Està format per dos tipus d' òrgans:

• Els centres nerviosos. Processen la informació que els arriba dels òrgans sensorials i elaboren les respostes. Són els següents:
  
  - L'encèfal. Es troba al cap, protegit pels ossos del crani. Té forma ovalada. Consta de tres parts: el cervell, el cerebel i el bulb raquidi.
  
  - La medul·la espinal. És un llarg cordó que recorre l'interior de la columna vertebral. Està connectada directament a l'encèfal.
  
  
• Els nervis. Són fibres fines i llargues que recorren el nostre cos. Connecten els centres nerviosos amb els òrgans sensorials i les altres parts del cos

· Les neurones

Les cèl·lules que formen els òrgans del sistema nerviós són les neurones. Tenen un cos central i diverses prolongacions, una d'elles molt llarga. Les neurones estan unides entre si pels extrems de les s prolongacions.

El sistema nerviós s'encarrega de controlar totes les activi-tats del cos. Està format pels centres nerviosos i els nervis.

• Obtenció d'informació
  Els òrgans sensorials capten informacions tant de l'entorn com de l'interior del cos:
  Els òrgans sensorials externs o òrgans dels sentits són els encarregats de captar informació del nostre entorn, com per exemple si s'acosta una pilota.
  Els òrgans sensorials interns capten informacions del nostre cos, com ara la quantitat d'oxigen i d'aliment que necessiten les cèl·lules.
  
  
• Transmissió de la informació
  La informació captada és tramesa als centres nerviosos a través dels nervis.
  
  
• Elaboració de les respostes
  En els centres nerviosos s'elaboren les respostes adequades, com ara aixecar els braços o augmentar la velocitat de respiració i de batec del cor.
  
  
• Transmissió d'ordres
  La resposta elaborada es transmet en forma d'ordre, a través de nervis, als òrgans corresponents, ja siguin els músculs dels braços o bé als pulmons i el cor.

Moviments voluntaris

La visió d'una fruita ens fa allargar la mà per agafar-la. L'ull envia la informació a l'encèfal i aquest ordena als músculs del braç d'agafar-la. Es tracta d'un moviment voluntari, ja que el realitzem conscient-ment. Els moviments voluntaris són ordenats directament per l'encèfal.

En punxar-nos, els nervis envien la informació a la medul·la espinal, i aquesta elabora l'ordre de retirar la mà, que és transmesa als músculs corresponents. Es tracta d'un moviment reflex o involuntari, ja que el realitzem inconscientment. Els moviments reflexos són ordenats per la medul·la espinal.

El sistema nerviós regula l'organisme i dirigeix el moviment del cos.

Els ulls són els òrgans del sentit de la vista. La llum entra a l'ull a través de la pupil·la i el cristal·lí, una lent que projecta la imatge sobre la retina. La informació de la imatge s'envia a l'encèfal a través del nervi òptic.

Les orelles són els òrgans del sentit de l'oïda. El so entra per l'orella externa i xoca amb el timpà que, a través dels ossets de l'orella mitjana, transmet les vibracions a l'orella interna. La informació del so rebuda per l'orella interna és enviada a l'encèfal a través del nervi auditiu.

El nas és l'òrgan del sentit de l'olfacte. Està format per dues cavitats que comuniquen amb l'exterior. A la part superior de cada cavitat hi ha la pituïtària, una membrana que capta les olors i envia la informació a l'encèfal pel nervi de l'olfacte.

La llengua és l'òrgan del sentit del gust. A la llengua es troben les papil·les gustatives, que recullen els sabors dolç, amarg, salat i àcid dels aliments i envien la informació a l'encèfal a través del nervi del gust.

La pell és l'òrgan del sentit del tacte. Està formada per dues capes: l'exterior o epidermis i la interior o derma. A la derma hi ha les glàndules sudorípares i els receptors sensorials de la pressió i la temperatura. La informació que capta és enviada, a través dels nervis, a la medul·la espinal i a l'encèfal.

Els mecanismes de la visió:

Els rajos de llum que projecta el llapis arriben a l'ull.

El cristal·lí desvia els rajos que, després de creuar-se, projecten una imatge més petita i invertida sobre la retina.

Els defectes de la visió:

Algunes persones, però, tenen defectes de visió. Alguns d'aquests defectes són:

Miopia

Hipermetropia

Es produeix quan l'ull és més llarg del normal. La imatge no es forma a la retina sinó més endavant. Els miops no hi veuen bé de lluny.

Es produeix quan l'ull és més curt del normal. La imatge no es forma sobre la retina sinó més endarrere. Els hipermetrops no hi veuen bé de prop.

Els òrgans dels sentits de la vista, l'oïda, l'olfacte, el gust i el tacte capten informació del nostre entorn i l'envien als centres nerviosos.