografia directa vs fotografia manipulada, la fotografia considerada com a art...
La aparició de la fotografia digital, encara aporta més amplitud al mitjà, alhora que afegeix qüestionaments.
Sandy Skoglund. Artísta i fotografa, realitza imatges fotogràfiques d'escenes previament preparades.
Sebastiao Salgado. Aquest brasiler publica fotografia de reportatge amb un estil molt personal, poètic. Ha fotografiat poblacions en situacions de pobresa o injusticia, el món del treball en condicions molt dures, nautura a l'antàrtida o altres llocs en que el canvi climàtic amenaça.
Nous camins. Moltes i diverses son les possibilitats que els nous fotògrafs cerquen per enxamlar les fronteres d'aquest mitjà.
David Chapelle
La fotografia digital. S'obre un nou món de possibilitats. Alguns opinen que amb la imatge digital, la fotografia, almenys entesa com la fotografia clàssica de procés fotoquímic, ha mort.
Agustí Centelles (València 1909, Barcelona 1985)
Va realitzar una tasca documental important durant la guerra civil espanyola, fent fotografies tant del front com la retaguàrdia i les dramàtiques imatges dels bombardejos de la població civil.
“Quan vaig començar l’ofici els reporters gràfics només fotografiaven coses estàtiques. Jo volia fer fotos vives, captar moments.”
A. Centelles.
Francesc Català Roca (Valls 1922 - 1998)
Amb la seva actitud com a fotògraf que podriem sintetitzar en captar la realitat en el moment i punt de vista més eloquent, va captar imatges de l’entorn amb gran mestratge tècnic i formal, tractant temàtica força diversa: paisatge, tauromaquia, document social, art i artistes especialment Joan Miró, les grans ciutats,...
“La fotografia és un sistema substractiu. És a dir, que agafes, que prens; en canvi, la pintura és un sistema additiu. Tens una tela en blanc i l’has de pintar, l’has d’omplir. Per aquest motiu jo sempre dic que les fotografies no les faig, les capto; perquè les imatges ja hi són. Només cal estar preparat per captar-les en el moment just, és clar.”
F. Català Roca 1952
Joan Fontcuberta(Barcelona 1955)
Pertany a la darrera generació de fotògrafs de la imatge analògica i els processos fotoquímics. Procedent del món de la publicitat, ha dedicat bona part de la seva obra a fer imatges que ens parlen de la fotografia com a transmissora de veritat o d’engany.
"Tota fotografía es una ficció que es presenta com a veritable".
Joan Fontcuberta