|
| |
Cronologia
d'Enric IV 1
Al 1598 va ser inscrita en el Stationer'S Register
(Registre dels llibreters) amb el títol de La història d'Enric IV
amb el subtítol La còmica petulància de Sir Joan Falstaff.
Abans de la publicació en Foli es van fer cinc noves edicions en
quart (1598,1599, 1604, 1608, 1613 i 1622) Al Primer
Foli del 1623 apareix la primera entre les històries amb el títol de La
primera part d'Enric IV.
Però l'obra ja havia estat representada al 1596 a
partir d'un text on el personatge còmic es deia Sir John Oldcastle.
Davant les protestes dels seus influents descendents ( entre ells, Lord
Cobham que havia estat ni més ni menys que el Lord Chamberlain d'Isabel I), la
companyia dels Lord Chamberlain's Men va haver de canviar el nom i
Shakespere va escollir el de Falstof. Però novament van haver protestes,
puix que John Falstof també havia estat un honorable personatge històric.
Finalment va quedar consagrat el nom fictici de Falstaff que es pot
considerar com un joc de paraules entre " fall i staff "
(bastó caigut).
Algunes edicions, entre elles la d'Oxford, utilitzen el nom original de Oldscastle per al personatge còmic.
|
Context
históric d'Enric
IV 1
Enric
va néixer a Bolingbroke al 1367. Era fill de Joan de Gant i Blanca de
Lancaster. Al 1380 es va casar amb Mary Bogun de la qual va tenir set
fills, el major dels quals, Enric, el va
succeir al tron amb el nom d'Enric V. Al 1394, Enric IV va enviduar i al
1402 va contreure un segon matrimoni amb Joana de Navarra.
Cosí
del Rei Ricard II, Enric Bolingbroke va adquirir el títol de Duc de
Hereford al 1397. A l'any següent va estar entre els Lords apel·lants
que van conspirar contra els favorits del rei. Com a conseqüència de la
conspiració va ser bandejat d'Anglaterra.
Al
1399, a la mort de Joan de Gant, Ricard II va confiscar tots els béns de
la casa de Lancaster i Enric va tornar del seu exili i va usurpar la
corona sent proclamat Rei, amb el nom d'Enric IV.
El
regnat d'Enric IV va estar marcat per les constants guerres civils que
l’enfrontaren amb els gal·lesos i els escocesos liderats per parents
seus com eren Percy, Mortimer i l'Arquebisbe de York que es consideraven
legítims hereus del tron.
El seu
segon matrimoni amb Joana de Navarra va ser vist amb aversió pel poble
anglès que remorejava que la nova reina practicava la màgia negra. Al
1405 Enric IV va ser responsable de la mort de Richard Scrope, Arquebisbe
York, amb la qual cosa la manca de popularitat del Rei es va estendre
encara més.
El rei
va emmalaltir greument de lepra i epilèpsia (probablement d'origen sifilític)
i els rumors van veure en això un signe de càstig diví. Durant els dos
últims anys del seu regnat, el seu fill el Príncep de Gal·les va
assumir el poder. Enric va morir al 1413 a l'Abadia de Westminster,
a la cambra anomenada Jerusalem (ciutat a la qual sempre va voler
anar en croada i mai ho va aconseguir) .
|
Fonts d'Enric
IV 1
Les fonts principals per Enric IV es troben a les Cróniques de Raphael Holinshed escrites al 1577 i revisades i
ampliades al 1587 i el poema de Samuel Daniel (Els quatre
primers llibres de las guerres civils) (1594). Shakespeare també
hauria pogut trobar inspiració en una obra anònima del 1586
intitulada The Famous Victories of Henry the Fifth ) així com el poema de William
Baldwin del 1559 The Mirror for Magistrates.
|
Traduccions catalanes
d'Enric IV 1
| 1907 |
Enric IV primera part traduït per J.
Sandaran Bacaria |
| 1945 |
Enric IV primera part traduït per Josep
Maria Sagarra |
| 1985 |
Enric IV primera part traduït per Salvador
Oliva |
|
|
La primera part d'Enric IV narra la rebel·lió de la família Percy, a
la què donen suport Douglas, Mortimer i Glendower. Amb ajuda del príncep
Harry, els rebels són vençuts a la batalla de Shrewsbury.
L'argument secundari es basa en l'amistat del Príncep Hal amb Sir Joan
Falstaff i un grup de rufians de taverna entre els quals es troben Poins,
Bardolf i Peto. Falstaff i els seus camarades planegen un assalt a un grup
de pelegrins i, al seu torn, Hal i Poins s'amaguen per a robar als
lladres. Això dóna motiu al gran enfilall de mentides i exageracions amb
les quals Falstaff justifica haver perdut el botí. Després té lloc una
farsa en la qual el príncep i Sir Falstaff representen alternativament
els papers de Rei i Hal en defensa i atac a la figura de Sir John. Després
Harry s'entrevista realment amb el seu pare i assumeix el seu paper de Príncep
de Gal·les.
Els dos arguments convergeixen a la batalla de Shrewsbury on Hal
venç en combat al jove Enric Percy, dit Hotspur (el Temerari), encara que després
Falstaff pren el cadàver i es presenta com el seu executor.
|
Personatges d'Enric
IV 1 (a
la versió de J.M. Sagarra)
- EL
REI ENRIC IV.
- Enric,
Príncep de
Gal·les ,fill del rei.
- JOAN
DE LANCASTER, fill
del rei.
- EL
COMTE DE WESTMORELAND.
- SIR
WALTER BLUNT .
- TOMÀS
PERCY, Comte
de Worcester.
- ENRIC
PERCY, de sobrenom el Temerari, fill seu.
- EDMUND, MORTIMER
, Comte de March.
- RICARD SCROOP,
Arquebisbe de York.
- ARXIBALD, Comte
de Douglas.
- OWEN GLENDOWER.
- SIR JOAN
FALSTAFF.
- SIR MIQUEL, amic
de l'Arquebisbe de York.
- POINS.
- GADSHILL.
- PETO.
- BARDOLF.
- LADY PERCY,
muller del Temerari i germana de Mortimer.
- LADY MORTIMER,
filla de Glendower i muller de Mortimer.
- LA SENYORA
QUICKLY, hostessa d'una taverna a Eastcheap.
- LORDOS,
OFICIALS, XÈRIF, un TAVERNER, un CAMBRER, MOSSOS, dos CARRETERS,
VIATGERS i ACOMPANYANTS.
-
|
- 1,1: Palau del Rei a Londres
- 1,2: Cambra del Príncep Hal
- 1,3: Palau del Rei a Londres
-
- 2, 1: Corral d'una taverna a Rochester
- 2, 2: Camí prop de Gadshill
- 2, 3: Castell de Warkworth
- 2, 4: Taverna d'Eastcheap.
-
- 3, 1: Casa de l'Ardiaca Bangor.
- 3, 2: Palau del Rei a Londres
-
- 4, 1: Campament dels rebels als afores de Shrewsbury
- 4, 2: Camí prop de Coventry
- 4, 3: Campament dels rebels als afores de Shrewsbury
- 4, 4: Palau de l'Arquebisbe de York
-
- 5, 1: Campament de les forces del Rei als afores de Shrewsbury
- 5, 2: Campament dels rebels als afores de Shrewsbury
- 5, 3: Plana entre els dos campaments
- 5, 4: Camp de batalla
- 5, 5: Camp de batalla
|
|
El drama està estructurat en cinc actes de 3, 4,
2, 4 i 5 escenes respectivament en les quals s'alternen la tragèdia i la
comèdia. Les escenes relatives a l'argument primari estan en vers i les
corresponents al subargument en prosa.
Un dels principals assoliments d'Enric IV està en
l'extraordinari domini del llenguatge al què Shakespeare ha arribat a en
el segon dels seus períodes creatius. Enric IV recull una gamma molt àmplia
de varietats lingüístiques, quant a registre i quant a dialecte.
Shakespeare aconsegueix transmetre un intens valor poètic als parlaments
en prosa de Sir John Falstaff. Pel que fa a Hal, aquest és un veritable mestre del
llenguatge, utilitzant diferents registres cerimonials, populars o
militars d'acord a l'àmbit on tinguin lloc els seus parlaments. La
superioritat lingüística del príncep en contrast amb la manca expressiva del
jove Percy es converteix en símbol de la victòria del príncep vers al
rebel al final de l'obra.
|
|
En aquesta obra, Shakespere introdueix per
primera vegada la tècnica de la comèdia en els drames històrics.
A nivell de crònica, el drama escenifica els
continus problemes polítics als quals es va haver d'enfrontar Enric
Bolingbroke per la inseguretat del seu tron usurpat i per les rebel·lions
dirigides per Worcester, Percy i Glyndwr.
Les escenes històriques tenen un magnífic
contrapunt en l'argument secundari en clau humorística que, a part de la
seva excel·lent ironia, reflecteixen i amplien els conflictes de la trama
principal. El Rei que a nivell estatal s'ha d'enfrontar a grans
insurreccions, a nivell personal sofreix la rebel·lió del seu primogènit.
Hal és el punt de connexió entre els dos arguments i alhora un
contrapunt de Hotspur (el temerari), a qui finalment venç en batalla. Harry va
evolucionant des de la rebel·lia juvenil fins l'acceptació plena del seu
destí com a Príncep de Gal·les.
El personatge de Falstaff ha estat considerat, al
costat de Hamlet, la figura millor creada per Shakespeare i, amb
Sancho Panza, el millor caràcter còmic en la història de la literatura
occidental. Però Falstaff compleix una doble funció, d'una banda com a
pare substitut del Príncep de Gal·les i per altra banda coma
contrapunt de la turmentada figura d'Enric IV.
|
Edicions
amb notes
Enric IV primera part de William Shakespeare: pròleg, traducció i notes de
Salvador Oliva
; TV3 Televisió de Catalunya : Vicens-Vives, Barcelona 1988
William Shakespeare THE COMPLETE WORKS Editor Stanley Wells.
Clarendon Press, Oxford, 1989
Estudis
monogràfics
Hodgdon, Barbara. The First part of King Henry the
Bedford Boston New York , 1997
|
|
