|
| |
|
El 14 de maig de 1594, es va inscriure al registre de llibreters un
drama titulat Les famoses victòries d'Enric V; però la versió que ha
arribat a nosaltres, està datada al 1598.
L'elogi al Comte d'Essex per part del cor en el cant V, fa suposar que
Enric V va ser representat per primera vegada al 1599, probablement al
Curtain, doncs el Globus va estar d'obres gran part d'aquest any.
La primera edició en quart procedeix del 1600 i es tenen notícia
de dos altres edicions en quart, la del 1602 i la del 1619. Al 1623 va ser
inclosa al Primer Foli, ocupant el cinquè lloc entre les històries.
|
|
La principal font procedeix de les Chronicles of England, Scotland
and Ireland de Raphael Holinshed però Shakespeare també podria
haver-se inspirat en alguna de les vàries biografies en llatí que
circulaven ja des del temps d'Enric V.
Per ser Enric V un rei molt popular que encarnava perfectament el model
de Príncep renaixentista descrit per Maquiavel, van ser moltes les cròniques
dedicades a aquest rei i que Shakespeare segurament va consultar: The
Famous Victories of Henry the Fifth, una obra anònima apareguda cap al
1586. New Chronicles of England and France, publicades al 1516 per
Robert Fabyan i la llarga sèrie de les guerres civils The Civil Wars
between the Two Houses of Lancaster and York que Samuel Daniel va anar
publicant des del 1595 fins al 1609 . |
Context Històric
d'Enric V
Enric era el primogènit d'Enric Bolingbroke i Maria Bohun. Va néixer
al 1387 i va ser educat com a soldat. Als catorze anys ja va assumir
el comandament de les forces reals en la batalla de Shrewsbury. Al 1399 el
seu pare va usurpar el tron com a Enric IV i Enric va adquirir el títol
de Príncep de Gal·les
Al 1413, a la mort del seu pare, va pujar al tron i va aconseguir
aplacar la rebel·lió dels nobles encara fidels a Ricard II. Al
1415 va demanar la mà de Caterina de França, reclamant que aportés com
a dot les terres de Normandia i Anjou. El Rei francès no va acceptar i
Enric li va declarar la guerra que va guanyar a la batalla de Azincourt.
Mitjançant el Tractat de Troyes de 1420, Carles VI de França va
acceptar lliurar el dot sol·licitat a la seva filla Caterina perquè es
casés amb Enric. El seu únic fill, el futur Enric VI, va néixer al
1421 sense que el seu pare l'arribés a veure. Enric V va morir,
prematurament envellit, al 1422 .
|
|
1985 Traducció de Salvador Oliva |
El
jove rei Enric V accedeix a la proposició de l'Arquebisbe de Canterbury
de reclamar el tron de França basant-se en l'argument legal de la seva
genealogia. El delfí de França contesta a Enric V enviant-li unes pilotes
de tennis. Aquest insult convenç Harry de què l'única manera de
fer-se amb el tron de França és la militar.
Enric
es decideix, doncs, a envair França acudint ell personalment com a
general dels exèrcits anglesos, però abans de partir s'assegura de
defensar la seva posició a Anglaterra en previsió de qualsevol intent
d'usurpació del tron. Això fa que es vegi obligat a envair França amb
un exèrcit relativament petit, doncs el gruix de les forces, romanen a
Anglaterra.
Mentrestant,
Joan Falstaff ha mort a
Eastcheap a la posada de Mistress Quickly. Pistola, Poins i Peto son
mobilitzats cap a la guerra francesa.
Abans
de creuar l'Atlàntic, Harry ja ha d'enfrontar-se a la conspiració
dirigida per Cambridge, Scroop i Grey que han pactat amb els francesos. El
Rei procedeix a l'execució pública dels traïdors amb la intenció de
deixar molt clar el seu indiscutible lideratge i legitimitat reial.
A la
primera batalla francesa, a Harfleur, els exèrcits anglesos vencen però
a costa d'un gran nombre de baixes i una profunda debilitació de les
forces. Henry pretén sortir de França abans que arribin els rigors
hivernals. Però els francesos aprofiten la debilitat del seu enemic per a
reptar-los a una batalla decisiva que tindrà lloc en Anzicourt el dia de
San Crispí.
Abans
de la batalla, el Rei es disfressa de soldat ras i recorre el camp xerrant
amb diversos membres de la tropa per a calibrar la seva moral. Henry
s’adona de la seva lleialtat i a l'endemà, abans de començar la
batalla pronuncia l'esgarrifós discurs de "El Dia de Sant Crispí"
l'enorme força del qual eleva profundament la moral dels seus homes que
estan en desavantatge d'un contra cinc enfront dels francesos. Malgrat la
inferioritat numèrica, els anglesos guanyen la batalla gràcies a la perícia
dels arquers i, sobretot, a l'enorme força que els transmet el carismàtic
liderat directe del Rei.
Després
de la derrota, els francesos es veuen obligats a negociar la pau en el
tractat de Troyes, però serà Enric V qui fixarà els termes que passen
per la seva unió en matrimoni amb la Princesa Caterina de França que
assegurarà la unió dels dos trons en la figura dels seus hereus.
|
Personatges d'Enric
V a la versió
de Salvador Oliva
| COR |
| REI ENRIC V. |
| DUC DE GLOUCESTER |
 |
germans del Rey. |
| DUC DE BEDFORD |
| DUC D'EXETER, oncle del Rei. |
| DUC DE YORK, cosí del Rei |
| COMTE DE SALISBURY. |
| COMTE DE WESTMORELAND. |
| ARQUEBISBE DE CANTERBURY. |
| BISBE D'ELY. |
| COMTE DE CAMBRIDGE. |
| LORD SCROOP. |
|
conspiradors contra el Rei |
| SIR THOMAS GREY |
| SIR THOMAS ERPINGHAM |
| FLUELLEN |
|
oficials del exèrcit del Rei. |
| GOWER |
| MACMORRIS |
| JIMY |
| BATES |
|
soldats del exèrcit del
Rei. |
| COURT |
| WILLIAM |
| PISTOLA |
| NYM |
| BARDLOF |
| UN Noi |
| UN Herald. |
| CARLES VI, rei de França. |
| LLUÍS, el Delfí. |
| DUC DE BORGONYA. |
| DUC D'ORLEANS. |
| DUC DE BORBÓ. |
| EL Conestable de França. |
| RAMBURES |
|
cavallers francesos. |
| GRANDAPRÉ |
| Governador de Harfleur. |
| MONTJOY, un herald francès. |
| ISABEL, reina de França. |
| CATERINA, filla de Carles i Isabel. |
| ALÍCIA, la seva dama de companyia. |
| Tavernera de la Taverna del Cap del
Senglar d'Eastcheap; abans, la Mestressa Rabent, i ara casada amb Pistola. |
| Ambaixadors davant del Rei d'Anglaterra. |
| Lords, Dames, Oficials, Soldats , Missatgers
i gent del Seguici |
|
|
ESCENA.- Anglaterra; desprès, França |
- 1.1. Londres: una avantcambra en el Palau del Rei.
- 1.2. Londres: la Sala del Tron del Palau.
-
- 2.1. Londres, un carrer.
- 2.2. Southampton: la Cambra del Consell.
- 2.3. Eastcheap: davant la taverna del Cap del Senglar.
- 2.4. França: el Palau del rei francès.
-
- 3.1. França: davant de Harfleur.
- 3.2. Harfleur.
- 3.2. Davant les portes de Harfleur.
- 3.4. Rouen: el Palau del rei francès.
- 3.5. El Palau del rei francès.
- 3.6. França: El campament anglès de Picardia.
- 3.7. França: El campament francès, prop de Anzicourt.
-
- 4.1. França: El campament anglès a Anzicourt.
- 4.2. El Campament francès.
- 4.3. El Campament anglès.
- 4.4. El Camp de batalla.
- 4.5. El Camp de batalla.
- 4.6. França: una altra part del camp.
- 4.7. França: una altra part del camp.
- 4.8. França: Davant de la tenda del rei Enric.
-
- 5.1. França: El campament francès.
- 5.2. França: el Palau del rei francès.
|
Estructura i forma
d'Enric V
Drama en cinc actes de 2,4,7,8 i 2 escenes respectivament. L'estructura
està vertebrada a través de la figura del Cor que apareix 6 vegades: al
principi de tots els actes i a manera d'epíleg. La principal funció del
Cor és la de proporcionar un to heroic que les limitacions de l'escenari
no podrien transmetre:
 | En el pròleg, el cor invoca les muses del foc perquè permetin una
gloriosa representació. |
| En la presentació del segon acte, el cor lliga la imatge del foc de
les muses a la de la joventut d'Anglaterra i introdueix la imatge de
l'aire representada per Mercuri. |
| En l'acte III el Cor recull la imatge de l'aire que fa bufar els
vents i presenta la figura del jove Febus en la persona del Rei. |
| La imaginaria amb que el Cor introdueix l'acte IV és sonora i
tenebrosa. |
| L'acte V reprèn la imatge de l'aire exhortant a l'audiència perquè
traslladi el Rei de Calais a Londres i després a França
novament. |
| I, finalment, en l'epíleg el Cor fa un reflexió metateatral per
mitjà de la qual ens distancia i alhora implica en l'espectacle
representat fent un paral·lel amb l'efímera vida d'Enric V. |
A Enric V s'entrellacen cinc eixos argumentals
organitzats:
- Entorn del Rei Harry i els seus al·legats
- Entorn del Rei francès i els seus al·legats
- Entorn dels parroquians de la taverna d' Eastcheap.
- Entorn de la tropa anglesa
- Entorn de princesa Caterina i la seva dama d'honor.
Aquests cinc eixos no es poden considerar com a subarguments sinó
que avancen en successió lineal i episòdica que va alternant en
contrapunt fins l'Acte V en la primera escena del qual convergeixen els
eixos 3 i 4 i en la segona 1, 2 i 5.
Les escenes de l'eix del Rei Harry són les nuclears en el sentit que fan
avançar el desenvolupament de l'acció.
|
|
La totalitat de l'acte I és en vers blanc de pentàmetres iàmbics. La
resta dels actes alternen escenes en prosa i en vers.
Amb l'excepció del Rei Harry que utilitza el vers en les seves
intervencions formals i la prosa en les col·loquials, la resta dels
personatges parla d'acord a la seva posició social: la noblesa en vers i
les classes mitges i populars en prosa, amb l'excepció de Pistola que fanfarroneja
amb el vers. Per la seva banda el Cor empra un vers solemne i heroic en la
presentació dels actes per a acabar amb un sonet en l'epíleg. Enric V
presenta gran varietat de varietats lingüístiques. L'escena de la
princesa i la seva dama d'honor es desenvolupa en francès. Fluellen parla
amb un marcat accent gal·lès que contrasta amb la correcció d'Harry
quan parla en prosa i amb la vulgaritat del llenguatge dels parroquians d'Eastcheap.
Enric V és l'única de les històries
shakespeareanes que acaba en noces. A part d'aquest final romàntic, el
drama alterna la presentació de motivacions heroiques amb les privadament
egoistes. En el ban dels egoistes estarien la noblesa francesa i els
parroquianss d'Eastcheap i en el ban dels heroics, el Rei Harry i els seus
seguidors.
La crítica ha assenyalat la ambivalència que
presideix l'obra tant en la figura del Rei com en el to de l'obra. Enric
V és un drama al mateix temps gloriós i irònic, fins i tot satíric.
Se li ha comparat a les cridades "comèdies problemàtiques" en
quant alterna els elements tràgic còmics i la figura del Rei inspira al
mateix temps lloança i rebuig.
Enric V pot ser considerat com una continuació
tant de la primera com de la segona part d'Enric IV. En el primer cas el
discurs seria que l'obertura al món del jove príncep deriva en experiència
positiva per a formar el monarca ideal. Si es considera com continuació
de la segona part, llavors el discurs és pessimista al suggerir que el
monarca trafica amb la seva humanitat per a obtenir poder.
Enric V no conté tanta imaginaria recurrent com
les grans tragèdies. Només el Cor utilitza els elements foc i aire com a
imatges recurrents, al costat dels simbolismes mitològics. En l'obra pròpiament
dita, si hi ha una imatge predominant és la del "jardí": La
batalla de Anzicourt simbolitza la restauració de l "edèn"
britànic. Fluellen recorda al Rei el seu origen gal·lès, sent els
galeses bons conreadors de porros per al "jardí" britànic. I
fins i tot al epíleg es parla del "millor jardí del món"
aconseguit per Enric V.
|
|
Edicions
amb notes
Shakespeare, William. Enric V ; pròleg, traducció i notes de Salvador Oliva Barcelona : TV3. Televisió de Catalunya, 1985
Shakespeare, William.
THE COMPLETE WORKS Editor Stanley Wells.
Clarendon Press, Oxford, 1989.
Estudis
monogràfics
Hall, Joan Lord. Henry
V: A Guide to the Play.
Westport, CT: Greenwood Press, 1997.
Owen, Lewis J., et al. Lectures
on Four of Shakespeare's History Plays.
Pittsburgh, PA: Carnegie Institute of Technology, 1953.
Slights,
Camille Wells. "The Conscience of the King: Henry V and the Reformed
Conscience." Philological
Quarterly
80.1 (2001): 37+.
|
|
