El Rei Felip II de França envia
missatgers a la cort del Rei Joan a Londres per a amenaçar-lo amb la guerra si
no abdica de la seva corona a favor del jove Artur. Al mateix temps acudeixen a
la cort els dos fills de Faulconbridge al·legant l'un ser l'hereu i l'altre el
primogènit. Llavors s'estableix que el major, Felip (conegut com el bastard) és
fill adulterí de Ricard Cor de Lleó i Lady Faulconbridge amb la qual cosa és
nebot del Rei i nét de Elionor.
Els exèrcits de Felip es
disposen a atacar la ciutat de Angers, que es manté fidel a Anglaterra, quan
arriben el Rei Juan i el seu seguici. Constància, vídua de Godofred i Elionor,
la seva sogra s'insulten mútuament. Les forces estan equilibrades i el Bastard
suggereix que ambdós reis s'uneixin per a combatre la ciutat de Angers
però els ciutadans proposen el matrimoni de la neboda del rei anglès amb el
dofí de França.
Durant les noces de Lluís i
Blanca arriba el nunci del Papa, Pandolf recriminant a Joan no haver acceptat
com arquebisbe al candidat proposat per Roma i insta a Felip a trencar les seves
relacions amb Anglaterra.
Les tropes angleses capturen a
Constància i el seu fill Artur. La mare romana als territoris francesos
conquerits per Anglaterra però el nen és dut a Anglaterra sota la tutela
d'Humbert, a qui el rei mana que assassini a Artur. El Bastard recorre els
monestirs anglesos recollint fons per al seu oncle.
Mentrestant, Pandolf convenç al
rei francès perquè ataqui Anglaterra. El Rei Joan accedeix a alliberar
Artur però Humbert li informa que el nen ja ha mort i finalment resulta que
encara es viu. El bastard torna dels monestirs amb l'informe que el poble està
descontent pel regnat de Joan. Artur intenta escapar però al saltar el mur del
castell, rellisca i cau mort. Humbert és acusat d'haver assassinat al nen, però
es defensa davant els pars.
El Rei Joan s'entrevista amb
Pandolf i accedeix a tornar a l'obediència papal a condició que els exèrcits
francesos es retirin d'Anglaterra. El Bastard rep el comandament de les tropes
fidels a Anglaterra i ambdós bans es preparen per a la batalla. Molts dels pars
anglesos s'han aliat en el ban de Felip de França, però un noble francès poc
abans de morir els adverteix que Felip els matarà si guanya la contesa i els
insta que tornin al ban del Rei Joan.
Humbert informa al Bastard que
Juan ha estat enverinat en el monestir on esperava les notícies del front. Els
pares anglesos, el Bastard i el Príncep Enric rendeixen els honors fúnebres al
cos del Rei Joan. Després accepten al jove hereu com legítim successor de la
corona anglesa. El bastard prediu que Anglaterra mai podrà ser presa per forces
estrangeres mentre romangui alerta de no caure en lluites internes.
- EL REY JOAN
- EL PRÍNCEP ENRIC, fill del Rei
- ARTUR, Duc de Bretanya, nebot del Rei
- COMTE DE PEMBROKE
- COMTE D'ESSEX
- COMTE DE SALISBURY
- LORD BIGOT
- HUMBERT DE BURGH
- ROBERT FAULCONBRIDGE
- FELIP EL BASTARD, germanastre de l'anterior
- JAUME GURNEY, servidor de Lady Faulconbridge
- PERE DE POMFRET, profeta
- FELIP, Rei de França
- LLUÍS, Dofí
- LLIMOGES, Archiduc d’Àustria
- CARDENAL PANDOLF, nunci papal
- MELUN, senyor francès
- CHATILLON, ambaixador de França
- LA REINA ELIONOR, mare del Rei Joan
- CONSTÀNCIA, mare d'Artur
- BLANCA D'ESPANYA, neboda del Rei
- LADY FAULCONBRIDGE
- Lords, Dames, Ciutadans de Angiers, Heralds, Oficials,
Soldats, Missatgers i d'altes membres del seguici.
