[Cronologia] 

[Fonts] 

[Edicions]

[Argument]  

[Personatges]

[Escenaris]  

[Estructura]

[Bibliografia]

 

Títol original:   

The History of King Lear   (al quart)

The Tragedy of King Lear (en el foli)

Cronologia del Rei Lear 

La representació més primerenca de la qual es té notícia és la de 1606. La Història del Rei Lear  va ser inscrita al Registre de Llibreters el 26 de novembre del 1607. Va aparèixer publicada en un primer quart al 1608 i en un segon al 1619.

La Tragèdia del Rei Lear  fou publicada al Primer Foli del 1623, ocupant la vuitena  posició entre les dotze  tragèdies incloses.

Entre les dues versions hi ha bastants diferències estructurals i de diàleg. Als quarts es troben 220 línies que no apareixen al Foli; i en aquest , 50 no contingudes als quarts.  Els especialistes creuen que les edicions en quart corresponen a la versió  original escrita per Shakespeare  mentre que la del Foli seria fruit de revisions posteriors.

Fonts del Rei Lear  

A les Chronicles of England, Scotlande, and Irelande, (1577) Raphael Holinshed inclou  The Chronicle Historiï of King Leir i aquesta, com per a altres obres va ser la font de referència utilitzada per Shakespeare. Però el llegendari "Rei Lear" o "Leir" ja apareix citat en documents tan primerencs com la Història Regum Brittaniae escrita en 1135 per Geoffrey de Monmouth. També podria haver-se basat en una crònica anònima publicada cap al  1590 intitulada  The True Chronicle History of King Leir. D'aquestes fonts,  Shakespeare només en va utilitzar la figura del Rei, ja que l'argument és original seu.

La trama secundària centrada en Gloucester està inspirada en The Countesse of Pembrokes  Arcadia escrita per Sidney en 1590. També s’aprecien influències de The Faerie Queene (1590) d’Edmund Spenser

Finalment per al tema de les tres filles, Shakespeare es va poder basar en una història recent de la vida real: Sir Brian Annesley tenia tres filles la menor de les quals es deia  Cordell, la major, Lady Grace fou passar al seu pare per incompetent i va modificar el seu testament, encara que Cordell va lluitar per restablir els drets legals del seu pare, a la seva mort  al 1604 va prevaler el testament manipulat per Lady Grace.

Traduccions catalanes del Rei Lear 

Argument del Rei Lear  

L'ancià Lear, Rei de la Britània  anterior al Cristianisme decideix dividir el seu regne entre les seves tres filles, Goneril, esposa del Duc de Albany; Regan esposa del Duc de Cornwall i Cordèlia, la mà de la qual pretenen el Duc de Borgonya i el Rei de França. Lear vol primer escoltar dels llavis de cadascuna de les seves filles l'expressió de l'amor que senten per ell. Les dos majors l'expressen hipòcritament però Cordèlia, que és l'única que estima al seu pare de debò es nega a la adulació. Privada  de la seva dot no és acceptada pel duc de Borgonya però sí pel rei de França que la fa la seva esposa. El Comte de Kent intenta defensar a Cordèlia i és expulsat del regne, però  disfressat de plebeu es posa al servei del vell Rei. 

El fill bastard del Comte de Gloucester, Edmund concep un malèvol pla mitjançant el qual el seu pare creu en la traïció del seu fill legítim Edgar i aquest ha de fugir per a evitar la ira de Gloucester.  Goneril i Regan menyspreen el seu vell pare,  li priven del seu seguici i fins i tot arriben a negar-li coberta en una nit de terrible tempesta. Gloucester es posa al costat del Rei i per aquest motiu El Duc de Cornwall li arrenca els ulls amb la tota la complaença de Regan.

Edmund acompanya a Goneril cap a Escòcia i ella li expressa la seva passió adúltera. Cornwall és assassinat per un criat fidel a Gloucester i Regan, ja vídua, també pretén  Edmund com a espòs. Gloucester encegat i impotent és acompanyat cap a Dover pel seu fill Edgar que s'ha disfressat del boig Tom i evita el suïcidi del seu pare. 

Lear  ha perdut  la raó però,  ajudat per Kent,  aconsegueix arribar A Dover on l’espera Cordèlia que perd la vida per ordre de Edmund i mor als braços del seu pare que ha recuperat el judici.

Edgard, després d'haver acompanyat al seu pare a una mort digna i conciliadora repta al seu germà en un duel i el mata. Goneril, que ha enverinat  la seva germana Regan per gelosia d’Edmund, també se suïcida en saber el seu amant mort.

Després de veure els malvats morts i la pau restablerta , Lear també expira. Albany que s'ha mantingut fidel al Rei i que ha amonestat la seva esposa en tot moment per la seva vil actitud resta com a hereu únic del regne de Britània i demana a Edgard i Kent que s'encarreguin del govern. Edgard accepta, però Kent que ja ha envellit i està cansat prefereix retirar-se de la política activa.

Personatges del Rei Lear 

Rei Lear - Ancià rei de Britània 

Goneril -Filla major de Lear

Duc d'Albany - Espòs de Goneril

Regan - Filla mitjana  de Lear

Duc de Cornwall - Espòs de Rega

Cordèlia – Filla menor de Lear

Comte  Gloucester – Noble ancià

Edgar – Primogènit de Gloucester

Edmund – Fill bastard  de Gloucester

Bufó - Bufó del Rei Lear

Comte de  Kent – Noble fidel a Lear

Oswald – Senescal de  Goneril

Escenaris del Rei Lear 

Estructura  del Rei Lear 

La Història del quart  estava dividida en 24 escenes que en la Tragèdia del Foli van passar a estructurar-se en cinc actes de 5, 2, 5, 6 i 3 escenes respectivament. 

Els discursos dels personatges estan en pentàmetres iàmbics de vers blanc, els diàlegs en prosa i les cançons i els parlaments del bufó en  trímetres o tetràmetres.  

Comentari sobre El Rei Lear

Quant a tragèdia, El Rei Lear és una reflexió sobre temes filosòfics que entrellaça dos arguments a través la refracció dels herois secundaris en els majors. Però el Rei Lear també té molts elements dels  drames històrics en quant  utilitza cròniques angleses com a fonts i la temàtica de la la saviesa política, els drets i deures dels reis i els seus súbdits i els avatars de la fortuna.  La figura del Rei com a mantenidor de l'ordre i l'harmonia social  és fonamental. En el moment que aquesta figura es derroca,  tota la societat es derroca. La debilitat de Lear en deixar-se dur per la seva vanitat i la seva ira donarà motiu a què els caràcters nobles, Cordèlia i Kent, siguin víctimes d'una gran injustícia. Per contra, els personatges malvats, Goneril, Regan i Cornwal aprofiten aquesta debilitat del personatge central per a arrabassar-li el poder i donar regna solta a les seves passions negatives: deslleialtat, traïció, tortura, luxúria, infidelitat i homicidi. La destrucció de la família reial comporta la destrucció de la societat, tot l'ordre trontolla donant lloc a la invasió de Britània per part dels exèrcits francesos i dividint la nació a la vora de la guerra civil.  

L'exquisida inserció d'un argument secundari i paral·lel dóna encara major força dramàtica a la tragèdia. Gloucester és un avatar del propi Rei i en la seva família es repeteixen els mateixos paràmetres de debilitat, traïció i amor filial com a reflex i contrapunt de la línia argumental primària. 

Bogeria i ceguesa són dos dels motius dominants dins l'obra. El Rei Lear arriba a la bogeria que tradicionalment s'aparellava amb la ira; el seu paral·lel, el Comte Gloucester caurà en la ceguesa que tradicionalment s'aparellava amb la luxúria.  El Rei Lear està cec perquè no veu el veritable amor de Cordèlia i la falsedat de Goneril i Regan igual que Gloucester no reconeix les veritables intencions dels seus dos fills.  

La bogeria està tractada des de diferents angles. El Rei ,a mesura que va perdent la raó a partir de les injustícies de les què és víctima,  va sent paradoxalment cada vegada més lúcid en els seus judicis de valor i en els seus raonaments. És interessant d'observar que després del judici que Lear realitza a les seves filles a l'estable, el bufó, que fins aleshores era l'únic a qui era  permès de dir la veritat a través de la seva bogeria, desapareix definitivament de l'escena com si s'hagués realitzat una transferència. El tercer boig és el Pobre Tom representat per Edgard, la seva bogeria és fingida però li serveix tant per a connectar amb el Rei Lear com per a salvar el seu pare. 

Les imatges que predominen a l'obra són les associades al sofriment físic. Veiem flagells, vexacions, tortures, privacions físiques, sensacions de fred. El simbolisme principal apareix en la gran tempesta que estableix el punt de flexió de l'obra. Abans de la tempesta, encara que afeblit, el Rei encara mantenia la seva posició i el seu seny i Gloucester era el senyor del lloc. Després de la tempesta, El Rei ha perdut la raó i Gloucester la vista. Ambdós vaguen com a figures errants, acompanyats dels seus fidels Kent i Edgard cap a Dover on tindrà lloc l'escena final de l'obra. 

El simbolisme  animal és un element important en El Rei Lear. Els personatges malvats són freqüentment comparats amb  , centaures, dofins, gossos, guineus, gripaus, lleons, llops, pelícans, porcs,  senglars,   óssos,  serps, tigres i voltors .

Bibliografia 

Edicions amb notes

El Rei Lear ; pròleg, traducció i notes de Salvador Oliva

Barcelona : TV3 Televisió de Catalunya : Vicens-Vives, 1988  

William Shakespeare THE COMPLETE WORKS Editor Stanley Wells. Clarendon Press, Oxford, 1989

Estudis monogràfics

Bloom, Harold . William Shakespeare's King Lear; Chelsea House. New York, 1987

Lowers, James K.  Shakespeare's King Lear: notes;  Cliff Lincoln (Neb.), 1968

Muir, Kenneth; William Shakespeare's King Lear; Penguin critical studies  Penguin Books;  London, 1989